A propòsit de la "prioritat nacional"

Com recordava ja fa més d’un any la nostra corresponsal a París, Leticia Fuentes, el germen del concepte ja el va impulsar el 1962, Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional quan, per primera vegada, va parlar de la primacia "dels francesos per a la feina, per a les ajudes socials: preferència nacional. Els francesos abans que els immigrants". Després el va rebatejar, la seva filla, Marine Le Pen, parlant de "prioritat nacional" el 2013. Ara, el nou líder del partit, Jordan Bardella, ha fet d’aquest concepte la base del seu programa: "Els francesos són una prioritat i instaurarem a la Constitució la prioritat nacional".

Preferència nacional

Abascal ha importat aquest terme, present també en l’"America First" de Trump, i l’ha imposat al PP en els dos acords tancats aquesta setmana per a la investidura de María Guardiola com a presidenta a Extremadura; i de Jorge Azcón a l’Aragó. En la negociació a Castella i Lleó per a la reelecció d’Alfonso Fernández Mañueco també és sobre la taula. I, des d’Andalusia, el nou camp de batalla electoral, Abascal va sentenciar: "Per a nosaltres això serà un assumpte prioritari en qualsevol tipus de negociació amb el PP".

Anem al text. En el pacte extremeny s’afirma que "s’establirà un sistema d’accés a habitatge protegit i lloguer social inspirat en el principi de prioritat nacional, adequat a la legalitat vigent, que procuri l’assignació prioritària dels recursos públics a qui mantinguin un arrelament real, durador i verificable amb el territori". Tot seguit, s’hi afegeix que "l’accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques s’inspirarà en aquest mateix principi, amb l’objectiu de prioritzar qui acrediti aquest arrelament". El text insisteix que el sistema estarà "adequat a la legalitat vigent", una formulació que es repeteix també en l’acord per al Govern a l’Aragó. La literalitat posa de manifest que cada partit accentua la part que més li convé.

To dur de Junts

I parlant de relats, des de la formació que lidera Carles Puigdemont han endurit el to amb el Govern. "¿Quin argument democràtic li queda per no convocar eleccions?", li va etzibar Míriam Nogueras al president al Congrés en l’última sessió de control. Pedro Sánchez va restar importància. El comentari va estar acompanyat del gest dur que fa servir la portaveu parlamentària contra l’Executiu i amb el qual Junts mira de mostrar distància. "Nogueras ha de tenir aquest to dur perquè li facin cas a Madrid", defensaven des de la formació de Puigdemont, perquè únicament hi ha "incompliments" per part del Govern i del PSOE i res de "fets", per això "no hi ha cap interlocució", defensaven.

A les files socialistes, també a Catalunya, perceben Junts "desubicat" i "molt condicionat" per l’impacte en l’electorat d’Aliança Catalana, si bé, des del sector més dialogant de Junts es puntualitza que el partit que lidera Sílvia Orriols és "transversal" i està "morent" a tots els partits, no només a ells, i lamenten que s’hagi imposat el relat que estan contra la immigració quan l’origen de molts dirigents de Junts, diuen, és de persones que al seu dia van migrar.

Realitat judicial

Notícies relacionades

Josep Vila substitueix Lluís Llach en la presidència de l’ANC

Insults a Sánchez i a Marlaska a Cadis

L’expresident del Govern i del PP, Rajoy, i María Dolores de Cospedal, exsecretària general del partit i exministra, van declarar davant del tribunal que jutja l’operació Kitchen i van negar qualsevol "operació política". En paral·lel, al PSOE consideren que Feijóo "no respon a la corrupció del seu partit ni ofereix un projecte per a Espanya mentre firma pactes indecents amb la ultradreta", i afirmen que els acords amb Vox van "contra els principis bàsics de convivència democràtica".

Però també hi ha el cas Mascaretes que utilitza el PP per assenyalar que "la corrupció i l’atac a la justícia és la crònica del sanchisme". Un encreuament d’acusacions que Vox aprofita per reforçar el seu relat que el bipartidisme "provoca el col·lapse del sistema".