Triple ofensiva de Vox, el PP i Cs contra el pacte lingüístic pel català a les aules

La primera maniobra va ser portar al CGE la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària per retardar la seva aprovació. I ho van aconseguir. El ple previst per a divendres passat va quedar suspès perquè l’extrema dreta va decidir maniobrar i utilitzar aquest òrgan autonòmic que fins al moment detestava. Cs i el PP, per si sols, no podien activar aquesta via perquè els populars estan en el grup mixt i es requereix un mínim de dos grups o un nombre de diputats que no arriba a sumar. El seu pacte va evitar que el PSC, ERC, Junts i els comuns poguessin aprovar la llei dins del termini fixat pel TSJC per complir la seva sentència.

El Govern va accelerar llavors l’aprovació del decret que explicita el rebuig dels percentatges. Malgrat que Vox havia descartat recórrer de nou al CGE, finalment la pressió de Cs i el PP ha permès que es tornin a unir. No obstant, com que es tracta d’un decret, està en vigor des de dilluns –dins del termini habilitat– i hi ha marge d’un mes perquè sigui convalidat a l’hemicicle, amb el recolzament ja garantit dels comuns. El CGE té 12 dies hàbils per pronunciar-se, així que el text serà avalat sense contratemps, i haurà d’aclarir si el document compleix la Constitució i l’Estatut.

Una vegada quedi aprovat pel ple tant la llei com el decret, les dretes activaran el canal del Tribunal Constitucional. El PP i Vox poden fer-ho ja que tenen més de 50 diputats al Congrés dels Diputats (els populars en sumen 88 i l’extrema dreta, 52) però els màxims líders nacionals, Alberto Núñez Feijóo i Inés Arrimadas, han acordat una aliança perquè Cs pugui firmar i consensuar el text del recurs d’inconstitucionalitat.

Conseqüències penals

La tercera pota de l’ofensiva passa per una possible responsabilitat penal del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, i d’altres alts càrrecs del Departament que dirigeix. El primer a moure fitxa va ser Cs que ja el 28 de març va presentar una denúncia davant la fiscalia del TSJC que va ser desestimada el 4 de maig al considerar que no es donen «els caràcters propis d’il·lícit de naturalesa penal» perquè una cosa és discrepar de les directrius en matèria de política lingüística en l’àmbit educatiu i una altra cosa és afirmar que «les autoritats educatives han mantingut un deliberat apartament de la legalitat, i una altra que s’afirmi que l’esmentat apartament constitueix un pla criminal».

Però malgrat el cop de porta inicial la líder dels taronges, Inés Arrimadas, juntament amb el líder de les files catalanes, Carlos Carrizosa, i la candidata a l’alcaldia de Barcelona, Mari Luz Guilarte, ha tornat a interposar aquest dimecres una altra denúncia perquè s’investigui si Cambray ha comès un delicte de prevaricació continuat «a l’anteposar mitjançant els seus actes i resolucions administratives o l’absència d’aquestes quan són degudes, l’exclusió o cancel·lació injustificada del dret dels ciutadans a rebre ensenyament en castellà en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics a Catalunya» des del primer pronunciament ferm, el 16 de desembre del 2020.

La dirigent de Cs considera que emana directament de la Constitució «el dret a rebre l’ensenyament en castellà en, almenys, el 25% de les assignatures no lingüístiques», per la qual cosa «no és modificable, alterable ni incomplible» a través d’una nova llei o d’un decret.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

En declaracions als periodistes, Arrimadas ha acusat el conseller de ser un «esbirro» per «coaccionar» els directors de centre i les famílies arran del decret «fake» aprovat per la Generalitat.

D’altra banda, l’extrema dreta també ha emplaçat el PP i Cs que donin recolzament al Congrés dels Diputats a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per aplicar la sentència del 25% del castellà a les aules.