Hermann Tertsch publica a Twitter la seva condemna per faltar a l’honor al pare de Pablo Iglesias

L’eurodiputat de Vox Hermann Tertschh ha publicat a Twitter un missatge amb la resolució de la sentència que el condemna per vulnerar el dret a l’honor i a la mateixa imatge de Francisco Javier Iglesias, de Zamora i pare de l’exsecretari general de Podem, Pablo Iglesias.

El polític ha publicat un tuit amb la paraula «acato» i una imatge de la part de la sentència en què s’especifica que l’obliga a publicar-la i a retirar els «missatges injuriosos» contra el pare de l’exvicepresident del Govern que va difondre a Twitter, i el condemna a indemnitzar Francisco Javier Iglesias amb 15.000 euros per danys i perjudicis.

Acato. pic.twitter.com/jJFMRkxSTC

— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 17 de marzo de 2022

El tuit ha tingut contestació per part de Pablo Iglesias, que ha assegurat que Tertsch ha sigut condemnat «per haver-li dit assassí» al seu pare, i ha afegit que també ho va fer l’exportaveu del PP al Congrés dels Diputats Cayetana Álvarez de Toledo.

Pablo Iglesias ha afegit: «Tant de bo es continuï fent justícia amb aquests covards que, per fer-me mal a mi i al meu partit, van atacar la meva família».

Altres disposicions de la condemna

La sentència condemnatòria obliga, a més, Tertsch a cessar la seva «intromissió il·legítima» en drets fonamentals del pare de l’exdirigent de Podem com són el dret a l’honor i a la intimitat.

Notícies relacionades

Catalunya renovarà 20 barris degradats amb una inversió total de 412 milions

El cas Plus Ultra va blanquejar diners de "persones amb sancions"

També estableix que l’europarlamentari de Vox s’ha d’encarregar de retirar del seu compte de Twitter i dels cercadors d’internet, en especial de Google i de Yahoo, i de la memòria cau de les web reflectides en aquests cercadors els dos missatges injuriosos publicats el 5 de març del 2018.

En aquests missatges relacionava el pare de Pablo Iglesias amb un assassinat comès per les FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) el 1973 i afirmava que finalment no s’havia acusat ningú d’aquest crim perquè va arribar l’amnistia, unes afirmacions que la sentència reconeix que atempten contra el dret a l’honor de Francisco Javier Iglesias.