El Suprem no aplica l’amnistia al cas que va desestimar el Constitucional

Abdessabour al-Youbi és un dels dos condemnats per l’Audiència de Girona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van portar el llavors president de la sala penal del Tribunal Suprem a presentar una ponència per elevar una qüestió d’inconstitucionalitat en què qüestionava la llei d’amnistia. Manuel Marchena, i la sala que li va donar suport, van aprofitar un recurs de cassació pendent de resolució a la sala penal contra el TSJC per abordar des d’aquest cas l’oposició a la llei d’amnistia. Es tractava d’uns fets qualificats com a desordres públics comesos el 19 d’octubre del 2019 davant els jutjats de Girona en protesta per la sentència del procés, comunicada en aquesta data, que va tenir de ponent precisament Marchena. Més tard ho seria Leopoldo Puente.

Fonts del Suprem assenyalen que aquest i d’altres recursos de cassació pels fets de Girona estan pendents de resoldre, sis mesos després que el TC resolgués desestimar la qüestió plantejada per la sala penal. Segons consideren, la sala segona espera les qüestions prejudicials que té previst resoldre el TJUE al maig.

Problema: el TC va desestimar el 8 d’octubre del 2025 la qüestió elevada per la sala penal del Suprem. Per tant, ¿es justifica ara la "prudència" invocada d’esperar al que digui el TJUE, és a dir, esperar a una sentència de resposta a dubtes que no van ser plantejats?

El TC ha desestimat tots els arguments que es recollien en el recurs d’inconstitucionalitat del PP, el més complet dels plantejats, i també ha procedit a desestimar els arguments d’altres tribunals de justícia (uns 20).

Altres tribunals diferents de la sala penal, en iguals circumstàncies, ja han aplicat l’amnistia. N’hi ha algun que, per exemple, hi ha inclòs el delicte de malversació, el cavall de batalla de la sala penal.

La interlocutòria que exposa la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la sala segona davant el TC va cridar l’atenció entre els juristes perquè va suposar un reconeixement que l’oposició a l’amnistia tenia motivació política, no constitucional.

La qüestió va ser acordada l’estiu del 2024 pels magistrats Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral, Carmen Lamela i Leopoldo Puente –els tres primers, membres del tribunal del procés i coautors de la sentència del 2019–, i el ponent va ser Leopoldo Puente, el magistrat que després, el 2025, instruiria la causa contra Santos Cerdán.

Cop d’Estat, amb majúscula

Ja en la interlocutòria del 24 de juliol del 2024, Puente afirmava que la major part de les conductes que la llei pretén amnistiar "van venir d’una manera o una altra a promoure, afavorir o donar suport al cop d’Estat [amb majúscules a l’original] que es va emprendre a Catalunya".

A partir d’aquesta menció, la interlocutòria esmenta nou vegades "cop d’Estat" i nou vegades més es refereix als "colpistes" de Catalunya. La interlocutòria ataca, així mateix, l’aplicació de l’amnistia als que van protestar llançant llambordes (delicte de desordres públics agreujats) el 19 d’octubre del 2019 davant els jutjats de Girona contra la sentència del Suprem "que va condemnar una part dels màxims responsables del referit cop d’Estat".

És interessant recordar que tres dels magistrats que van formar part de la sala que va firmar aquesta interlocutòria –el president, Marchena; Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral– van condemnar, segons diuen, els responsables del referit cop d’Estat... sense fer una sola vegada referència als fets com a "cop d’Estat" en la seva sentència.

Però és que el to de la sentència és ben bé el contrari del concepte de cop d’Estat. En la sentència que va condemnar els 12 dirigents independentistes, Marchena, que va ser el ponent, caracteritza la política del Govern de la Generalitat al setembre i l’octubre del 2017 com a "somni", "quimera", "esquer" i "fingit lideratge", definicions que encaixa en el que es denomina la conversió del "dret a decidir" en "dret a pressionar" a fi de fer seure a la taula de negociació el Govern de Mariano Rajoy. ¿Fer seure a la taula de negociació el Govern és cop d’Estat? ¿I per què dir-ho amb tanta repetició cinc anys després i obviar-ho el 2019?

És que, allà on els fiscals veien un cop d’Estat, la sentència pren distància i assegura que no estaven en perill els fonaments de l’Estat espanyol. "Perquè la conjura va ser definitivament avortada amb la mera exhibició d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la comunitat autònoma de Catalunya". Per això, per la inexistència de violència, la sentència va descartar el delicte de rebel·lió que defensava la Fiscalia del Suprem i va optar pel de sedició. Aquesta sedició ara s’ha metamorfosat: va ser un cop d’Estat.

Aquesta metamorfosi ha tingut antecedents. El més important: l’informe a càrrec de Marchena sobre els indults als dirigents independentistes concedits pel Govern de Sánchez el maig del 2021. La sala, formada per sis dels set magistrats que van firmar la sentència del procés, ja va fer un tomb cap a la posició més dura dels fiscals desenganyats.

Un pas cap a la rebel·lió

Ja en aquell moment Marchena va introduir uns arguments jurídics "dits de passada" que es diferenciaven de la sentència i apuntaven a la interlocutòria que ara s’ha conegut i que podria assimilar-se a una modificació d’un precedent jurisprudencial.

Perquè en aquest informe ja es deixa de banda el "somieig" a què s’al·ludeix en la sentència i es posa l’accent en l’ús de la força, i es fa un pas cap a la rebel·lió.

La canonada contra el Govern ja era evident. I s’analitza l’assimilació del president i els ministres del Govern central als de les comunitats autònomes. "Des de la singular perspectiva que ofereix el present cas en què alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, ara com ara, garanteixen l’estabilitat del Govern cridat a l’exercici del dret de gràcia", deia en al·lusió a ERC.

L’indult que es disposava a donar el Govern, doncs, era un "autoindult" per garantir la seva supervivència per part d’aquells que l’hi poden assegurar: els que seran beneficiaris del dret de gràcia.

I alhora l’informe advertia implícitament que no corresponia a la sala segona una eventual revisió. Tocaria a la sala tercera del Suprem resoldre un eventual recurs –de Vox o del PP– per anul·lar els indults, tenint en compte el precedent de l’anul·lació de l’indult del conductor "kamikaze" el 2013. I, en efecte, de maniobres, tot i que fallides, n’hi va haver per anul·lar aquests indults a la sala tercera. De manera que la interlocutòria que va elevar al TC la qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia en relació amb el delicte de desordres públics esdevinguts durant les manifestacions de protesta contra la sentència l’octubre del 2019 ha suposat un gir copernicà per part dels que la van dictar.

Notícies relacionades

La fiscalia reconeix per primera vegada tortures de la policia franquista

25 dies per tornar a començar

Cinc anys més tard, la llei d’amnistia va portar els magistrats a anar a regna solta i descobrir que el "somni" va ser, en realitat, un cop d’Estat.

¿A què ens condueix tot això? Almenys a entendre la resistència de la sala penal a aplicar l’amnistia que va quedar sobre la taula quan el 10 de novembre el BOE va publicar la sentència desestimatòria de la qüestió d’inconstitucionalitat de la sala penal.