25 dies per tornar a començar

El Govern i ERC s’han donat una altra oportunitat per negociar els pressupostos des d’ara fins a l’estiu, després que el president Salvador Illa hagi acceptat retirar els comptes del Parlament –com volia ERC– i que Oriol Junqueras hagi suavitzat les seves demandes respecte a la recaptació de l’IRPF –com volia el Govern–. Aquesta treva ha sigut el fruit de 25 dies d’alt voltatge que han posat a prova les relacions entre els socialistes i els republicans.

El conflicte.

.Divendres passat 20 de febrer totes les peces del puzle semblaven encaixar perquè ERC donés el ‘sí’ a negociar els pressupostos de la Generalitat. El president Salvador Illa va assumir al matí un compromís públic amb la recaptació de l’IRPF i Junqueras, en secret, es va reunir amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a Madrid. Una trucada entre els republicans i María Jesús Montero, amb qui parlen amb freqüència, va capgirar. La ministra va comunicar la seva oposició rotunda a l’IRPF i ERC va decidir fer una frenada. La paraula del president no els va semblar llavors una garantia suficient.

Aquest és el "punt d’inflexió", coincideixen les dues parts. Els republicans van considerar que Illa no ha fet "els deures" de convèncer Montero, i van comunicar formalment que mantenien el seu rebuig dels comptes. Per als socialistes, aquí és quan Junqueras dona un "gir absolutista". "El dia 20 estava tot lligat per presentar els pressupostos el dia 27, però llavors tot es trastoca", exposen. El conflicte es va agreujar.

Dues setmanes de bloqueig.

L’enuig del president Illa amb ERC era notori i ho va escenificar el 23 de febrer. Mentre els republicans estaven en la seva tradicional roda de premsa dels dilluns, va anunciar que registraria els comptes al Parlament sense esperar l’aval de Junqueras. ERC ho sabia, però això no va evitar el disgust. En paral·lel, es va llançar llavors des del Palau la possibilitat de convocar eleccions anticipades si els republicans no rectificaven i persistien en el seu ‘no’ als comptes. "No va ser un rampell, es va contemplar com una resposta plausible", insisteix una veu socialista. "Mai vam creure que fos veritat", replica una veu republicana.

La confiança entre Illa i Junqueras, va quedar tocada. En públic, no obstant, tots dos van evitar atacar-se. Malgrat la tensió, els equips negociadors no van deixar de reunir-se en cap moment i van buscar "aïllar-se de l’estira-i-arronsa públic". De fet, des d’aquesta data, les trobades van ser "diàriament", fins i tot diverses vegades en un mateix dia. "Hem menjat i sopat junts", afirmen. També Illa i Junqueras van reprendre el contacte després d’aquell cap de setmana turbulent entre tots dos.

Amb el pas dels dies, tot es va suavitzar. Els republicans, durant dues setmanes, van reduir al mínim la seva exposició mediàtica. Van continuar sense existir avanços, però va ser un gest que va mantenir la porta oberta per desencallar la situació. "Per a ells era molt difícil renunciar a l’IRPF i per a nosaltres ho era perdre la votació. Havíem d’evitar una confrontació explícita", insisteixen des del PSC. Arribats a aquesta conclusió, es van centrar a buscar una sortida, especialment quan el Govern va oficialitzar que aquest gest del Govern de Pedro Sánchez que reclamaven els republicans amb l’IRPF no arribaria perquè les necessitats electorals del PSOE pressionen. "Vam arribar a la conclusió que cal repensar els tempos", el com i el quan de l’IRPF, perquè l’escenari que teníem no ens portava enlloc", anoten.

El desenllaç.

El cap de setmana passat tot es va accelerar. En el 95è aniversari del partit, Junqueras es va pronunciar així: "Estem acostumats a gestionar pressions de tot tipus; si la presó no m’ha rendit, tampoc em retrà cap pressió". ERC ja feia dies que havia traslladat que no aprovaria els pressupostos si arribaven a votar-se. Fonts republicanes situen aquell diumenge com el dia en què tot es va començar a moure, tot i que per part del Govern tres dies abans van començar a assumir que faria falta activar un pla b.

Totes les parts van coincidir que calia construir un "nou relat" lliure de calendari, però també de la demanda de l’IRPF i de la necessitat d’incorporar mesures per pal·liar l’impacte de la guerra al Pròxim Orient com a ganxo per "actualitzar" el projecte. És a dir, una solució que passava perquè tant Illa com Junqueras renunciessin a la seva posició de màxims i s’emplacessin a una pròrroga. Hi va haver reunions diumenge, dilluns i dimarts, que va ser el dia clau. Al matí es van reunir al Palau de la Generalitat els dos equips negociadors i van esbossar l’acord. La retirada dels comptes ja era a sobre de la taula tot i que, públicament, la consellera d’Economia, Alícia Romero, continuava negant que aquesta fos una possibilitat.

La rúbrica va arribar al capvespre amb la reunió entre Illa i Junqueras, que no va ser l’única que van mantenir des que van saltar espurnes el 20 de febrer. Dimecres, un comunicat en què es valora tant el que explicita com el que no, va sacsejar el tauler per fer ‘tabula rasa’ i tornar a començar en una mena de segona oportunitat. El president i el líder d’ERC van comparèixer cada un pel seu compte per donar cos argumental al nou escenari a favor de l’"estabilitat". Res està solucionat encara, però tampoc trencat. Les dues parts guanyen temps.

Un futur incert.

Notícies relacionades

La fiscalia reconeix per primera vegada tortures de la policia franquista

El Suprem no aplica l’amnistia al cas que va desestimar el Constitucional

El Govern i ERC han evitat que la legislatura a Catalunya col·lapsi, però ningú garanteix que a l’estiu els comptes arribin a aprovar-se. En l’Executiu català remarquen que no és fútil que en el quart punt del text firmat pel PSC i per ERC s’expliciti que es comprometen a "negociar per aprovar uns pressupostos". "Tornem a l’assossec", resumeixen.

Des d’ERC avisa que només és un temps mort. Accepten diluir l’IRPF, però volen una alternativa "igual o millor". "Si tu vas a una botiga i pagues una nevera, si no et donen la nevera molt content no hi seràs", ha dit aquest dijous Junqueras. La data límit per a un nou acord és el 31 de juliol, l’últim dia del període de sessions del Parlament, però ara mateix no hi ha nevera ni tampoc una alternativa.