El Govern evita indemnitzar les empreses tancades durant l’estat d’alarma

Les reclamacions de petits negocis i empreses que van haver de tancar durant l’estat d’alarma i que demanen ara una indemnització a l’Estat han arribat en bloc al Consell de Ministres, però la gran majoria seran previsiblement rebutjades. Per a això, el Ministeri d’Hisenda compta ja amb tota una bateria d’arguments, de la qual ha sigut coneixedor El Periódico de España, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, que conclouen que de manera general no pot apreciar-se que en aquests casos els requisits que exigeix la llei per declarar la responsabilitat patrimonial de l’Estat i tampoc es produeix la situació de «sacrifici especial» esgrimida pels reclamants.

Segons les fonts consultades, les reclamacions estan sent examinades per grups i seran respostes ben aviat. Totes es refereixen a danys ocasionats pel reial decret que va declarar l’estat d’alarma el 14 de març del 2020 a causa de la pandèmia per covid-19. Els arguments de l’Advocacia de l’Estat es recolzen en la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional –curiosament en la sentència que va anul·lar aquesta norma– i en altres resolucions com van ser les de l’Audiència Nacional  que van lliurar AENA  de respondre econòmicament per la vaga salvatge de controladors aeris del 2010, que van obligar a declarar també un estat d’alarma.

En síntesi, el Govern defensa que no pot apreciar-se que hi hagi dany indemnitzable ni que aquest sigui ni individualitzat ni antijurídic, que són els requisits que marca la llei per obligar l’Administració a fer front a aquest. En conseqüència, no es considera que existeixi l’esmentat sacrifici especial esgrimit pels reclamants i per aquesta raó no pot apreciar-se l’existència de responsabilitat patrimonial de l’Estat per legislar contra la pandèmia.

Contra les resolucions que dicti el Consell de Ministres es pot interposar un recurs davant el Tribunal Suprem, que els afectats tenen dos mesos per interposar. De fet, l’alt tribunal espera una allau d’aquest tipus d’accions en els pròxims mesos i ja ha sol·licitat al Ministeri de Justícia un pla urgent de reforç que li permeti campejar el temporal, tenint en compte a més la situació precària en la qual es troba, al no poder cobrir vacants per la situació de bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Les reclamacions es basen en l’existència d’una omissió legislativa al reial decret del març, que no conté cap disposició que reguli la indemnització dels danys i perjudicis de les persones que s’haguessin vist afectades per l’aplicació dels tancaments en els seus negocis. 

Diferència de càrregues entre ciutadans

Segons aquest argument, això els va suposar un sacrifici patrimonial especial en comparació amb la resta de ciutadans, i el principi d’igualtat davant les càrregues públiques imposa a l’Estat l’obligació d’assumir el rescabalament de les obligacions patrimonials derivades de l’estat d’alarma. 

Davant això, Hisenda addueix que amb el terme de «sacrifici especial» es fa referència al fet que el dany ha d’estar singularitzat per a tots i cadascun dels reclamants. No obstant, en el cas d’aquests negocis, l’Executiu considera que les mesures que va acordar, dirigides a aconseguir la contenció de la progressió de la malaltia, van suposar una càrrega col·lectiva per a tota la població. 

Admetre el contrari, segons les mateixes fonts, comportaria que el conjunt de la societat, que ha suportat el gravamen imposat, hagi de respondre també davant qui es considera perjudicat per la seva adopció.

¿Es va presentar força major?

Dins de la seva argumentació, el Govern té en compte la sentència dictada per l’Audiència Nacional  el març del 2014 sobre la vaga dels controls que va donar lloc al tancament de l’espai aeri espanyol. En aquesta sentència es va excloure la responsabilitat patrimonial d’AENA per presentar-se força major.

Sobre aquest concepte, l’argumentari jurídic del Govern davant les reclamacions també afirma que la consideració de l’epidèmia com a supòsit de força major pot operar com a circumstància exoneradora o limitadora de la responsabilitat administrativa. Una consolidada jurisprudència, recorden els serveis jurídics de l’Estat, ha entès la força major com un succés imprevisible o irresistible provocat per una causa que s’escapa de l’esfera d’actuació de l’Administració.

Així, la crisi generada per la covid pot enquadrar-se en aquesta definició en la mesura que aquesta malaltia ha sorgit per una causa estranya al funcionament dels serveis públics i ha generat danys que, encara en el supòsit d’haver-se adoptat les mesures de prevenció exigibles pels reclamants, no és possible assegurar que s’haguessin pogut evitar. Això és, el virus no ha tancat els establiments, però la pandèmia originada pel virus ha exigit l’actuació excepcional dels poders públics davant aquesta.

Llibertat d’empresa segons el TC

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Els reclamants al·leguen que s’ha vulnerat el seu dret a la llibertat d’empresa. És a dir, que les mesures implementades van afectar únicament determinats sectors econòmics i no tots. Davant aquesta postura, els arguments en contra de pagar indemnitzacions els troba el Govern en la mateixa sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar l’estat d’alarma, ja que en ella es va dir expressament que les mesures adoptades pel reial decret no van vulnerar aquesta llibertat al no implicar una privació singular de les seves propietats, sinó simplement una restricció.

Igualment, el Govern al·ludirà a les mesures econòmiques i socials que s’han anat aprovant a fi de garantir la protecció de les famílies, els treballadors i els col·lectius vulnerables; sostenir el teixit productiu i social; i mitigar els efectes derivats d’aquesta crisi sanitària ordre a salvaguardar la salut pública.