El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes

Segons ha informat la ministra portaveu, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior a la primera reunió del Gabinet de Pedro Sánchez després de l’aturada estival, es tracta «d’un pas importantíssim per garantir els drets de la infància migrant». «Estem parlant de nens i nenes que arriben sols al nostre país i als quals tenim l’obligació de donar una acollida digna, solidària i, si em permeten, també humanitària», va afirmar Alegría.

Es tracta d’una dada clau de cara a la reubicació de 3.900 menors no acompanyats des de les Canàries i Ceuta, en compliment del Reial decret llei 2/2025, pel qual es van aprovar mesures urgents per garantir l’interès superior de la infància i adolescència davant situacions de contingències migratòries.

En concret, es va modificar l’article 35 de la llei d’estrangeria amb l’objectiu de permetre derivacions automàtiques d’aquests menors quan un determinat sistema arribi al triple de la seva capacitat.

El reial decret que avui tira endavant va poder veure la llum en la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut del 18 de juliol, si bé aquesta no es va arribar a celebrar per falta de quòrum a causa de no presentar-s’hi les autonomies governades pel PP. Llavors, la ministra competent, Sira Rego, va anunciar que els trasllats començarien el 28 d’agost.

En aquest decret s’aprova la capacitat ordinària. Això és, les places que han de tenir operatives les comunitats autònomes. En total són una mica més de 16.000 a tot Espanya, si bé els menors per als quals es busca acollida i que puguin sortir de les Canàries no arriben a 4.000.

En aquest text aprovat pel primer Consell de Ministres s’estableixen les places d’acollida amb les quals ha de comptar cada comunitat (la seva capacitat ordinària), una dada clau per xifrar després el nombre de menors que haurà d’atendre cada territori.

Segons el Decret llei 2/2025, aquest càlcul ha de considerar paràmetres com la població (50%), la renda per càpita (13%), la seva taxa d’atur (15%), el seu esforç previ d’acollida (6%), el dimensionament estructural del sistema de places (10%), ser ciutat o territori frontera (2%), la insularitat (2%) i la dispersió (2%).

Al juliol, el Govern va fer un càlcul de màxims sobre quants menors haurien d’acollir les comunitats. Els territoris que més joves hauran d’acollir seran Andalusia (677 joves), Madrid, (647) i la Comunitat Valenciana (571).

Notícies relacionades

Illa cita Renfe i Adif per reclamar actuacions «urgents i estructurals» que millorin el servei de Rodalies

El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris

Els segueixen en la llista Castella-la Manxa, amb 320 joves; Galícia, amb 317; Aragó, amb 251; La Rioja, amb 205; Castella i Lleó, amb 197; Extremadura, amb 159; Cantàbria, amb 156; Astúries, amb 144; la Regió de Múrcia, amb 133; Navarra, amb 118, i les Illes Balears, amb 49, segons recull Efe. Amb l’esforç d’acollida fet fins ara, ni el País Basc ni Catalunya haurien d’acollir cap jove, tot i que Catalunya va anunciar la seva intenció d’atendre’n com a mínim 31, com en campanyes d’acollida anteriors.

Per la seva banda, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, –en un vídeo amb declaracions– ha avançat la intenció que dimarts vinent s’iniciïn aquestes derivacions una vegada que el decret surti publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i se celebri una reunió interministerial. Són «bones notícies per a les Canàries en el seu conjunt», ha dit també l’expresident canari després de l’aprovació d’aquest decret, perquè les comunitats autònomes «hauran d’acreditar que estan en contingència migratòria i, posteriorment, la ministra d’Infància signarà aquesta contingència».