El PP i Vox s’enganxen per les seves diferències sobre Ucraïna i escalfen el 13-F

El conflicte entre Rússia i Ucraïna que té en suspens tot Europa i que ha fet que Pedro Sánchez reafirmés el seu compromís amb l’Aliança Atlàntica mentre Unides Podem, el seu soci al Govern, qüestiona les accions de l’OTAN, també ha sembrat una forta divisió a la dreta espanyola. Les posicions del PP i Vox estan molt distanciades en aquesta qüestió, i tots dos han decidit evidenciar aquestes diferències enmig d’un context electoral que no passa desapercebut, tal com publica El Periódico de España.

Tot i que fa nou mesos que no parla  directament amb el president, Pablo Casado va assegurar el seu suport al Govern ja dijous passat. Sense haver mantingut contacte amb la Moncloa ni tenir més detalls dels publicats en la premsa. «El Govern tindrà tot el nostre suport en el marc de les accions i compromisos que té amb l’OTAN», va expressar taxatiu el líder del PP. A la formació conservadora insisteixen que mantindran una posició d’Estat en la política internacional i més encara respecte a un conflicte difícil amb un desenllaç gens clar. La decisió contrasta amb la de Vox.

El partit ultra va evitar pronunciar-se dijous, divendres i fins i tot el cap de setmana malgrat les aparicions d’alguns dels seus dirigents, incloent-hi Santiago Abascal. Al PP fa dies que ironitzen amb les dificultats que té Vox per pronunciar-se sobre això, i ja aquest dilluns el mateix Casado els va emplaçar «a aclarir la seva posició» d’una vegada, acusant-los d’«haver-se manifestat a favor del règim de Putin en moltes ocasions». 

La resposta no va trigar a arribar de la mà del portaveu nacional i eurodiputat, Jorge Buxadé, que va batejar el líder del PP com a «ministre de l’oposició». Les espurnes salten i els dos partits reconeixen que el xoc anirà a més en els pròxims dies. Buxadé va arremetre contra el veterà dirigent i eurodiputat popular, Esteban González Pons, i amb la decisió del PP de recolzar l’Executiu de Sánchez. Vox no explica amb claredat el seu punt de vista, però deixa clar que no recolzarà el Govern per ara. «Que fixi els termes de la intervenció, expliqui el paraigua jurídic, les condicions en què s’enviarien a les nostres tropes i, llavors, decidirem. No puc avançar una posició». 

El missatge és molt diferent al de suport que demana el PP i només coincideix en l’exigència de transparència. Casado ja va deixar clar que el president havia de comparèixer al Congrés per donar compte de les iniciatives de les quals Espanya pugui participar. Però no va condicionar el seu suport a la compareixença. 

En el grup popular que encapçala Cuca Gamarra hi ha un fort malestar per la intervenció que aquest dimarts farà el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, en la comissió del ram, i que aprofitarà per parlar d’Ucraïna. El PP entén que Albares no té competències en matèria de Defensa (la titular és Margarita Robles) i que l’assumpte té prou envergadura perquè sigui el mateix Sánchez que comparegui en ple, i no un ministre en comissió. A més, la intervenció de Albares està prevista una vegada finalitzi el ple extraordinari, difícilment abans de les vuit del vespre.

Vox eleva el to i acusa directament Sánchez d’estar saltant-se la llei de seguretat nacional, insistint que és necessària «l’autorització del Congrés dels Diputats» per enviar tropes espanyoles a Ucraïna. Cosa que encara no ha passat. El Govern no ho ha descartat, però en aquest moment l’únic que ha fet és enviar la fragata ‘Blas de Lezo’ al mar Negre. «Defensem Ucraïna i la seva sobirania, però no podem defensar una acció del Govern que no ha explicat», conclouen en el partit d’Abascal.

Pel PP, el posicionament de Vox és «el del populisme» i insisteixen a treure pit «com a partit de Govern» fins i tot estant a l’oposició. Els populars tenen intenció de continuar explotant aquestes diferències i reivindicar el seu paper d’oposició lleial als compromisos internacionals amb independència de qui s’assegui a la Moncloa. Així ho expliquen dirigents a aquest diari, sense amagar que els permet escenificar les diferències que sempre defensen tenir amb Vox i que no sempre és fàcil de mostrar.

El conflicte, que també ha tornat a tensar les costures dels socis de coalició al Govern, arriba en un moment en què les forces de cada bloc ja estan bastant enfrontades per les eleccions de Castella i Lleó. Vox acusa el PP d’acostar-se a l’Executiu i blindar les conseqüències de la gestió d’Obama i Biden, i els populars qualifiquen d’amateur la formació d’Abascal, defensant posicions «incoherents» per la seva falta de coneixement i experiència de gestió.

Notícies relacionades

¿García Ortiz ha de reflexionar?

Un fitxatge cuit a foc lent

Els populars consideren que la defensa de la Unió Europea i les posicions d’Estat en política internacional són les principals discrepàncies que sempre mantindran amb Vox i que constitueixen una línia vermella. El PP creu que el partit ultra és «tebi» a l’hora de fixar la seva posició en matèries sensibles i, per això, Casado es va afanyar a dir que els d’Abascal havien defensat en ocasions Putin.

En una sonada entrevista del 2019, Abascal el que va fer va ser mostrar prudència al parlar del president rus. L’escriptor Fernando Sánchez Dragó li va preguntar si tenia mania a Putin, i el líder de Vox va respondre que pensava «que la KGB estava més ben informada» perquè «mai havia dit que li tingués mania». En tot cas, Abascal sí que va reconèixer que va declinar una reunió amb el Kremlin «per prudència». «Mai m’he ficat amb ell», va insistir. També és cert que el setembre passat l’eurodiputat de Vox Hermann Tertsch va assegurar al Parlament Europeu que Putin «no és fiable ni respecta els drets humans», i va demanar a la UE «ser ferm i estar unida contra la Rússia de Putin», recordant que «Rússia sí que seguirà allà quan Putin acabi».