Executiu en minoria
El Govern normalitza la inestabilitat legislativa amb 4 decrets tombats
Els avisos dels socis d’investidura a Sánchez allunyen l’aprovació dels Pressupostos i dibuixen un període en què s’acumulen cops del Congrés amb cinc ministres reprovats
A la Moncloa argumenten que només el PSOE és capaç d’unir voluntats dels uns i dels altres
El president esgrimeix la dada que el 86% de les votacions en les Corts tiren al final endavant
El líder del PSOE va anunciar la voluntat de presentar els Pressupostos per a l’any vinent
La màxima passa ara per accelerar els acords pendents després del període estival

El setembre serà un mes clau per mesurar la viabilitat de la legislatura. El Govern pretén afrontar la revàlida del decret antiapagades, tombat en l’últim ple abans de l’aturada estival, reprendre les normes estrella que va congelar davant la falta de suports, com la llei Bolaños per a la reforma de l’accés a la carrera judicial i fiscal i la reducció de la jornada laboral, i posar la primera pedra per a la presentació dels Pressupostos amb l’aprovació del sostre de despesa, com va avançar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Un intens full de ruta que busca diluir l’efecte del cas Cerdán reprenent la iniciativa.
Per consolidar aquest missatge de normalització és fonamental el projecte de Pressupostos, per la qual cosa s’iniciaran negociacions amb els grups amb especial èmfasi en el compliment de mesures pendents dels pactes d’investidura. No obstant, els socis d’investidura han deixat clars avisos, abans i després de l’ingrés a presó de l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, de la complexitat per armar majories. Avisos que no es limiten a la retòrica gairebé rupturista. Tot just arribat l’equador de la legislatura, s’han derogat quatre decrets, el nombre de projectes rebutjats s’ha multiplicat i s’han reprovat cinc ministres.
Unir voluntats
En l’Executiu per justificar aquests cops els emmarquen dins la normalitat d’un Govern en minoria, amb un Congrés fragmentat i, ara, introduint el matís que no té majories clares ni d’esquerres ni de dretes. Tot i així, des de la Moncloa argumenten que només el PSOE és capaç d’unir voluntats dels uns i dels altres i que aquesta situació no difereix de les dificultats de la legislatura anterior. Les xifres no avalen aquesta comparativa. Si en la legislatura passada es va derogar un sol decret, des que va arrencar l’actual ja n’hi ha un total de quatre.
Des que Sánchez va arribar a la Moncloa són sis els decrets que han sigut derogats, el doble que en les quatre dècades anteriors de democràcia. El fet cert és que el Govern de coalició ha multiplicat el recurs al decret llei, que requereix justificar una "necessitat extraordinària i urgent", i ha aconseguit convalidar decrets en un segon intent, com en el cas de l’òmnibus i el de la reforma de subsidis d’atur, que va decaure a l’inici de la legislatura amb el vot en contra de Podem i l’abstenció de Junts. Un recurs anòmal i que busca seguir-se novament amb les mesures del decret antiapagades que necessiten convalidació.
El Congrés tampoc no va avalar el camí de dèficit i va bloquejar el primer pas per als Pressupostos de 2025, i l’Executiu ha recorregut de vegades a retirar una llei en l’últim moment, davant la falta de suports, com amb la llei del sòl i el camí d’estabilitat.
Tot i que sense conseqüències pràctiques, però altament simbòliques, el nombre de reprovacions de ministres que han tirat endavant al Congrés també fan diferent aquesta legislatura de les anteriors. L’Executiu de Sánchez acumula aquests dos anys les de Fernando Grande-Marlaska i Óscar Puente al Congrés, aquest últim per partida doble, i les de Félix Bolaños, José Manuel Albares i María Jesús Montero al Senat. Des de la seva arribada a la Moncloa ja n’hi ha un total d’11, respecte de les cinc de l’Executiu de Mariano Rajoy. La primera reprovació a la cambra baixa de la democràcia va ser el 2017, a l’exministre de Justícia Rafael Catalá, del Govern de Rajoy, i s’hi va afegir la de Cristóbal Montoro, Alfonso Dastis i Juan Ignacio Zoido. Jorge Fernández va ser reprovat en la Comissió d’Interior.
Sánchez va fer un balanç triomfalista durant la compareixença del tancament del curs polític per negar que "no hi ha res de nou sota el sol" respecte als "set anys d’un govern de coalició en minoria parlamentària". En la legislatura anterior, va comparar, "les majories també eren esmunyedisses". La confiança es continua havent de guanyar cada dia, va afegir. Després d’això, va justificar que la fragmentació parlamentària a les Corts Generals espanyoles és un fet molt comú en les democràcies europees, i va assenyalar el PSOE com "l’únic partit que pot articular majories en positiu, no en negatiu".
Lluny d’assumir una feblesa parlamentària més gran, va normalitzar aquesta inestabilitat al destacar la dada que el 86% de les votacions tiren endavant. Una mesura més quantitativa que qualitativa i que defuig el fet d’haver-se disminuït notablement la producció legislativa respecte a la legislatura anterior. Llavors, les normes aprovades superaven amb escreix el mig centenar a l’any, davant les 42 d’aquests dos anys.
Acords pendents
Amb els comptes públics del 2023 prorrogats, Sánchez va reforçar el seu missatge de normalització anunciant la voluntat de presentar els Pressupostos del 2026. Això sí, sense comprometre’s a sotmetre’ls a votació i deslligant la seva aprovació o no de la continuïtat de la legislatura. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aclaria després que per a la seva tramitació es requerien garanties prèvies. "No es pot disparar el tret de sortida si no és amb la seguretat que un té capacitat de poder aprovar-los", va assegurar dijous.
Notícies relacionadesLa màxima ara passa per intentar lligar els socis d’investidura accelerant els acords pendents a partir de setembre. Amb el PNB ja s’ha traçat un calendari, amb la prioritat en la transferència de competències, i intensificant les picades d’ullet, com l’aprovació d’una llei de secrets oficials del gust dels nacionalistes bascos.
Amb ERC s’ha avançat en el finançament singular, mentre que amb Junts es pretén avançar en les converses a Ginebra, amb José Luis Rodríguez Zapatero implicat i el mateix Sánchez encoratjant una trobada amb l’expresident Carles Puigdemont. No obstant, un ministre socialista reconeixia a aquest tancament de curs la incertesa de Podem, a l’admetre que estarien en una actitud de "no voler asseure’s a negociar res". Si això no canvia, qualsevol intent de l’Executiu serà del tot en va.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Accident a Mallorca Mor l’exvicerector dela UB Gaspar Rosselló al caure sobre unes roques
- EL NINOT DE MODA 48 hores d’espera per un Labubu
- Consells científics El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»
- CONTEXT Perdedors i guanyadors
- La guerra comercial Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"
- Espanya perd competitivitat davant Mèxic, l’Índia i Turquia
- El Govern català prepara un nou pla d’estímul de l’exportació
- L’ofensiva aranzelària de Trump enfonsa el dòlar i espanta la inversió