El Parlament vol agilitzar tràmits i que les lleis s’aprovin en 6 mesos

Un any. Aquest és el temps que ha hagut de passar perquè el Parlament aprovés la primera llei que va impulsar el Govern de Salvador Illa des que va assumir el càrrec a principis d’agost del 2024. Es tracta de l’Estatut de Municipis Rurals que el passat 16 de juliol va obtenir la llum verda de la Cambra catalana amb total solemnitat i acompanyada per centenars d’alcaldes dels pobles beneficiaris de la norma. Però no es tracta d’una llei nova, sinó que ja estava gairebé llesta abans de la convocatòria anticipada d’eleccions per part del president Pere Aragonès. ERC va pactar amb el PSC per recuperar-la.

Aquest és només un exemple d’aquest fenomen, però n’hi ha molts més. En la legislatura passada es van necessitar 20 mesos per validar la llei que va blindar les indemnitzacions per a les víctimes de violència masclista –ara se n’està tramitant una altra per ampliar-les– i deu més per a la de l’associacionisme o la del Consell d’Educació de Catalunya. També n’hi ha altres que s’han despatxat amb molta més rapidesa, però la llista de normes que van decaure amb la convocatòria d’eleccions anticipades d’Aragonès, perquè estaven a mitges, és molt llarga. En total, unes 70, davant les 26 que sí que es van aprovar durant el mandat anterior.

És aquesta eternització de l’agenda legislativa la que ara la Mesa del Parlament vol evitar. De fet, és una de les prioritats que es va marcar Josep Rull quan va entrar com a cap de la Cambra. "No podem tenir lleis encallades durant un any o any i mig, no perquè hi hagi consens, sinó perquè la tramitació s’eternitza", va defensar Rull aquest dimarts després de l’última reunió de l’òrgan rector del curs polític. Perquè això no passi, després de mesos d’anàlisi i trobades per abordar la situació, la Mesa ha elaborat un conjunt de recomanacions dirigides als grups parlamentaris per agilitzar la tramitació de lleis i evitar que, com fins ara, el procés s’allargui durant un any o més.

En la nova normativa, per exemple, s’apressa els partits a designar, tan aviat com se superi el debat d’esmenes a la totalitat, els membres de la ponència, així com a acordar les compareixences més rellevants que es faran. I, a més, es demana que el nombre d’audiències sigui "raonable". Fins ara cada grup feia les seves pròpies peticions i això, en alguns casos, podia derivar en un procés que s’allargava durant diversos mesos.

Límit a les compareixences

No és que no es vulgui escoltar els implicats, expliquen des de la Cambra, però es busca evitar un nombre de peticions inassumible, ja que en alguns casos excepcionals, com el dels correbous, han arribat a les 400 sol·licituds de compareixença per discutir sobre una sola qüestió. En algunes ocasions, els grups contraris a la norma han utilitzat aquest tràmit per sol·licitar una multitud de compareixences i evitar que la iniciativa prosperés o que, almenys, trigués el màxim possible a tirar endavant.

Amb l’actual reglament del Parlament a la mà, que ja s’ha descartat modificar, les audiències ja no són obligatòries. No obstant, se’ls dona un rang important i s’exigeix que es facin "preferentment" de manera presencial o per videoconferència. Això continuarà sent així, però la Mesa demana que el calendari d’audiències s’ajusti als 15 dies que estableix la normativa interna, ja que ara hi ha màniga ampla i en alguns casos aquest procediment s’ha allargat més d’un any.

A més, es demana que les audiències s’agrupin per blocs temàtics i es recorda que es poden reduir els temps d’intervenció dels grups parlamentaris, perquè el més important en aquest punt és escoltar els experts i afectats. Finalment, després d’acabar el tràmit de les audiències, es reclama obrir immediatament el termini de presentació d’esmenes a l’articulat, però sense que es redueixin els tràmits.

La lectura única i els decrets

La Mesa també ha plantejat algunes recomanacions per a l’aprovació de lleis per tràmit de lectura única. Justament, per esquivar la lentitud que fins ara ha eternitzat el debat després d’aquests procediments, Govern i partits han disparat en els últims temps l’ús de procediments com el dels decrets o el de les lleis aprovades per lectura única. Els dos mecanismes legislatius estan concebuts per abordar assumptes excepcionals, però no sempre es fan servir d’acord amb la filosofia per a la qual van ser creats.

Notícies relacionades

El Govern normalitza la inestabilitat legislativa amb 4 decrets tombats

Les trinxeres segueixen intactes

Segons apunten els registres del Parlament, en l’any que portem de legislatura s’han aprovat 6 lleis per lectura única, amb una mitjana de dos mesos de tramitació, davant les dues lleis que s’han aprovat pel procediment habitual, a més de 17 decrets.

Pel que fa a aquest procediment abreujat, la Mesa recomana que cada grup parlamentari designi un diputat per conèixer i acordar les esmenes amb la resta de grups, malgrat que no se celebri una ponència. D’aquesta manera, es vol evitar que es presentin i aprovin esmenes contradictòries entre si a causa de les presses en la tramitació. L’òrgan rector també recorda que l’aprovació del text presentat no s’ha de substanciar en la sessió plenària immediatament posterior, sinó que es pot fer una tramitació una mica més pausada per evitar errors. Amb tot això, el Parlament es mou per agilitzar els tràmits i que les lleis s’aprovin en un màxim de 6 mesos.