Álvarez de Toledo diu que la sanció del PP és «inconstitucional» i la recorre

L’exportaveu del PP en el Congrés Cayetana Álvarez de Toledo ha recorregut per inconstitucionalitat la sanció de 500 euros que el passat 30 de desembre li va imposar el seu partit per no haver donat suport a l’elecció dels candidats que els populars van pactar amb el PSOE i Unides Podem per renovar el Tribunal Constitucional, desmarcant-se així de les directrius del partit.

En el seu recurs, presentat el mateix dia de Reis i recollit per EL PERIÓDICO, Álvarez de Toledo remarca que la multa infringeix dos articles de la Constitució: d’una banda, el 67.2, que afirma que «els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu» i, de l’altra, el 79.3, «que el ratifica quan adverteix que el vot dels diputats i senadors és personal i indelegable».

«La jivarització del diputat, la supressió de la seva llibertat i la seva total submissió a la disciplina partidista és constitucionalment inadmissible i deletèria per a la salut parlamentària perquè acaba reduint la democràcia representativa, emparada per la Constitució, a un conjunt de ganyotes», assenyala.

I això és el que afirma que ha donat per fet el Consell de Direcció del PP al sancionar-la: «Que els diputats estem subjectes a un mandat imperatiu sempre i en tota circumstància, incloses les votacions secretes, que no tenim criteri ni marge d’autonomia ni llibertat i que només servir per expressar amb la veu o el gest –prémer un botó verd, vermell o groc– les consignes de la direcció del partit. «Que som –resumeix– un exèrcit de clons sense consciència al servei de cúpules cada vegada més cesaristes».

Vicis d’inconstitucionalitat

En el seu escrit, insisteix que els estatuts del grup parlamentari no s’ajusten» a la regla d’universalitat que dicta que «ningú pot ser condemnat sense una llei que públicament tipifiqui la seva conducta com a punible» perquè «mai» han sigut publicats de cap de les múltiples maneres que permeten assegurar el coneixement d’una norma jurídica, ni tan sols pels destinataris específics, és a dir, els diputats del PP.

«Els estatuts estan vetllats pel secretisme. No són de lliure accés i tampoc ningú n’ha facilitat als diputats un exemplar autenticat», indica Álvarez de Toledo per denunciar que ha sigut «imputada i amenaçada de sanció» en virtut d’una norma que en el moment en què es va adoptar era «secreta».

«Amb la circumstància que els estatuts no hagin rebut la publicitat n’hi ha prou per sostenir la conclusió que manquen d’exigència legal i, per descomptat, de força coercitiva –argüeix–. Per tant, tota actuació en aquest cas –des de l’acord d’incoació de l’expedient fins a la resolució sancionadora– és radicalment nul.

Afegeix, a més, que els estatuts inclouen «vicis» que, segons el seu parer, impedeixen considerar-los com una norma jurídicament vàlida perquè, d’entrada, infringeixen el principi d’«igualtat d’armes» quant als terminis per actuar de l’instructor i de l’expedientat, cosa que suposa, segons apunta, «una violació de l’article 24 de la Constitució». Aquest article parla del dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítim sense que en cap cas es pugui produir indefensió.»

¿Manca de tacte o voluntat d’indefensió?

En el seu cas concret, es queixa que «la desproporció és encara més gran» perquè va rebre la notificació de la resolució en plenes festes de Nadal (30 de desembre a les 22.30 hores). «¿Manca de tacte o voluntat de provocar la indefensió?», es planteja.

La número u del PP per Barcelona també cita com un altre «vici d’inconstitucionalitat» dels estatuts del PP que no es respecti el principi de proporcionalitat al no haver-hi diferència, segons indica, entre la sanció corresponent a les faltes greus –amb la qual ha sigut sancionada– i les molt greus, ja que en els dos casos la multa és de 500 a 700 euros. «Inexplicable», diu.

I també qüestiona que no votar en el Ple una iniciativa del PP se sancioni amb una multa de 300 euros i, en canvi, no respectar la disciplina de grup en les votacions al Ple es castigui amb entre 500 i 700 euros, «fins i tot quan aquesta acció es tradueix, com en aquest cas, en un vot en blanc que té els mateixos efectes pràctics que una omissió.»

En el seu recurs, Álvarez de Toledo torna a denunciar que la posició del PP davant de votacions «importants», com l’elecció dels magistrats al TC, no va ser definida en una reunió prèvia com els diputats, com marquen els estatuts. «La realitat és que només hi va haver abús d’autoritat», resumeix, per insistir que «en aquestes condicions cap diputat pot ser sancionat».

La línia política del PP

En el seu text, l’exportaveu popular insisteix, com ja va fer en el seu escrit d’al·legacions, que va emetre el seu vot en blanc en l’elecció dels magistrats del TC «en estricta coherència ideològica» amb els principis i línies bàsiques del programa electoral amb què el PP es va presentar a les eleccions d’abril de 2019 i amb la «línia política» marcada pels actuals dirigents del partit. Aquell programa defensava, segons recorda, la despolitització de la justícia i l’enfortiment de les institucions.

«El vot en blanc és una decisió que reivindico i que no pot ser motiu de sanció sense caure en greus contradiccions internes i externes –argumenta–. Sancionar-me suposaria vulnerar la Constitució i els procediments legals, incomplir els vigents estatuts del grup, soscavar l’autonomia del diputat, frustrar la regeneració democràtica i impugnar l’ideari del PP».

Notícies relacionades

Illa cita Renfe i Adif per reclamar actuacions «urgents i estructurals» que millorin el servei de Rodalies

El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes

I afegeix que «res, tampoc una multa», podrà convèncer-la que hi ha una contradicció entre la defensa de la despolitització de la justícia –i el vot en blanc a un acord que, al seu entendre, «polititza» el Tribunal Constitucional–.

Per tot això, l’exportaveu parlamentària del PP prega que s’elevi el seu recurs contrari a la resolució que el Consell de Direcció va adoptar el 30 de desembre perquè deixi sense efecte la multa recorreguda per ser «contrària a dret».