El rei elogia l’«eficàcia i rapidesa» dels militars davant les catàstrofes del 2021

Felip VI ha celebrat la vuitena Pasqua Militar del regnat amb una al·locució plena de paraules d’elogi per als membres de les Forces Armades, i ha reafirmat davant el president del Govern i la ministra de Defensa el compromís d’Espanya amb l’OTAN.

Cinc vegades al llarg de la salutació ha repetit el terme «eficàcia» i dos la paraula «orgull» per referir-se a la feina desenvolupada pels militars davant els pitjors successos de l’any acabat de concloure.

Els membres dels exèrcits, en paraules del Rei, han mostrat una «resposta ràpida i eficaç davant situacions tan exigents com les que hem viscut», ha dit amb referència a la missió Baluard contra la covid, les diferents missions desenvolupades davant els desastres del temporal Filomena, els incendis de l’estiu i l’erupció del volcà de La Palma, i el treball davant el «drama humanitari» a l’Afganistan.«Drama humanitari»

una «resposta ràpida i eficaç davant situacions tan exigents com les que hem viscut»el «drama humanitari» a l’Afganistan.«Drama humanitari»La missió de rescat a Kabul de col·laboradors afganesos d’Espanya i la Unió Europea desenvolupada l’agost passat ha sigut una ocasió en què aquest país «va reaccionar amb lideratge», ha dit el cap de l’Estat, per l’«organització del centre europeu d’acollida i amb la resposta immediata davant el repte –difícil i delicat– de l’evacuació».

Del que ha passat a l’Afganistan, el «col·lapse intern» del país malgrat la «lluita contra el terrorisme i la insurgència» d’Espanya i els seus aliats, «caldrà extreure les lliçons necessàries i ensenyaments», ha advertit.

Davant un Saló del Tron del Palau Reial amb afluència limitada, un any més, per les mesures anticovid -16 militars condecorats i tres desenes d’alts caps de Terra, Guàrdia Civil, Aire i Armada-, el Rei no només s’ha referit a aquesta missió internacional conclosa el 2021, «la més llarga de la nostra història»; també ha aprofitat la salutació per reafirmar la vocació militar atlàntica d’Espanya.

Ha sigut al capítol de previsions, remarcant com a principal cita de la Defensa aquest any la celebració de la Cimera de l’OTAN al juny, un quart de segle després de la primera que es va celebrar a Madrid, en plena postguerra freda.

Aquesta vegada la Cimera, ha dit, «arriba en un moment crucial per als plans i l’orientació estratègica dels pròxims anys», i «representa un important reconeixement al compromís d’Espanya amb l’OTAN, i a l’extraordinari paper de les nostres tropes enquadrades a les missions i estructures de l’Aliança».

En una altra referència a l’acció exterior de l’Exèrcit, ha titllat de «missió d’especial importància i prioritat» a Libre Hidalgo, el desplegament d’unitats espanyoles al Líban sota comandament de l’ONU, que ha complert 15 anys.

Orgull i memòria

Un dia després del segon aniversari que el seu pare, Joan Carles I, celebra en el seu exili àrab, i encara en unes dates nadalenques en què va recordar el valor i el deure de la «integritat pública i moral», Felip VI ha repetit al·lusions al «sentiment legítim d’admiració i apreci» per referir-se a la imatge dels militars. «Vull expressar-vos l’orgull de la societat espanyola cap a la institució militar», ha dit.

Aquest any, el rei Felip amb prou feines ha inclòs cites a conceptes polítics en la seva intervenció. Sí que s’ha referit davant els militars, com sol fer, a la Constitució. Els ha dit que la seva «entrega a Espanya» i la «forta vocació de servir» té «guia i constant estímul moral» en principis i valors castrenses, «i a l’empara del nostre Ordenament Constitucional».

Aquest any es compleix el 240 aniversari de la creació de la Pasqua militar, i així ho ha recordat Felip VI, però ha començat el discurs les Forces Armades citant una altra efemèride. En el desè aniversari del «cessament de la violència brutal de la banda terrorista ETA», ha tingut paraules per «honrar amb gran emoció la memòria i dignitat de les víctimes del terrorisme», a qui ha enviat «un missatge d’ànim i d’admiració».

Afganistan, OTAN i Bruixola Estratègica

Afganistan, OTAN i Bruixola EstratègicaTres membres del Govern -Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska- han participat en la cerimònia, iniciada amb una breu parada militar de gala de la Guàrdia Real i una salva de canonades al Pati de l’Armeria del palau.

La ministra Robles ha secundat les paraules del Rei sobre la vocació atlantista de la política militar i exterior espanyola. La pròxima Cimera de l’aliança arriba en un moment «que està demandant a l’OTAN enormes i transcendentals decisions sobre la seva orientació», ha dit en al·lusió –però sense citar– a les tensions internes, moltes d’elles des de Washington i altres des d’Ankara, de l’organització.

Robles ha recordat «amb emoció» els 102 membres de les Forces Armades i Guàrdia Civil que «van morir treballant per la pau i la llibertat» a l’Afganistan. Sobre els dies tensos de l’evacuació viscuts l’estiu passat, ha dit la titular de Defensa: «Mai oblidarem les imatges de milers de persones amuntegant-se per entrar a l’aeroport de Kabul», després de travessar la multitud i «aquell canal, que es mantindrà sempre en la nostra memòria.»

Robles ha recordat les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Layen: «Espanya aquells dies es va convertir en l’ànima d’Europa».

Parlant sobre la lluita contra la pandèmia, la ministra ha fet extensius els seus elogis a la població civil, «una ciutadania solidària, i responsable que acudeix massivament a vacunar-se».

La ministra ha recordat també la tasca «pic i pala en mà» dels soldats contra la neu gelada del Filomena o les cendres calentes del volcà de Cumbre Vieja. «Han sigut uns palmers i palmeres més». ha dit sobre el treball dels militars a La Palma.

Notícies relacionades

Illa cita Renfe i Adif per reclamar actuacions «urgents i estructurals» que millorin el servei de Rodalies

El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes

Margarita Robles ha afirmat que «per a aquest Govern és una prioritat la modernització de les nostres Forces Armades, abans de parlar dels diversos projectes militars industrials –submarí S80, fragates F110, Futur Sistema de Combat amb França i Alemanya... - de què es deriva «la creació de llocs de treball».

Entre els compromisos futurs de la Defensa, ha citat el suport a la creació d’un cos de sanitat militar europeu després dels ensenyaments obtinguts durant la pandèmia, i la participació d’Espanya en l’aprovació de la Brúixola Estratègica, «un document clau per a la futura evolució de la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la Unió Europea», ha explicat.