La parla murciana també haurà d’esperar a l’Estatut

Espanya és una marmita en la qual es barregen multitud de cultures, de tradicions i maneres de parlar. Un exemple d’això és el bable (dialecte asturià), que en els últims dies ha rebut un impuls definitiu per ser reconegut com a llengua cooficial del Principat. Una declaració que està lluny de ser assolida pel dialecte regional, ja que l’Estatut d’Autonomia no reconeix encara aquest patrimoni immaterial de tots els murcians i, ara que estava a punt d’aparèixer en dos articles, almenys «tímidament», s’ha paralitzat el tràmit.

«Estimar el murcià no significa anar contra el castellà, però sí voler el propi de les terres murcianes perquè la població pugui arribar a una autoidentificació amb la història de Múrcia, que no és només castellana, també aragonesa, valencianocatalana i mossàrab». Aquesta és la tesi recollida pel professor de la Universitat de les Illes Balears Ángel Custodio Navarro a l’assaig Necessitat de la protecció urgent, per la via legislativa, del patrimoni lingüístic de la Regió de Múrcia i de tota la Conca del Segura.

Ja l’any 1978, Fraga Iribarne va incloure en el debat constitucional la necessitat de protegir el dialecte murcià a la carta magna. No obstant, la carrera per la protecció de les parles murcianes va començar l’any 2001, quan l’associació L’Ajuntaera pa la Conversa, Plática, el Esturrie y’el Escarculle de la Llengua Murciana presentava per primera vegada davant l’Assemblea Regional una petició per incloure a l’Estatut regional la protecció de la llengua murciana, declarar-la Bé d’Interès Cultural i prendre totes les mesures necessàries per a la seva protecció, promoció i difusió.

Malgrat la negativa inicial, Manuel Zapata Nicolás, president de L’Ajuntaera, va tornar a comparèixer davant de la Comissió Especial d’Estudi i Valoració per a una eventual reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’Assemblea Regional de Múrcia. En aquesta ocasió, va sol·licitar que l’article 8.1 del nou estatut reconegués el murcià com a «conjunt de parles i modalitats lingüístiques de la Regió, en tota la seva riquesa i varietat». A més, es va proposar la protecció del valencià, pròpia de municipis com Abanilla, Jumilla i Iecla.

Unes reivindicacions que han sigut incloses tímidament als articles 28 i 29 de la reforma de l’estatut regional, que actualment s’està tramitant al Congrés dels Diputats, tot i que l’Assemblea Regional, amb els vots de Vox, PP i expulsats de Ciutadans i Vox, ha paralitzat el tràmit al sol·licitar el text perquè no s’aprovin esmenes presentades pels diferents partits de la Cambra baixa.

Els articles que per fi recollirà l’Estatut d’Autonomia, si és que finalment passa els tràmits al Congrés i el Senat, conviden a cuidar les particularitats lingüístiques de la Regió, a més de fomentar i consolidar els trets socials, històrics, lingüístics i culturals de la Regió de Múrcia en tota la seva varietat i extensió.

Un reconeixement, segons Navarro Sánchez, «massa pobre». «És una protecció minúscula, sense cita del fons lingüístic pròpiament dit del que es vol protegir i descriure; tampoc pot ser que l’Estatut reformat s’oblidi que a la Regió de Múrcia també es parla valencianocatalà, perquè així ho exigeix el Consell d’Europa, adverteix.

Per a aquest murcianoparlant és contradictori que Andalusia i el País Valencià s’hagin avançat a la Regió de Múrcia en la protecció de les diferents modalitats lingüístiques existents en la comunitat. «L’Estatut Andalús sempre ha protegit les parles murcianes d’Almeria, parts de Granada i Jaén. D’altra banda, la Generalitat va reconèixer el 2016 el valencianocatalà de la Serra del Carxe. Mentrestant, la Comunitat Autònoma continua sense reconèixer l’existència de cap d’aquestes dues llengües», lamenta Custodio Navarro.

L’investigador apunta a la creació d’un article explícit, en la part general o títol preliminar de l’Estatut, per a tot el patrimoni lingüístic murcià com a mesura més necessària. D’aquesta manera, apunta Navarro Custodio, «s’arribaria a una protecció similar a l’andalusa. I també referir-se explícitament al valencianocatalà del Carxe, com exigeix el Consell d’Europa, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries».

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

«És imperant la necessitat de reconèixer i dignificar tot aquest patrimoni lingüístic referent a l’estricte territori de la Regió de Múrcia, el qual mereix una atenció particular per art de la ciutadania i les diferents institucions, per tal com brilla per la seva absència l’atenció cap a l’autòcton del dialecte murcià. Una varietat lingüística que encara és injuriada, considerant-la irregular, anyenca i vulgar», conclou Custodio Navarro.

El panotxo només és una part d’aquesta riquesa

Malgrat el que la gran majoria de murcians pensen, panotxo i murcià no són el mateix. Mentre el murcià engloba totes les parles de la Conca del Segura, que geogràficament es troba limitada pels rius Almanzora, Xúquer i Vinalopó, el panotxo és el dialecte o variant del murcià originari de les comarques del Segura Mitjà, l’Horta de Múrcia i el Baix Segura. No obstant, el fet que la major part de la literatura murciana s’hagi basat, al llarg de la història, en la literatura panotxa ha propiciat que erròniament es tendeixi a identificar l’una amb l’altra.