Investigació

¿Li concedirà el jutge anglès a Joan Carles Ia immunitat davant la demanda de Corinna?

  • El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les començarà dilluns a escoltar els arguments de les parts

¿Li concedirà el jutge anglès a Joan Carles Ia immunitat davant la demanda de Corinna?
8
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El dilluns 6 de desembre s’obre a Londres una audiència de dos dies, davant el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, sobre una demanda civil presentada per Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I per assetjament, seguiment il·legal i difamació, segons han confirmat a EL PERIÓDICO fonts oficials del tribunal. Un jutge escoltarà, com a qüestió prèvia, tant els arguments de la defensa del rei emèrit, el bufet d’advocats Clifford Chance (segons els quals el tribunal anglès manca de jurisdicció sobre els fets perquè Joan Carles I gaudeix d’immunitat sobirana en la seva qualitat d’ex cap d’Estat) i els de l’acusació (que qüestiona l’aplicació de l’esmentada doctrina).

«L’audiència està prevista per a la setmana vinent i serà presencial», ha escrit aquest matí, dijous 2 de desembre, en un correu electrònic Rupkiran Bhamra, de la secció del tribunal en la qual s’ha sigut presentat la demanda civil.

El tribunal va donar curs a la demanda civil, presentada a finals de 2020, el març passat en la denominada Queen’s Bench Division, on es veuen els casos civils i penals més complexos, amb el número QB-200-004165. En Corinna zu Sayn Wittgenstein i Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó –segons està etiquetada la causa–, els advocats de Corinna sostenen en 32 folis que Joan Carles I va impulsar presumptes accions il·legals contra la seva clienta, des de 2012 fins al present.

Corinna, que dona fe amb la seva firma que els fets descrits en la demanda són veraços, demana com a mesura cautelar una ordre judicial d’allunyament per a Joan Carles I i els seus agents que «els impedeixi comunicar-se amb ella, seguir-la, difamar-la o acostar-se a una distància inferior als 150 metres». Així mateix, exigeix una indemnització per danys i perjudicis sense quantificar per cobrir els diferents costos provocats per l’assetjament a la seva família i al seu lloc de treball.

La demanda –a la qual ha tingut accés oficialment EL PERIÓDICO a través d’una sol·licitud davant la High Court of Justice– està dirigida contra Joan Carles I. En la narració dels denominats ‘Particulars of claim’, el general Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en el moment dels fets, actua seguint instruccions del llavors rei d’Espanya i actual rei emèrit, segons l’escrit.

Judici perdut

Precisament va ser Sanz Roldán qui, a petició pròpia, va informar als diputats membres de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés el 25 de juliol de 2018 que havia viatjat a Londres el maig de 2012 per reunir-se amb Corinna. Un fet que va tornar a admetre en seu judicial espanyola el 15 de gener de 2021, wusn es va celebrar el judici oral que va impulsar ell mateix, a través de l’Advocacia de l’Estat, contra l’excomissari José Manuel Villarejo per denúncia falsa i calúmnia per haver assenyalat el director del CNI com a autor d’amenaces de mort a Corinna.

Aquest judici el van perdre Sanz Roldán i el CNI, representats per l’Advocacia de l’Estat: Villarejo en va quedar absolt. Corinna va declarar com a testimoni des de Londres que, en efecte, el director del CNI va amenaçar la seva integritat física i la dels seus familiars. Aquesta absolució de Villarejo és una peça penal que afegeix credibilitat a les acusacions de la demandant, que afirma haver sigut amenaçada diverses vegades per presumptes agents del CNI a Londres i Mònaco, on també té residència.

És un fet que la reunió que Sanz Roldán va mantenir amb Corinna el 5 de maig de 2012 a la seva ‘suite’, la número 518 de The Connaught Hotel, a l’exclusiu barri londinenc de Mayfair, no és motiu de disputa o, segons es diu en l’argot judicial anglès, és ‘common ground’, terreny comú. Però sí que està en discussió el contingut de la trobada. Corinna afirma que Sanz Roldán la va amenaçar a ella i a la seva família si no mantenia la boca tancada sobre les seves relacions amb Joan Carles I, però el general ho nega, tot i que no ha volgut revelar per què la va visitar a Londres i què van parlar perquè, segons ha argumentat ell és, «matèria reservada».

Missió a Londres i Mònaco

Si aquest judici civil es desenvolupa, les diligències deixarien en evidència l’ús del CNI i l’encàrrec d’una missió al general Sanz Roldán per a les seves finalitats personals el 2012, quan era rei encara exercia i davant la possible continuïtat de les operacions del CNI d’assetjament i seguiment, encomanades a Sanz Roldán, a Londres i Mònaco, quan Joan Carles I va passar a ser rei emèrit.

Corinna enumera diferents propostes de Joan Carles I per refer la seva relació sentimental amb ella i casar-s’hi després de donar-li 100 milions de dòlars el juny de 2012 –una quantitat que el monarca havia rebut el 2008 del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita al seu compte de la fundació Lucum, al banc ginebrí Mirabaud– i el seu canvi d’actitud cap a una conducta clarament agressiva quan ella s’hi va negar, fet pel qual li va exigir que li tornés els «diners i altres regals».

En la demanda, Corinna assenyala que Dante Canonica, advocat suís de Joan Carles I que va redactar els documents de la «donació irrevocable» dels citats 100 milions de dòlars, va participar en una reunió, celebrada el 16 de setembre de 2014 a The Connaught Hotel, a Londres, en la qual Joan Carles I va exigir a la seva examant la «devolució dels 100 milions de dòlars o que els posi a la seva disposició per al seu ús».

Un «regal irrevocable»

Canonica va manifestar al seu client, Joan Carles I, segons la demanda, que «mai li havia dit que la donació no era més que un regal irrevocable» i que havia «preparat els documents sobre aquesta base i que no hagués autoritzat la transferència sobre cap altre criteri en el seu paper d’administrador de la fundació Lucum. Va dir que era irrevocable i que no podia ser utilitzada en benefici de l’ara acusat».

Aquests 100 milions de dòlars són investigats pel fiscal suís Yves Bertossa, des d’agost de 2018, com un presumpte blanqueig de capitals agreujat per la seva possible vinculació a l’adjudicació de l’AVE del desert, que va unir les ciutats de la Meca i Medina, a un consorci hispanosaudita (al-Shoula) que va rebaixar un 30% del preu ofert i batre així a la proposta d’un consorci francès rival, Alstom-SNCF. Corinna precisament està imputada a Suïssa des de 2018 en aquest procediment per presumpte blanqueig de diners.

Segons la demanda, Joan Carles I, quan va tornar a fracassar la seva proposta de casar-se amb Corinna i viure en un palauet a Madrid, va començar a difondre entre les amistats comunes «la història» del robatori dels 100 milions de dòlars que al seu torn li havia regalat el rei Abdul·lah.

L’amic dominicà

És el cas de Pepe Fanjul, el magnat de l’imperi sucrer erigit a Cuba i amb residència a Miami que va rebre la visita de Joan Carles I el 2014, després d’abdicar, al seu complex turístic Casa de Campo, a la República Dominicana. Segons la demanda, el rei emèrit, en un dels viatges al iot dels Fanjul als quals és convidat, explica que Corinna és una lladre; aquesta història també l’explica al multimilionari mexicà establert a Londres Allen Sanginés-Krause, qui, segons la demanda, va ser presentat per Corinna a Joan Carles I es va convertir en assessor financer personal del rei.

Precisament Sanginés-Krause va girar fons d’aproximadament 800.000 euros al testaferro de Joan Carles I, el coronel de l’aire Nicolás Murga, transferències sobre les quals l’emèrit ha presentat una regularització a l’Agència Tributària per evitar el delicte fiscal.

Els advocats James Lewis, Jonathan Caplan i Adam Chichester-Clark van presentar la demanda el 29 de desembre de 2020 i es va començar a tramitar el març passat. Joan Carles I, resident a Abu Dhabi, va contractar el bufet Clifford Chance per suggeriment del seu advocat a Madrid, Javier Sánchez-Junco.

Qüestions pendents

El jutge a càrrec del cas, abans de convocar les parts per acordar el curs de l’acció civil (citació de testimonis i presentació de documents de prova), ha de resoldre una qüestió preliminar: els advocats de Joan Carles I rebutgen la jurisdicció anglesa i s’emparen que ha sigut cap d’Estat d’Espanya, per la qual cosa gaudeix d’immunitat per la seva condició d’ex cap d’Estat o rei emèrit.

L’argument de la immunitat sobirana té un antecedent negatiu per a Joan Carles I en la sentència del comitè judicial de la Cambra dels lords, en la seva condició de tribunal suprem, de 1999, que va denegar la immunitat de l’exdictador xilè Augusto Pinochet, detingut a Londres, que va perdre la batalla legal en un judici penal d’extradició.

Els jutges anglesos van dictaminar per majoria que entre les funcions d’un cap d’Estat –condició que va adquirir Pinochet després del cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973– no es troba el delicte de tortura. I van rebutjar emparar l’exdictador davant l’exigència d’extradició d’Espanya.

‘El rei no pot delinquir’

Aquesta doctrina es tradueix en la màxima llatina rex non potest peccare, el rei no pot delinquir. Rebutjar la jurisdicció dels tribunals anglesos implica obtenir la immunitat d’execució (‘immunity from enforcement’). El diari britànic ‘Daily Mail’ va ironitzar el 17 d’octubre de 2021 que els advocats de Joan Carles I havien rebutjat la demanda civil amb el motiu següent: «No pots demandar-me, he sigut rei».

Notícies relacionades

James Lewis, un dels tres advocats de Corinna que firma la demanda civil, va participar el 1998 i el 1999 en l’equip de juristes que va defensar a favor de la Fiscalia de la Corona anglesa –que representava Espanya en la batalla legal per l’extradició de Pinochet– la inexistència d’empara de la immunitat sobirana per a l’exdictador.

En aquest procediment civil, Joan Carles I és part directa perquè la demanda va dirigida contra ell, a diferència de les investigacions sobre les seves activitats a Espanya i Suïssa, on fins ara mai ha sigut imputat. El jutge a càrrec d’escoltar els arguments sobre la immunitat sobirana dictarà una resolució que podrà ser recorreguda.