L’arxivament de les diligències sobre el rei Joan Carles, a l’espera de les dades del 2015 sol·licitades a Suïssa

Fonts judicials assenyalen a EL PERIÓDICO que no és possible fixar data per a l’informe definitiu, base del decret d’arxivament, perquè s’esperen les informacions sol·licitades al fiscal de Ginebra. Els fiscals encarregats del cas ja han acabat les investigacions, que els les van confiar en exclusivitat, i s’han reintegrat a la seva activitat ordinària a la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Durant la tarda del 6 d’octubre, el grup encarregat de les tres investigacions a Joan Carles I va mantenir una reunió a la seu de la Fiscalia General de l’Estat, al madrileny carrer Fortuny, i va arribar a la conclusió que se’n proposaria l’arxivament. Aquella mateixa nit, la notícia d’un arxivament «genèric», sense entrar en detalls, es va filtrar a un mitjà de comunicació.

La posició de Campos

Al llarg de 16 mesos, des que el tinent fiscal, Juan Ignacio Campos, es va fer càrrec de la investigació a primers de juny del 2021, es va mantenir una discreció sense filtracions sobre els avenços de les diligències. Campos, de baixa per la convalescència d’una operació quirúrgica a primers de juliol, no va participar en la reunió del 6 d’octubre.

Consultat per EL PERIÓDICO, el tinent fiscal, que es va reincorporar a la fiscalia dimarts passat 2 de novembre, a l’espera del que dictaminessin els seus metges, va assenyalar: «Jo aspiro a fer l’informe final si la salut m’ho permet. Els últims temps, he tingut contacte gràcies a l’amabilitat dels companys que em trucaven per telèfon, fins que es van adonar que, de vegades, el meu estat de salut no era compatible amb fer-me partícip de problemes. Però, sens dubte, aspiro a elaborar l’informe definitiu i a tenir la intervenció que em correspongui. Estem pendents únicament que Yves Bertossa ens contesti a una comissió rogatòria pendent que es refereix a l’any 2015».

La clau Zagatka

Tot i que Campos no va voler concretar més detalls, aquestes informacions es refereixen, segons fonts judicials, a la Fundació Zagatka (enigma en rus), que presideix Àlvar d’Orleans, cosí del rei emèrit, que va portar a terme pagaments per al lloguer d’avions privats en què va viatjar Joan Carles I, com a rei i ja com a emèrit (en total, gairebé 9 milions d’euros), i pels quals va realitzar una de les seves dues regularitzacions fiscals.

En concret, per Zagatka va regularitzar 4.395.901,96 euros. Aquesta fundació és titular dels comptes 0251-798208-9, obert al Credit Suisse, i 52459500, obert al Lombard Odier, des d’on se sospita que s’han transferit els expressats fons. Per a la seva constatació es necessita l’anàlisi de la documentació acreditativa dels moviments d’aquests comptes durant el 2016, 2017, 2018 i 2019, així com els moviments i informació de l’existència d’altres comptes de titularitat d’aquesta fundació, si n’hi hagués.

La impossibilitat de posar punt final a les investigacions abans de rebre les dades dels comptes que Zagatka, creada a Liechtenstein el 2003 (de la qual Joan Carles I era tercer beneficiari; Felip de Borbó, quart, i les infantes Elena i Cristina, cinquenes), remarca la prematura filtració de la decisió d’arxivar.

L’origen de la filtració

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

«El que era important era anunciar l’exoneració, res més. Tinc molt clar que si Juan Ignacio Campos hagués estat a la reunió del 6 d’octubre, això no hauria funcionat així. Sens dubte no s’hauria filtrat, per com s’ha filtrat i per la via que s’ha filtrat. És probable, fins i tot, que ni tan sols s’hagués produït aquesta reunió. ¿Quin sentit tenia una reunió per adoptar una decisió d’arxivament quan Campos, responsable de la investigació, estava de baixa i calia esperar a rebre les dades de Suïssa?», assenyala una font.

Tot i que el novembre del 2020, sis mesos abans que Campos es fes càrrec de la investigació, una presumpta filtració va portar la Fiscalia General de l’Estat a obrir una investigació aparentment amb la idea que la filtració procedia de la Fiscalia Anticorrupció, quan hi havia indicis que apuntaven fonts policials. Les diligències es van arxivar. En el cas de la filtració de la intenció d’arxivar les diligències, el passat 6 d’octubre, la Fiscalia General ni tan sols es va molestar a iniciar una investigació.