La comptabilitat de la fundació panamenya de Joan Carles I revela que va ocultar 75 milions

Joan Carles I va ocultar fins al desembre del 2011 més de 75 milions d’euros al compte corrent que va obrir el 2008 en una sucursal del Banc Mirabaud a Ginebra (Suïssa) a nom de la Fundació Lucum, segons es desprèn de la documentació entregada per l’entitat financera al fiscal suís Yves Bertossa, i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.

L’excap d’Estat va firmar el 8 d’octubre del 2008 l’obertura del compte, en què va ingressar 64.884.405 euros [100 milions de dòlars], que va posar a nom de la Fundació Lucum, que havia sigut creada per uns presumptes testaferros a Panamà el 31 de juliol d’aquell mateix any. Segons van explicar els fiduciaris del monarca al mateix banc, els diners, que havien sigut transferits en dòlars, tenia la seva justificació en un regal «segons la tradició dels vincles de l’Aràbia Saudita amb altres monarquies».

Però la comptabilitat de Lucum, a la qual ha tingut accés aquest diari, indica que Joan Carles I, com a beneficiari del compte, va arribar a rebre nous fons, per això va arribar a atresorar ja a l’octubre del 2009 un total 70.213.000 euros. Això suposava un rendiment del 7% respecte a l’any anterior, segons especifiquen els comptes de la fundació.

Diners per a Marta Gayá

En aquest període, des del 2008 fins al desembre del 2011, mentre Joan Carles continuava sent el cap de l’Estat espanyol, des del compte de Mirabaud de la Fundació Lucum es van retirar o es van transferir 6,1 milions d’euros, segons ha constatat aquesta redacció després d’analitzar la documentació que obra en les indagacions del fiscal Bertossa.

La retirada de diners més rellevants va ser per un import d’un milió d’euros, que s’haurien destinat a Marta Gayá, també amiga de Joan Carles I. Volia que aquesta dona tingués «un nivell de vida decent», segons va deixar per escrit el fiduciari suís Arturo Fasana en una nota interna, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.

Aquest economista, el nom del qual també va aparèixer al cas Gürtel, va descriure en la seva comptabilitat que altres despeses, com per exemple 209.000 euros que van sortir del compte el 17 de juny del 2009, van ser entregats a Espanya «per a necessitats personals» de l’emèrit. L’extracció de fons per a l’ús quotidià de l’anterior monarca es produïa a una mitjana de 100.000 euros mensuals.

150.000 euros per a Corinna Larsen

El presumpte testaferro del Rei, que es manté com a investigat pel fiscal Bertossa, també va portar diners en efectiu al seu client a Suïssa (a Villars-sur-Ollon, on la seva llavors amant Corinna Larsen tenia una residència). En concret, el 3 de febrer del 2010 li va donar 250.000 euros. En el mateix sentit, en la comptabilitat de Lucum apareix que el 2 de novembre del 2011 es va realitzar una transferència per un valor de 150.000 euros amb destinació a un compte de Larsen al HSBC.

L’octubre del 2011 Joan Carles I va transferir 550.000 lliures esterlines (629.939 euros), com a part d’un altre suposat regal destinat també a Larsen. Al següent exercici, el 2012, es van produir nous moviments bancaris que van arribar en total als 1,9 milions d’euros, amb els quals l’examant del monarca va poder sufragar el 30% d’un apartament a Londres.

Al comptabilitzar els moviments de fons del compte bancari ocult del Rei aquesta redacció no ha inclòs els 1.566.956 euros que Joan Carles I va prestar el 2009 a la societat Siam Partners, de Corinna Larsen, ja que la comptabilitat de la Fundació Lucum mostra que aquests diners van ser tornats un any després. No obstant, aquest préstec va permetre a l’empresària germanodanesa comprar la vivenda de Villars-sur-Ollon.

69,7 milions el 2011

Malgrat aquestes importants despeses i sortides de fons, el compte de la fundació panamenya del Rei emèrit va continuar mantenint en tot moment una suma abundant, ja que el desembre del 2011 encara disposava de 69,7 milions d’euros. Això suposava una plusvàlua de 4,9 milions d’euros més del que havia rebut des de l’Aràbia Saudita.

L’augment dels fons opacs del Rei emèrit a Suïssa, malgrat les contínues despeses que es desprenen de la comptabilitat, s’explica perquè Joan Carles va continuar ingressant importants quantitats de diners a Suïssa. Va rebre a l’abril del 2010 un total de 1.406.281 euros (1.895.250 dòlars) en efectiu. L’advocat i gestor del compte suís del monarca emèrit al país helvètic, Arturo Fasana, va declarar al fiscal suís que Joan Carles I li havia entregat el 2010 a Ginebra aquesta suma en bitllets, que presumptament havia rebut com a donació del Rei de Bahrain Sheikh Hamad bin Isa al-Khalifa.

Un informe elaborat per Fasana sobre una reunió que va mantenir el 28 de gener del 2011 amb el seu client Joan Carles I posa en relleu que el monarca emèrit li va arribar a indicar que aquell any esperava rebre noves donacions «per un import d’uns 7 o 8 milions de dòlars, procedents de l’Orient Mitjà. Ens vam posar d’acord per estar en contacte durant els pròxims mesos per portar a terme les diferents entrades de diners», va redactar aquest fiduciari.

No obstant, tot va canviar després d’exigir les autoritats suïsses que es tanqués el compte. L’emèrit es va veure obligat a ‘donar’ tots els diners que amagava al compte opac a Corinna Larsen el 2012. Un any després, segons la demanda presentada per aquesta empresària al Regne Unit, Joan Carles I li va reclamar de forma infructuosa la seva devolució.

Un regal sense contraprestació

Un altre document, també firmat per Fasana, i que consta en la investigació del fiscal del cantó de Ginebra, mostra la gènesi del compte de Lucum. De forma literal indica que «a petició del nostre client [Joan Carles I], entre juliol i agost del 2008, em vaig reunir amb la Sa Excel·lència Adel A. Al-Jubeir, ambaixador del Regne de l’Aràbia Saudita als Estats Units. Vam passar diverses hores junts [...] i durant aquesta trobada ell em comunica el desig de Sa Majestat el rei Abdullah de fer un regal al nostre client», diu l’escrit, que després remarca que li «va indicar clarament que aquest regal no tenia cap relació amb cap contraprestació».

Després d’aquesta reunió Fasana va mantenir una entrevista amb els dos principals associats del banc en què va dipositar els fons. Aquesta trobada va tenir com a finalitat, sempre segons el fiduciari suís, d’assegurar-se que l’entitat financera, que era Mirabaud, autoritzava l’ingrés dels fons saudites.

No va informar les autoritats

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El fiscal suís Yves Bertossa va imputar fa més de quatre mesos Yves Mirabaud, un accionista del banc que porta el seu cognom, per no haver informat l’organisme de prevenció de blanqueig de capitals suís de l’ingrés el 2008 de 64,8 milions amb destinació al compte de la fundació panamenya Lucum, de la qual era beneficiari el rei emèrit Joan Carles I, considerat en l’argot financer com una persona políticament exposada (PEP). Hauria d’haver comunicat l’entrada dels fons a les autoritats d’aquest país, una cosa que sembla que no va fer.

No obstant, la Fiscalia del Tribunal Suprem prepara l’arxivament d’aquestes i altres línies d’investigació que se segueixen a Espanya sense haver rebut tota la documentació procedent de Suïssa, tal com va avançar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.