Zapatero, ¿l’home equivocat?
¿Com la UDEF, la Fiscalia Anticorrupció i el jutge han arribat a la conclusió repetida una vegada i una altra sobre el lideratge de l’expresident?
¿Recorden la pel·lícula The wrong man (Fals culpable) de Hitchcock?
Al film hi ha un desenllaç miraculós. Manny, l’acusat d’un crim que no ha comès, pregunta al seu fill: ¿Has resat? Hitchcock posa la càmera al rostre de Henry Fonda. Està resant. I sobre aquest pla se’n sobreimpressiona un altre. Un home camina pel carrer a la nit i la càmera ens mostra un rostre que s’assembla al de Manny-Fonda. Les dues cares queden superposades. Hitchcock troba l’assassí. Manny és, doncs, l’home equivocat.
¿És Zapatero, com Manny, l’home equivocat? L’esforç de la UDEF i de la Fiscalia Anticorrupció, per situar de manera indubtable Zapatero com a "nucli decisor" d’una banda organitzada de delinqüents que trafiquen amb influències i blanquegen capitals ha sigut acollit sense complexos pel jutge José Luis Calama Teixeira.
L’entrada del jutge Calama és impactant només entrar en els fets investigats (pàgina 7).
"En el vèrtex de l’estructura se situa José Luis Rodríguez Zapatero, que exerceix el lideratge estratègic i manté els contactes institucionals i empresarials d’alt nivell. Des de la seva oficina de Ferraz –centre de coordinació de la xarxa– s’imparteixen instruccions, s’elaboren documents, es gestionen comunicacions sensibles i s’articula l’operativa financera i societària. Al seu voltant actuen col·laboradors de confiança, entre ells Julio Martínez Martínez, responsable de la captació de clients i de la gestió operativa dels encàrrecs; María Gertrudis Alcázar, encarregada de l’elaboració i cobertura formal de documentació; i Cristóbal Cano, gestor de l’entramat societari i de la facturació ad hoc".
49 pàgines més tard, quan esperaves, en va, conèixer Zapatero en acció, això és, la descripció que "manté els contactes institucionals i empresarials d’alt nivell", el relat llança una gerra d’aigua freda.
"El seu lideratge no es manifesta de manera formal o pública, sinó a través de la seva capacitat de direcció, coordinació i supervisió, evitant en la mesura possible l’execució directa de les gestions més compromeses. Aquest rol es dedueix de múltiples evidències, entre les quals les converses en les quals es fa referència a la seva capacitat de decisió".
I entre la pàgina 56 i la 85, l’última, resulta que no queda constància "dels contactes institucionals i empresarials d’alt nivell" anunciats a so de bombo i platerets a la pàgina 7, després d’haver proclamat que Zapatero és el "líder estratègic".
¿Com, per tant, la UDEF, laFiscalia Anticorrupció i el jutge han arribat a la conclusió repetida una vegada i una altra sobre el lideratge de Zapatero?
Tenint en compte que "el seu lideratge no es manifesta de manera formal [sic] o pública, com adverteix el jutge, la narració es recolza en el que diuen que se suposa que se li demana a Zapatero que faci.
Julio Martínez Martínez, Julito, és el nexe entre els amos i executius de l’aerolínia hispanoveneçolana Plus Ultra, una empresa que demana, durant la pandèmia, un préstec de 53 milions d’euros per salvar-se. Julito ha fet amistat amb Zapatero i junts llancen una activitat a través d’una espècie de think tank que elabora informes sobre temes geoestratègics i organitza webinars, seminaris o conferències interactives per internet. Zapatero es fixa en Análisis Relevante, com una consultora, un projecte al qual ha incorporat les seves dues filles.
Tant Zapatero, per la seva banda, com una empresa creada per recolzar la consultora i que dirigeixen les seves filles, cobren durant el 2020-2025 al voltant d’1,95 milions d’euros per l’activitat per a Análisis Relevante.
Informes especials
Empresaris preguntats per aquest diari asseguren haver participat en moltes d’aquestes activitats i haver llegit els informes. Un d’ells, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, assenyala: "Va ser un intent d’emular el que fa l’agència Bloomberg amb els seus informes especials". D’altres recorden que Zapatero compatibilitzava aquesta activitat amb la proposta de conferències, que li arribaven a través de la principal empresa espanyola del ram: Thinking Heads. I n’hi ha un que recorda, especialment, activitats a la Xina, on l’expresident ha impartit nombrosos seminaris.
¿A on ens porta aquesta part del relat? A un fet: la baula més feble de la cadena que descriu el relat criminal, tenint a la seva disposició tota la bastida de l’estructura societària de l’anomenada boutique financera, receptora de "comissions" per a l’ocultació dels pagaments rebuts per les seves tasques d’intermediació –tràfic d’influències– és que Zapatero decidís voluntàriament adjudicar-se els fons contra informes sobre geopolítica per tributar en seu de renda (IRPF) amb un elevat cost fiscal a l’acollir-se a una tributació progressiva.
¿No seria més lògic que Zapatero hagués mantingut les quantitats rebudes quietes a les societats, en reserva, i ocultes a l’escrutini públic i busqués la fórmula de distribuir-les sense repercussió fiscal, mediàtica ni judicial?
Perquè, segons ens han explicat, Zapatero es trobava en el "vèrtex" de l’organització criminal. ¿I això què vol dir? Que era l’administrador de fet de tota l’estructura societària més enllà dels testaferros col·locats a l’efecte. Si se segueix la lògica delinqüencial o criminal, segons es prefereixi, ¿no era més lògic que Zapatero allunyés de si mateix el màxim possible les fonts de cobrament del nucli de societats que van rebre pagaments directament de Plus Ultra i més disposant de la capacitat d’expandir i constituir a mode de teranyina societats deslocalitzades?
Raonem. ¿Lliga amb una organització criminal cobrar directament d’aquelles societats mercantils que han rebut transferències contaminades del préstec de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials?
El que diu Julito sobre les accions de Zapatero i que els altres sequaços xiuxiuegen els uns als altres, ¿no forma part de la cèlebre tècnica del name-dropping o l’al·lusió a gent important o institucions per reforçar un la seva pròpia posició de força o leverage (apalancament o avantatge)?
Un periodista especialitzat en tribunals d’un mitjà de tirada nacional, al reproduir paràgrafs de la interlocutòria es va referir a l’"ordre de processament" erròniament, sense doble intenció. Però l’error té la seva cosa: ¡és que la interlocutòria on se cita Zapatero sembla una ordre de processament!
I sobre la resolució, ¿es pot saber per què no s’ha anonimitzat el domicili particular de l’expresident en aquests temps de hooliganisme provocador de certs mal anomenats periodistes?
Notícies relacionadesLa interlocutòria, a més, arrasa amb la presumpció d’innocència a l’afirmar: "L’àmplia difusió mediàtica i la notorietat del procediment judicial en curs fan raonablement presumible que qualsevol element incriminatori eventualment existent hauria sigut ja retirat, destruït o traslladat, cosa que debilita la proporcionalitat i necessitat de la mesura restrictiva sol·licitada".
Es refereix al fet que el jutge va rebutjar ordenar l’entrada i registre –a més de l’autoritzat a l’oficina de Zapatero– al domicili particular. O ¿per què no s’han esborrat els comptes bancaris de les seves dues filles.
