Procés judicial
El TSJC deixa Roger Torrent a un pas del judici per desobediència
La magistrada instructora finalitza la investigació i considera que existeixen indicis perquè el procés continuï endavant
Les indagacions se centren en la decisió de la Taula del Parlament de tramitar mocions vinculades a la sentència del procés
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, ha finalitzat la investigació contra l’expresident del Parlament i actual conseller Roger Torrent, així com contra altres exmembres de la taula de la Cambra catalana, per la presumpta desobediència per haver permès la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés en contra de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional (TC). La jutge considera que existeixen indicis de la comissió de delicte i ha acordat la continuació de les diligències judicials, donant trasllat a les acusacions perquè presentin les seves qualificacions. D’aquesta manera, l’alt càrrec queda a un pas de ser jutjat, igual com la resta d’imputats i companys sobiranistes, Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC).L’alt tribunal va admetre a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya el març del 2020, a l’estimar que els fets que detalla l’acusació pública presentaven «una aparença delictiva a priori», si bé advertia que, amb la seva resolució, no assumia ni donava per suposades «en absolut» les seves valoracions.
El dret a l’autodeterminació i a la monarquia
Abans de la interposició de la querella, el TC va acordar per unanimitat requerir la fiscalia que estudiés si Torrent i els seus companys de la Taula havien comès un delicte de desobediència per admetre la tramitació al Parlament de dues resolucions, l’octubre del 2019, en què es reivindicava el dret a l’autodeterminació i es reprovava el Rei. Els dos textos van ser recorreguts pel Govern.
Notícies relacionadesEl TC va considerar llavors que aquestes resolucions de la Cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior en què el Parlament va proclamar l’inici del procés. L’alt tribunal va advertir a la Taula expressament que s’havia d’abstenir de fer qualsevol actuació referent a aquestes mocions en els apartats anul·lats.
Torrent va mantenir a la seva declaració que va actuar correctament en defensa de «la llibertat ideològica i d’expressió dels diputats», alhora que va advertir que una sentència condemnatòria eventual seria un «precedent nefast» per al debat parlamentari. I va insistir en la «neutralitat política» de la Taula del Parlament a l’hora de tirar endavant qualsevol iniciativa dels grups polítics.
