La sentència de la caixa b evidencia la falta de col·laboració del PP amb la justícia

La sentència de l’Audiència Nacional que estableix entre els seus fets provats que el Partit Popular va pagar la reforma de la seu central a Madrid amb un milió d’euros que amagava a la caixa b també posa de manifest la falta de col·laboració de la formació conservadora per aclarir els fets.

Segons especifiquen els magistrats en la sentència, la documentació clau per condemnar Luis Bárcenas a dos anys de presó no va ser facilitada per la formació conservadora sinó que es va obtenir en els registres practicats per ordre del jutge d’instrucció, Pablo Ruz, a l’edifici del carrer de Génova, 13 i a la seu d’Unifica, l’empresa que es va encarregar de la remodelació de l’edifici.

A més, i segons consta en el sumari de l’anomenada operació Kitchen sobre l’espionatge a l’extresorer del PP, almenys el Ministeri de l’Interior encapçalat per Jorge Fernández Díaz hauria mirat de robar documentació sensible a Bárcenas per evitar la implicació en el cas de la caixa b dels dirigents del partit, llavors liderat per Mariano Rajoy.

Manuel Morocho

En concret, en la sentència dels ‘papers de Bárcenas’ s’al·ludeix almenys a tres documents clau descoberts pel grup policial liderat per l’inspector Manuel Morocho durant l’entrada a la seu del PP, que va ordenar el jutge Ruz el 19 de desembre del 2013, després que el partit eludís aportar la documentació requerida.

Durant el registre, que es va allargar durant 14 hores, els agents van trobar «una anotació manuscrita en un pressupost [...] relatiu als soterranis de 21 de juliol del 2008 [...] en què s’estableix una sèrie de xifres i càlculs relatius a aquest pagament en b, al figurar a la part superior de forma manuscrita «409 més IVA– 256.000– 8%– 235.000», destaca la sentència, que especifica després que la primera línia, en què es diu «409 més IVA es correspon amb la base imposable de la factura 315 més IVA, que són 474.818 euros, referint-se a la factura A o oficial, atesa la lletra A emmarcada dins d’un cercle que consta a continuació».

En la segona línia del manuscrit l’operació matemàtica (la diferència de certificacions menys el descompte) dona un resultat numèric (235.912 euros) que arrodonit es correspon amb el segon pagament de les obres de la tercera planta en b, prossegueix la sentència, que posa de manifest que Bárcenas fa un arrodoniment a les seves anotacions i ajusta la xifra final.

Un manuscrit a la seu

Un segon document intervingut a la seu del PP mostra la diferència entre dues certificacions, per import de 256.426 euros, que es va abonar amb un pagament en b de 235.000 euros, que també apareix anotat als ‘papers de Bárcenas’ el 31 de juliol del 2008. «Aquesta operació», relata la sentència, «apareix manuscrita en un pressupost intervingut a la seu del PP, relatiu als soterranis de 21 de juliol del 2008, obra que es va fer i es va incloure en la certificació final real, la de més import, de la planta tercera».

El tercer document clau, ja que mostra com el PP i l’empresa van falsejar les factures, és el projecte per a l’obtenció de la llicència urbanística, amb data de 15 de juliol del 2008, en què el pressupost total de l’obra ascendeix a 428.662 euros: «Va ser intervingut a la seu del PP», destaquen els magistrats, que posen de manifest que el projecte de reforma firmat per l’arquitecte Gonzalo Urquijo és de data de 4 de juliol del 2008, i que inclou un import de 664.023 euros, sensiblement superior a l’anterior.

D’altra banda el PP, que ha sigut declarat responsable civil subsidiari pel més del milió d’euros en b que van ser abonats entre 2007 i 2008 pel seu extresorer Luis Bárcenas, podria haver rebut un càstig molt més dur, una condemna penal, si els fets s’haguessin produït uns anys més tard. 

Va ser a partir del 2015, a compte d’una de les modificacions del Codi Penal, quan els partits polítics van començar a poder ser declarats responsables directes, com a persones jurídiques, de la comissió de delictes realitzats en el seu nom i benefici.

En aquest supòsit podria haver-se enquadrat el cas de la reforma de la seu del PP per la qual Bárcenas ha sigut condemnat a dos anys de presó, per haver pagat les despeses de l’obra «al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarades a la hisenda pública», assenyalen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari pertanyent al mateix grup de comunicació que aquest mitjà, fonts jurídiques.

Responsable civil

Així, si el PP hagués sigut condemnat penalment per la conducta de Bárcenas com a cooperador necessari de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la hisenda pública, haurien hagut de respondre els màxims responsables del Partit Popular. Es tracta del mateix cas en què incorren les empreses que, com a persones jurídiques, són trobades culpables de cometre un delicte, ja que en aquest cas responen els seus gestors.

No obstant, en la sentència donada a conèixer aquest dijous simplement es pot aplicar la legislació vigent en el moment de cometre’s els fets, i s’atribueix al PP la responsabilitat civil subsidiària, per un import de 123.669 euros, per delictes comesos per Bárcenas en relació amb l’impost de societats del 2007 de l’empresa Unifica, l’encarregada d’emprendre les obres. A més, s’absol el partit com a responsable civil subsidiari del delicte contra la hisenda pública per l’impost de societats del 2008.

En la sentència es diu que no consta que el PP, a través dels seus òrgans directius –en aquest cas el comitè executiu–, exercís un control adequat sobre la gestió de Bárcenas, ja que les mesures adoptades per la formació política, –tant respecte d’aquell, com d’auditoria interna i promoció d’iniciatives legislatives relatives al finançament de partits polítics–, són posteriors a la data de comissió dels fets enjudiciats.

En aquest cas, la sentència declara dos responsables civils subsidiaris, que són tant el PP com l’empresa de l’arquitecte Gonzálo Urquijo –condemnat a 2 anys i 9 mesos de presó–, pels delictes comesos pels seus empleats o dependents, representants o gestors en l’acompliment de les seves obligacions o serveis (en aplicació de l’article 120.4 del Codi Penal). Respecte a Unifica, la sentència detalla que no tenia implantats programes de ‘compliance’ en ordre al control de les actuacions dels seus administradors,

Altres causes del PP

Amb la notificació d’aquesta sentència i la instrucció del cas Kitchen no s’acaben els afers relacionats amb el PP a l’Audiència Nacional, una situació a què cal sumar que el cas de les obres a Génova encara no haurà escrit el seu capítol final si la sentència és recorreguda davant el Tribunal Suprem. Fonts de la Fiscalia Anticorrupció i d’algunes de les acusacions personades han assenyalat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA que s’estan estudiant les 454 pàgines de sentència i que en els pròxims dies avançaran la seva decisió.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

A més, el 10 de novembre, el PP tornarà a asseure’s al banc dels acusats com a partícip a títol lucratiu per presumptament haver-se beneficiat de les presumptes irregularitats comeses per Arturo González Panero –exalcalde de la formació a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, conegut com l’‘Albondiguilla’–, amb una quantitat de 204.198,64 euros entre 2001 i 2009.

El partit actualment liderat per Pablo Casado també està implicat en una de les peces de l’anomenat ‘cas Púnica’, relatiu al presumpte finançament irregular del PP de Madrid durant l’etapa d’Esperanza Aguirre. En aquest assumpte, precisament aquest dijous el jutge d’instrucció Manuel García Castellón va prorrogar tres mesos les indagacions mentre que va acordar noves diligències, entre les quals, prendre declaració com a imputada a Concepción García Diéguez, subdirectora general de Serveis i Gestió d’Aplicacions de la Comunitat de Madrid, ha informat Europa Press.