SÈRIE MULTIMÈDIA EL PERIÓDICO: L’amenaça terrorista

El gihadisme pesca adeptes a cinc caladors d’Espanya

  • Les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, dos barris de Ceuta i Algesires i l’àmbit penitenciari, escenaris principals de la lluita antiterrorista

  • La immersió en escenaris espanyols on es combat el gihadisme, eix del primer reportatge d’investigació del serial d’EL PERIÓDICO

El gihadisme pesca adeptes a cinc caladors d’Espanya

CNP

8
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Planejaven sortir a matar amb un ganivet, enverinar aliments, venjar-se de jutges, volar edificis, enviar reclutes a Síria o agredir musulmans relaxats. Des que va començar l’any, les forces de seguretat han detingut 28 persones per delictes de terrorisme islamista. El balanç del Ministeri de l’Interior, actualitzat el 9 de setembre, porta el ritme del 2020, que va concloure amb 38 detencions, malgrat el confinament. A Espanya han sigut capturats ja 899 gihadistes des de l’atemptat de l’11-M, i 119 més fora del país en operacions de les policies i la fiscalia espanyoles.

La cadència de cops policials al gihadisme reflecteix la silenciosa persistència del problema. El 90% dels detinguts, segons fonts de la lluita antiterrorista, són adeptes de l’autoanomenat Estat Islàmic (Daesh, o ISIS, en les seves sigles angleses); la resta, d’Al-Qaida.

A la majoria els han interceptat els responsables de la lluita antiterrorista en cinc zones, que fonts d’Interior qualifiquen de principals caladors de les dues centrals terroristes. Són llocs principalment urbans, de renda mitjana-baixa i d’alta concentració d’immigració magribina o pakistanesa entre la qual poden camuflar-se. Les investigacions policials més importants es donen en dues conurbacions de Barcelona i Madrid, dos barris (El Príncipe, de Ceuta, i l’àrea Saladillo-Piñera, d’Algesires) i un àmbit: el penitenciari.

Àrea metropolitana de Barcelona: ràbia continguda

Quan, fa dues setmanes, van anar unes dones musulmanes a realitzar una gestió a l’Ajuntament de Badalona, es va activar una xarxa d’informació de la seguretat de l’Estat, confirmen fonts policials catalanes: una portava burca fosc i guants, a la usança rigorista de l’Afganistan.

Els canvis en la vestimenta dels veïns són un dels senyals que a les forces de seguretat alerten de la possible presència d’un radicalizador en un barri. El reclutador de Daesh dissimula –es camufla darrere d’una aparença occidentalitzada, segons la pràctica de la taqiyya–, però comença a influir en l’entorn, i l’entorn no dissimula», explica un dels experts policials consultats. Entre els senyals d’implantació del rigorisme n’hi ha tres: els afectats, principalment, les afectades, comencen a vestir d’una altra manera i a no sortir soles. Les famílies ja no van a les festes del barri, no es veuen els fills als autos de xoc o en concerts amb els nois europeus, i la policia local registrarà un repunt de la violència masclista.

A Badalona hi ha antecedents. L’operació Hawda de la Policia Nacional va neutralitzar allà una xarxa de reclutadors de Daesh el juliol del 2020. Ja abans s’havien percebut senyals de rigorisme en barris com la Salut i Sant Roc i a la veïna Santa Coloma. «Busquen joves en entorns deliqüencials, segona generació d’immigrants amb limitacions socials i educatives. L’islam que els venen els puja l’autoestima. El captador canalitza la seva ràbia continguda», explica una de les fonts policials a l’àrea metropolitana de Barcelona.

A la capital catalana, la detenció de Mohamed Y. Amrani es va avançar per la radicalització molt greu que mostrava el terrorista, segons fonts pròximes a l’operació. La nit abans que, a trenc d’alba del 8 de maig del 2020, guàrdies civils del Grup d’Acció Ràpida (GAR) entressin al seu pis de Ciutat Vella, el terrorista la va passar en blanc, veient vídeos de decapitacions comeses per integristes.

L’insomne s’havia radicalitzat confinat al març, després d’haver perdut la feina de cambrer a causa de la pandèmia. De consumir propaganda del gihadisme havia pujat a un esglaó superior d’educació per matar, el moment en què va tenir tutor: un combatent a Síria que per videoconferència l’alliçonava a atemptar en terreny europeu.

«Seré una màquina de picar; no tinc por», va dir al seu mestre en una de les seves últimes converses. «Tot i que sigui només amb la teva mà pots actuar; no necessites res més», li deia el mentor.

«El gihadisme escampa la seva propaganda entre milers de seguidors. Només uns quants responen, els febles, els més fàcils d’adoctrinar», explica la font de l’operació. I en aquest cas la debilitat era extrema: l’acòlit patia inestabilitat mental. Més de la meitat dels autoradicalitzats disposats a matar detinguts a Europa des del 2018 presenten inestabilitat psicològica.

Sans o malalts, preocupen igual. «El pròxim atemptat en aquesta zona serà low cost», augura una de les fonts policials catalanes consultades, referint-se, amb el terme en anglès, que l’organització de l’acte terrorista serà sense organització excessiva ni armament. No s’oblida de l’atac d’Abdelouahab Taib, amb un ganivet a la mà, a la comissaria dels Mossos de Cornellà el 20 d’agost del 2018. 

Perifèria de Madrid: entrenament militar

L’últim informe anual de Seguretat Nacional assenyala com «un nou perfil emissor d’amenaça» els «viatgers frustrats», gihadistes que van entrenar-se per anar a la guerra a l’Orient Mitjà i a qui la pandèmia va impedir viatjar. Daesh els va ordenar el 2020 atacar Europa si no podien anar al front.

I en aquests paràmetres se situa el franctirador d’Estat Islàmic atrapat per Informació de la Policia Nacional a Las Rozas (nord-oest de Madrid) i els plans del qual investiga el Jutjat Central núm. 6 de l’Audiència Nacional. Volia incorporar-se a la guerra a Idlib (Síria) i, mentre difonia propaganda gihadista, es va entrenar en tàctiques d’autoprotecció de franctiradors. Va deixar casa seva i va buscar pisos d’okupa, sempre en localitzacions des de les quals pogués divisar tots els voltants. A les xarxes socials tenia tres ‘mujahidins’ (combatents) a Síria. El 15 de desembre del 2020 la Policia va decidir detenir-lo: havia confessat a un dels seus tutors que volia immolar-se ja.

L’àrea de presència de gihadistes a Madrid inclou sobretot la gran perifèria sud, fins als pobles del nord de Toledo. A Santa Olalla, el 30 de juny, va ser detingut un obrer amb tres mujahidins sirians a l’agenda del mòbil, pel qual havia rebut diverses aplicacions antiespia i 60 manuals d’autocapacitació terrorista. L’últim: ‘Tàctiques de combat nocturn’.

Ceuta: «Jo soc el terrorista»



Quan la Policia Nacional va capturar l’autoanomenat «reporter» del gihad, el 8 de novembre del 2017 –ha tornat a ser detingut per la Guàrdia Civil i va ingressar a la presó de Múrcia aquest mes de setembre–, l’home, de 28 anys, es va revoltar i va ferir un dels agents. Al treure’l emmanillat de la casa en què vivia amb els pares, marroquins, ancians i analfabets, xisclava en dàrija: «¡Jo soc el terrorista!», relaten fonts de l’operació.

‘El reporter’, considerat un reclutador emblemàtic de Daesh, havia mogut una dotzena de combatents a Síria des del seu feu al barri Príncipe Alfonso de Ceuta. D’allà han sortit un quart dels 300 espanyols enrolats per anar a Síria i l’Iraq.

Fonts d’Interior diferencien en potencial el Príncipe de la seva similar Reina Regente de Melilla, on els espanyols d’origen marroquí són més refractaris al gihadisme. Tenen família al Rif, una regió del Marroc «on hi ha altres preocupacions nacionalistes, i no la del califat universal», explica una font de la Seguretat de l’Estat a Ceuta.

Ceuta, envoltada per la província de Tetuan i a prop de Tànger és diferent. «Els radicals a la zona són en la seva gran majoria seguidors de Daesh», explica. S’ha pogut veure en l’última operació de la unitat antiterrorista marroquina BCIJ al sud del país, en què es van capturat tres membres d’Estat Islàmic el 14 de setembre, i en la detenció a Tànger, set dies abans, per la policia marroquina, d’un terrorista amb plans per atacar el turisme al seu país, que va descobrir la Comissaria d’Informació de la Policia Nacional.

Algesires: màfies i amagatalls

Fonts de la lluita antiterrorista confirmen que la connexió narcotràfic/gihadisme no ha deixat d’investigar-se en l’eix Marroc/Camp de Gibraltar, tot i que encara sense resultats.

«Al Magrib i el Sahel, Daesh té tres vies de finançament: el segrest, el narcotràfic i el tràfic de persones», explica una font de la Guàrdia Civil a la zona. Sí que ha aflorat la connexió amb la immigració il·legal a Llucmajor (Mallorca), on el 5 d’agost l’institut armat va detenir l’algerià Abdel K., paterista amb connexió a Algesires i que també portava combatents a Líbia. S’investiga si el detingut té relació amb la introducció a Almeria d’un mujahidí retornat de Síria, i tres més a Barcelona de pas cap a França.

La tranquil·la convivència entre cristians i musulmans als barris d’El Saladillo i La Piñera d’Algesires era bon amagatall per a Nabil E.A., que a les xarxes socials prometia: «Amb el permís d’Al·là, Al-Àndalus tornarà a ser terra de califat». Nabil ha sigut un dels últims acusats de terrorisme a pactar amb la fiscalia una reducció de pena (tres anys en comptes de quatre) per confessar, seguint una estratègia que té ja deu anys.

Notícies relacionades

Un nou front a les presons

El maig del 2017 va aparèixer a la presó madrilenya d’Estremera un dibuix ratllat en una paret amb la caputxa d’un bolígraf, un quadrat i un cercle amb un rètol d’«Al·là és l’únic déu i Mahoma el seu enviat», reproducció de la bandera negra de Daesh.

Aquest grafiti seria el primer d’una dotzena que han anat apareixent en altres centres penitenciaris, en el que en la lluita antiterrorista expliquen com «juraments de fidelitat a ISIS» per presos radicalitzats.

La investigació sobre la primera pintada d’Estremera, encara sota secret, ha donat lloc més recentment a una inquietant descoberta: integristes d’aquesta presó intentaven aixecar un front de presos islamistes a les presons.

Hi ha antecedent en un altre intent, el 2018, al penal de Topas (Salamanca), pel qual es va investigar Abderrahman Tahiri, condemnat per preparar la voladura de l’Audiència Nacional amb un camió d’explosius.

Ara els d’Estremera estaven enviant cartes a condemnats en altres presons, textos que poguessin passar una censura, qüestions alcoràniques o simples expressions d’ànim. L’organització era «rudimentària», diuen fonts pròximes a la investigació. Havien aconseguit els noms dels gihadistes destinataris mirant els diaris.

«Les presons no són un niu de gihadistes», protesta una font penitenciària sobre la imatge que donen casos com aquest, però alguns dels 108 homes que compleixen condemna per terrorisme islàmic a Espanya, i dels 250 que es consideren susceptibles de captació islamista, «han descobert que la unió fa la força –creu Francisco J. Macero, funcionari de presons expert en radicalització del sindicat ACAIP i col·laborador de la xarxa europea d’alerta RAN–. Intenten agrupar-se perquè no tenen una banda, sinó microcèl·lules disperses. I per fer-ho necessiten captar més adeptes».