La fiscalia reconeix per primera vegada tortures de la policia franquista

La Fiscalia de Barcelona reconeix que l’activista independentista i d’esquerres Blanca Serra va ser torturada durant el franquisme en dependències policials, tant a la comissaria de Via Laietana com a Madrid. No obstant, no s’han pogut determinar els autors d’aquest delicte, comès en el context de crims contra la humanitat. Per aquesta raó, el ministeri públic presentarà una denúncia davant un jutjat, però sol·licitarà que s’arxivi provisionalment.

Serra va comparèixer ahir a la fiscalia per a la notificació de la resolució, en la qual es deixa la porta oberta perquè presenti una demanda civil. És la primera vegada que el ministeri públic obre una investigació per uns fets d’aquesta índole i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d’acord amb la llei de memòria democràtica.La Fiscalia de Barcelona reconeix que l’activista d’independentista i d’esquerres Blanca Serra va ser torturada en dependències policials, tant a la capital catalana, a la comissaria de Via Laietana, com a Madrid, durant el franquisme. No obstant, no s’ha pogut determinar l’autor o els autors d’aquest delicte, comès en el context de crims contra la humanitat. Per aquesta raó, el ministeri públic presentarà una denúncia davant un jutjat, però sol·licitarà el seu arxiu provisional. Serra va comparèixer aquest dijous a la fiscalia per a la notificació d’aquesta resolució, en la qual es deixa la porta oberta perquè presenti una demanda civil. És la primera vegada que el ministeri públic obre una investigació per uns fets d’aquestes característiques i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d’acord amb la llei de memòria democràtica.

Iridia i Òmnium Cultural van valorar positivament que, per primera vegada, una resolució reconegui les tortures a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme. L’advocada Sonia Olivella al·lega que la investigació va ser insuficient i "evidencia una falta de voluntat d’arribar fins al final, ja que no es van poder impulsar diligències per identificar els responsables" de les accions, malgrat que als expedients policials consten els agents que van portar-les a terme. Les dues entitats alerten que la decisió de la fiscalia "consolida la impunitat dels crims del franquisme".Iridia i Òmnium Cultural valoren positivament que, per primera vegada, una resolució reconeix les tortures a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme, tot i que l’advocada Sonia Olivella al·lega que la investigació ha sigut insuficient i "evidencia una falta de voluntat d’arribar fins al final, ja que no s’han pogut impulsar diligències per identificar els responsables" de les accions, malgrat que als expedients policials consten els agents que van actuar. Les dues entitats alerten que la decisió de la fiscalia "consolida la impunitat dels crims del franquisme".

Blanca va presentar el novembre del 2024, en nom seu i en el de la seva germana Eva, ja morta, una denúncia per crims de lesa humanitat davant la delegada de la Fiscalia de Memòria Democràtica a Barcelona, Sara Gómez Expósito, per les tortures que van patir en dependències policials en les quatre ocasions en què van ser detingudes durant la Transició. Però la fiscalia només va investigar el primer arrest de 1977 perquè la llei només permet fer-ho fins a 1978, quan es va aprovar la Constitució. Les altres detencions seran remeses a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica.Blanca va presentar el novembre del 2024, en nom propi i en el de la seva germana Eva, ja morta, una denúncia per crims de lesa humanitat davant la delegada de la Fiscalia de Memòria Democràtica a Barcelona, Sara Gómez Expósito, per les tortures que van patir en dependències policials, tant a la capital catalana com a Madrid, durant les quatre ocasions en què van ser detingudes durant la Transició. No obstant, la fiscalia només ha investigat el primer arrest el 1977 perquè la llei de memòria només permet fer-ho fins al 1978, quan es va aprovar la Constitució. La resta de detencions seran remeses a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica.

La fiscalia argumenta que la Brigada Politicosocial de la policia espanyola va detenir la denunciant i la seva germana per "l’únic motiu de la seva activitat política d’oposició a la dictadura" i els va infligir "violència física i psíquica" per mirar d’obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-los "seqüeles de tipus traumàtic". Segons la resolució notificada per la fiscalia, els fets es van perpetrar "en el context de la persecució i repressió política instaurades pel franquisme i en el marc d’un règim "institucionalitzat" d’"opressió sistemàtica i generalitzada".La fiscalia argumenta que l’anomenada Brigada Politicosocial de la policia espanyola va detenir la denunciant i la seva germana per "l’únic motiu de la seva activitat política d’oposició a la dictadura" i els va infligir "violència física i psíquica" a fi d’obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-los "seqüeles de tipus traumàtic". Segons la resolució notificada per la fiscalia, els fets es van perpetrar "en el context de la persecució i repressió política "instaurades pel franquisme i en el marc d’un règim "institucionalitzat" d’"opressió sistemàtica i generalitzada" i "amb la intenció de mantenir aquest règim".

Les detencions

Notícies relacionades

El Suprem no aplica l’amnistia al cas que va desestimar el Constitucional

25 dies per tornar a començar

El primer arrest de la Blanca i la seva germana es remunta al febrer de 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques, i l’últim va tenir lloc el març de 1982, amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat, per portar la primera un cartell amb el lema "independència". Estaven fitxades des del setembre de 1975. "Et pegaven a la planta dels peus. No sabia que feia tant mal. Una vegada em van trencar els dits del peu i no em podia posar les sabatilles", va recordar la dona.El primer arrest de Blanca i la seva germana es remunta al febrer de 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques, i l’últim va tenir lloc el març de 1982, amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat, per portar la primera un cartell amb el lema "independència". Estaven fitxades des del setembre de 1975. "Et pegaven a la planta dels peus. No sabia que feia tant mal. Una vegada em van trencar els dits del peu i no em podia posar les sabatilles", va recordar al seu dia aquesta dona.

La Blanca i la seva germana Eva van ser militants d’organitzacions de l’òrbita independentista i antifranquista. Van ser detingudes a casa el 1977, 1980, 1981 i 1982. Primer eren conduïdes a la comissaria de Via Laietana, on eren torturades.