Flórez, talent i gallardia al Liceu

Va tornar al Liceu el tenor peruà Juan Diego Flórez, que, amb més de 25 anys de carrera, continua conquerint: aquí, com a l’Auditori Nacional de Madrid fa uns dies, va esgotar les localitats. Una part important de la seva carrera teatral ha estat lligada al coliseu barceloní, la del bel canto. Aquí va debutar el 1999 en un concert dirigit per Riccardo Muti i més tard tornaria amb Maria Stuarda, Semiramide, La Cenerentola, La fille du régiment, Linda di Chamounix, La Sonnambula i, ja fa 11 anys, Lucia de Lammermoor. Això, esquitxat de recitals. El juliol passat va interpretar en dos concerts el musical de Bernstein West Side Story, però els liceistes mai l’havien vist en òpera francesa ni tampoc en els títols verdians que va incorporar, tot i que havia cantat algunes àries d’aquests àmbits en les seves aparicions en concert.

En aquesta tornada i amb el fidel acompanyament del mestre Vincenzo Scalera des del piano, Flórez va repassar aquesta trajectòria incloses algunes de les àries que l’han fet famós, deixant diverses sorpreses per a les propines i trufant la primera part amb cançons que li permetien agafar alè entre les escenes operístiques. La música de Mozart va arrencar la vetllada amb una ària de concert i dos fragments del protagonista de l’òpera La clemenza di Tito. Llavors Flórez ja havia mostrat les seves cartes: dicció perfecta, fraseig elegant, control del fiato, facilitat en l’emissió i agilitats convincents. Les pujades a l’agut es van sentir sempre segures a partir de les rossinianes Le Sylvain i Quell’alme pupille, de La pietra del paragone, per acabar la primera part amb Viens, gentille dame de La dame blanche de Boieldieu.

Després va imposar repertori sarsuelístic, primer amb Chapí i Flores purísimas d’El milagro de la virgen, per seguir amb Por el humo se sabe de Doña Francisquita de Vives i la romança d’El trust de los tenorios de Serrano abans de tornar als compositors francesos sent aclamat amb Pourquoi me réveiller? (Massenet) i Salut! Demeure chaste et peure (Gounod).

Verdi i els seus I Lombardi tancaven el programa amb l’ària d’Oronte, abans que arribés un generós festival de propines amb l’ària de Fille i diverses cançons en les quals es va acompanyar ell mateix amb la guitarra, fascinant el públic.

Notícies relacionades

Nausicaä porta el còmic a la Sagrada Família

Ser pare en contra de la llei

Juan Diego Flórez & Vincenzo Scalera

Gran Teatre del Liceu, 19/03/2026