Guardó literari
Biel Mesquida conquereix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El poeta i novel·lista mallorquí, "indomable i desacomplexat", rep la màxima distinció de la literatura catalana per l’excel·lència del seu treball i la seva escriptura apassionada, convulsa i compromesa.
«Els escriptors som soldats de la cultura catalana i hem de fer una obra excel·lent»
L’escriptor mallorquí Biel Mesquida (Castelló, 1947), autor "lliure, actiu i defensor dels valors humans que ens fan humans apassionats en temps de tenebres", va recollir ahir el testimoni del filòsof Pere Lluís Font i es va alçar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El guardó, instituït per Òmnium Cultural el 1969, distingeix anualment una persona que ha contribuït de "manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans", una cosa que s’ajusta amb escreix a la carrera d’un creador polifacètic i compromès que, va recordar el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha escrit "sempre amb excel·lència i sempre en llengua catalana".
"No soc museïtzable; soc un autor viu i segueixo a la trinxera de l’escriptura i de la lluita diària, ara més que mai en aquests temps de guerra i d’emergència per a la llengua catalana", va advertir Mesquida abans d’agrair un guardó que celebra la immensa vitalitat d’un escriptor de qui el jurat destaca que és "un baluard del diàleg amb les noves generacions i les noves tecnologies". "Desacomplexat i indomable", Mesquida és autor de poemaris, contes, obres de teatre i mitja desena de novel·les, entre les quals hi ha L’adolescent de sal, prohibida durant els últims anys d’una dictadura franquista que, es plany, "ara ens volen blanquejar".
"Cada dia, cada dia"
"El franquisme encara és aquí, revestit de falsa condescendència o mostrant-se grollerament darrere de les cartes marcades", va destacar l’autor mallorquí, que va aprofitar per denunciar els intents cada vegada més descarats i insistents de fer miques la cultura catalana. "El català viu en una situació d’emergència que ens obliga a reaccionar i comprometre’ns a defensar-nos en la seva defensa. Vivim en un ofec premeditat de les institucions. No sabeu el que és a les Balears... Cada dia, cada dia...", va voler emfatitzar.
"Els escriptors som soldats de la cultura catalana que hem de fer primer una obra excel·lent i després buscar l’excel·lència", va reivindicar Mesquida, crític ferotge contra "la barbàrie dels necrocapitalistes", enemic de "totes les guerres" i defensor d’un país de països. "Catalunya no és una nació; és un tros de nació", va dir. En paraules seves, enuig militant contra les maniobres del PP i Vox per liquidar tot el que tingui a veure amb la memòria històrica i reivindicació de tots els noms, de Muriel Casals a Joan Fuster passant per Maria del Mar Bonet i Blai Bonet, sense els quals, va assegurar, no seria qui és.
Explorador de la llengua
Més de 50 anys de creació literària "ininterrompuda i de primera magnitud" saluden la travessia vital i creativa d’un poeta precoç que s’ha disfressat progressivament de periodista, de crític literari, d’articulista i fins i tot de coguionista del cineasta Agustí Villaronga en la pel·lícula El mar. "Explorador de la llengua i màxim exponent de l’estil mesquidià, fet d’un català apassionat, convuls i connectat amb el moment històric, també és activista en defensa d’una societat més justa i democràtica", va glossar Antich durant la presentació del guardó, que està dotat amb 20.000 euros.
Periodista de formació i entusiasta biòleg amb especial atenció a la divulgació científica, Mesquida va néixer a Castelló, però no va tardar a tirar l’àncora a Mallorca, illa des de la qual va començar a cultivar-se com a savi renaixentista. Obsessionat amb l’escriptura, explica la llegenda que amb dos anys va començar a llegir i que a tots tres ja va produir els seus primers escrits. Difícil intuir llavors que aquell nen que jugava amb les lletres de fusta que l’havia fet el seu pare acabaria construint "monuments barrocs que contagien passió" amb les paraules.
Mesquida va devorar la biblioteca domèstica, generosa en títols de Foix, Rodoreda i Ferrater, va assistir a classes clandestines de català i, mentre es rebel·lava contra tot a la Universitat de Barcelona, va començar a relacionar-se amb poetes, intel·lectuals, cantautors i científics. Poc després, a principis dels 70, arribarien Matèria de cos i El bell país on els homes, primeres pedres d’una carrera coronada per guardons com el Premi Nacional de Cultura, el Ciutat de Barcelona, el premi Trajectòria i el Prudenci Bertrana de novel·la.
Notícies relacionadesEntre les seves obres més rellevants destaquen les novel·les Excelsior o el temps escrit, els contes d ’Els detalls del món i T’estim a tu i els poemaris The Blazing Library i Carpe Momentun. Trast, que LaBreu acaba de publicar, confirma que per a Mesquida la poesia "ho és tot, un recipient en el qual caben tots els gèneres i el llenguatge del qual és extremadament precís".
"L’escriptura ha de ser sempre una vivificadora de la llengua; ens fa ser el que som", va defensar el premiat, que aquest guardó regenera les seves "ganes de crear, d’escriure i llegir". Ganes també, en fi, de "creure en l’energia humana de la literatura catalana". "La literatura em salva i ens salva", va celebrar. "‘Y leer nos hace más guapos’", va rematar. Tant de bo.
