Escàndols a les files populars

L’enèsim calvari tardoral del PP per la corrupció

  • Casado iniciarà un altre curs polític marcat pels escàndols de les etapes d’Aznar i Rajoy

6
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ja fa sis mesos que Pablo Casado va anunciar a so de bombo i platerets que el PP es mudava de la seu del carrer Génova, a Madrid, en un gest amb què pretenia foragitar l’ombra de la corrupció que va heretar dels seus antecessors, Mariano Rajoy i José María Aznar. Els tràmits per al canvi d’immoble avancen a pas lent i encara no hi ha data exacta per al trasllat, així que serà en aquesta mateixa històrica seu on aquesta tardor el president del partit haurà d’afrontar un nou reguitzell de decisions dels tribunals sobre els escàndols més sonats que segueixen en curs judicial.

La sentència de la caixa b

El judici pel presumpte ús que se li va donar a la caixa b del PP va quedar vist per a sentència al maig després de tres mesos de sessions en què el tribunal de l’Audiència Nacional va escoltar versions contradictòries sobre l’existència d’una comptabilitat paral·lela en la formació, i en què es va analitzar si els coneguts com a Papers de Bárcenas són veraços o no. La versemblança d’aquests documents de l’extresorer del PP serà la clau que decanti una sentència que s’espera per al setembre i que podria confirmar el que ja va acreditar el Tribunal Suprem: que els pagaments opacs van ser un fet i que en negre es van sufragar, per exemple, la reforma de la seu de Gènova i complements salarials a dirigents del partit.


Aznar i Rajoy van testificar en el judici per negar tot coneixement sobre la caixa b, igual que van fer la majoria d’exalts càrrecs de la formació. Però alguns testimonis sí que van admetre, amb matisos, haver rebut alguna quantitat en negre. Bárcenas va canviar la seva estratègia de defensa i va decidir col·laborar amb la justícia mitjançant un escrit a la Fiscalia Anticorrupció en què va confessar una comptabilitat paral·lela que es nodria de donacions d’empresaris a canvi d’adjudicacions públiques. Una cosa que en el judici per la primera època de la trama Gürtel va negar i que es continua investigant a l’Audiència Nacional.

Els Papers de Bárcenas

Les anotacions de l’extresorer del PP també prosseguiran les seves aventures judicials en el cas que porta el seu nom, el que busca aclarir si els empresaris que van donar diners a la formació ho van fer a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. Després de vuit anys de vaivens, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va tancar la instrucció a finals de juliol, però aquesta es podria reobrir després de rebre l’últim informe de l’inspector de la policia Manuel Morocho, que posa sota sospita una vintena de contractes subscrits durant el mandat d’Aznar.


Segons el relat de Bárcenas, en aquests papers s’anotaven les donacions que feien els empresaris directament a la mateixa seu del PP o, «en ocasions, a restaurants», a canvi d’«importants adjudicacions d’obres i serveis públics». Unes actuacions delictives de les quals, segons l’extresorer, Rajoy era «perfecte coneixedor». La seva acusació més explosiva contra l’expresident: «A principis del 2009, vam tenir una reunió al seu despatx en què vaig mostrar els papers d’aquesta comptabilitat b, i em va etzibar que com podia continuar conservant tota aquesta documentació comprometedora, i va acabar, personalment, destruint-la a la màquina destructora de papers, sense saber que jo en guardava una còpia».

¿Aguirre al banc dels acusats?

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón manté vives sis línies d’investigació del cas Púnica, l’enrevessada trama de corrupteles que posa sota sospita el finançament del PP de la Comunitat de Madrid. Una d’aquestes causes que segueixen en curs és la que manté imputada des de fa dos anys l’expresidenta autonòmica Esperanza Aguirre (i el seu successor, Ignacio González) pel presumpte finançament irregular, mitjançant donacions d’empresaris, d’almenys tres campanyes electorals (2007, 2008 i 2011).


La instrucció va ser prorrogada tres mesos a finals de juliol, de manera que aquesta tardor es podria confirmar si l’exlíder dels populars queda exonerada o a un pas del banc dels acusats. Set anys després de començar la investigació del cas Púnica, només una de les 13 causes ha sigut jutjada: la que va condemnar a dos anys de presó Francisco Granados, exnúmero dos d’Aguirre en el Govern regional i en el PP madrileny, per la xivatada que un guàrdia civil li va donar sobre les indagacions. Set d’aquestes 13 peces ja han conclòs la seva instrucció.

Ignacio González segueix sumant

El successor d’Aguirre, Ignacio González, ja acumula tres peticions de presó per part de la fiscalia, que sumen en total 18 anys de presó, pel seu paper en les trames Púnica i Lezo. En la primera, igual que l’exlíder, el jutge ha de decidir si l’asseu al banc dels acusats, després que el fiscal afirmi que «va abusar del seu càrrec» de vicepresident de la Comunitat de Madrid i que seva era l’«última decisió» sobre determinades subvencions que van acabar, presumptament, finançant les campanyes electorals del PP regional.


Més enrevessada encara és la troca del cas Lezo, pel qual s’enfronta a 18 anys de presó no només per subvencions il·legals, sinó també per suposades adjudicacions irregulars i cobraments de comissions. Tripijocs en la concessió d’un camp de golf, comissions il·legals en l’adjudicació de les obres d’un tren i el saqueig del Canal d’Isabel II (empresa pública de l’aigua) són algunes de les actuacions de què s’acusa González i per les quals hauria generat un perjudici a l’erari que podria arribar als 9,7 milions d’euros.

El front valencià

Sis anys després d’haver perdut la Generalitat Valenciana, aquesta tardor el PP continuarà rebent males notícies dels tribunals en aquesta comunitat, ja que es jutjaran o avançarà la instrucció d’escàndols destacats. Després d’arxivar-se la causa contra Francisco Camps per la visita del Papa a València, un altre expresident autonòmic i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, aquesta tardor sabrà si és processat pel cas Erial, en què s’investiguen suborns per l’adjudicació d’estacions d’ITV el 1997 i comissions en la concessió d’un pla eòlic el 2011.


Més comissions il·legals s’investiguen en els casos Taula i Assut. En tots dos està imputat i per l’últim és a presó Alfonso Grau, que va ser mà dreta de Rita Barberá a l’alcaldia de València. Les 11 causes en què es divideix Taula ja han portat al banc dels acusats una trentena de persones, entre elles Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València. El primer judici començarà al maig i el PP figura com a responsable civil subsidiari per «aprofitar-se de diners públics» per pagar campanyes. En paral·lel, es continuaran coneixent detalls sobre el presumpte blanqueig (batejat com a ‘barrufeig’) i desviació de fons.

Notícies relacionades

Més racions de la Kitchen

El PP se’n va anar de vacances amb la clatellada del processament de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, com a «vèrtex» de la trama d’espionatge a l’extresorer del partit Luis Bárcenas. El jutge considera acreditat que es van utilitzar almenys 53.266 euros dels fons reservats per robar-li a Bárcenas informació compromesa sobre el PP. L’ex número dos dels populars María Dolores de Cospedal finalment ha quedat exculpada, però tant ella com Mariano Rajoy s’hauran de sotmetre en el Congrés a la comissió que investiga l’escàndol.


Molts dels imputats i el mateix Bárcenas afirmen que era perfecte coneixedor dels fogons de la Kitchen, però l’expresident del Govern i del PP no va ser citat ni com a testimoni durant la instrucció d’aquesta causa, i la conclusió del magistrat va ser que «cap diligència que s’ha practicat permet afirmar que tingués comunicació directa amb cap president».