Exdirigent del PP a Castelló

Processat Carlos Fabra per ocultar patrimoni, cobrar suborns i blanqueig

  • El jutge d’instrucció conclou el sumari contra l’expresident de la Diputació de Castelló

  • Acusa el polític i diversos familiars d’ocultar patrimoni

Carlos Fabra, al sortir de l’Audiència de Castelló, el dia 3 passat.

Carlos Fabra, al sortir de l’Audiència de Castelló, el dia 3 passat. / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts

El Jutjat d’Instrucció número 4 de Castelló ha processat Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, perquè sigui jutjat, si les acusacions mantenen els seus càrrecs, per ocultar diners a la Justícia, percebre suborns i per blanqueig de capitals.

El jutge, que va obrir la seva investigació per aclarir si l’exmandatari popular va ocultar béns del seu patrimoni per dificultar l’execució d’una condemna anterior a quatre anys de presó, entén que existeixen indicis que Fabra va voler impedir l’accés al seu patrimoni de la Justícia i l’Administració Tributària, va percebre suborns i va blanquejar diners.

Per aquesta raó ha donat per acabada la instrucció i ha dictat un acte de procediment abreujat, que a la pràctica equival al processament, en el qual emplaça la Fiscalia i les altres acusacions que sol·licitin en el termini de deu dies l’obertura de judici oral, l’arxivament del procediment o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries.

L’instructor dirigeix també la causa contra la dona del polític, dos dels seus fills, un gendre i cinc empresaris, així com contra cinc societats mercantils com a persones jurídiques. En canvi, ha decretat l’extinció de responsabilitat penal per prescripció dels delictes per a set investigats i el sobreseïment provisional de les diligències per a onze més.

Evitar l’embargament judicial

El magistrat relata en la resolució que Fabra i la seva dona, María Desamparados F.B., «van ordir i van portar a la pràctica un pla per ocultar la major part dels seus ingressos i béns patrimonials». Pretenien així evitar un eventual embargament judicial pels gairebé 920.000 euros que el polític encara deu a l’Agència Tributària com a conseqüència d’una condemna per delictes fiscals. En l’execució d’aquest pla, els dos cònjuges haurien comptat des del principi «amb l’auxili» dels seus fills Borja i Claudia F.B. i del marit d’aquesta, Fernando C.I.

Segons el jutge, la «situació d’aparent penúria econòmica» que exhibia el principal investigat no resulta conforme amb el fet d’haver rebut entre els anys 2007 i 2017 abonaments en efectiu en comptes titulats al seu nom per import de gairebé 2,7 milions d’euros. També es contradiu amb el fet d’«haver mantingut una intensa activitat bancària per ell organitzada, amb uns abonaments bancaris bruts en conjunt superiors als 26 milions d’euros a través de diverses operatives continuades en el temps, no aplicats finalment a satisfer el deute pendent amb l’Administració».

L’instructor detalla algunes d’aquestes operacions com les entregues de diners realitzades a Fabra per alguns empresaris encausats en aquestes diligències, entre els quals el president del Vila-real Club de Futbol SAD, Fernando R.A., o l’administrador de Facsa, Enrique G.E.

Les esmentades transferències de fons es camuflaven presumptament en alguns casos com a préstecs personals privats o opcions de compra en relació amb immobles, tot i que eren realitzades a petició de Fabra «en consideració a la seva persona, per ser o haver sigut president de la Diputació Provincial de Castelló i, en qualsevol cas, ostentar una posició d’influència política a la província», assenyala la interlocutòria.

Cooperadors necessaris

El jutge atribueix indiciàriament al polític, la seva dona, els seus dos fills, el seu gendre i els empresaris Alejandro L.H., Miguel P.F, Fernando R.A. i Fernando R.N. un delicte de frustració de l’execució, el primer en concepte d’autor i els altres com a cooperadors necessaris.

Notícies relacionades

També aprecia indicis de la comissió d’un delicte continuat de suborn contra el mateix Fabra, així com de delictes del mateix tipus penal, «si bé puntuals i no continuats», en l’actuació de Fernando R.A., Fernando R.N., Miguel P.F. i Enrique G.E.

Finalment, creu que els fets poden ser constitutius d’un delicte de blanqueig de capitals en relació amb l’expresident de la Diputació, com a autor, i respecte als seus quatre familiars i Alejandro L.H. com a cooperadors necessaris.