La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

Demà comença en un dels pavellons de la fira d’Ifema (Madrid) el 21è congrés del PP, que acabarà amb Alberto Núñez Feijóo reelegit com a president del partit. És un conclave atípic: extraordinari pels terminis (més curts del reglamentari), tot i que ordinari pel fet d’incloure debats (menys i més limitats que no seria habitual). Quan Feijóo va decidir convocar el congrés, va decidir que hi hauria dues ponències, una de política i una altra d’estatuts. Estranyament, per al dirigent d’un partit que es vanta de ser "el millor gestor", va deixar fora l’econòmica. Va proposar elaborar només dos textos als quals els compromissaris (els representants dels afiliats) han pogut presentar esmenes.

El termòmetre per saber si la vida d’un partit està més o menys caldejada es reflecteix bé en el nombre d’esmenes. Aquesta vegada se n’hi han presentat 1.115, que es començaran a debatre demà. En el congrés que va organitzar Mariano Rajoy el 2017, l’últim ordinari, se’n van registrar més de 4.000. No té res a veure el context. Si Rajoy estava de sortida i amb una imatge molt malmesa per la corrupció en el PP i la pressió de Ciutadans, Feijóo ara està d’entrada, suposadament, i els escàndols sotgen el PSOE. La pau orgànica l’ha aconseguida gràcies a Isabel Díaz Ayuso, que, després de fingir que presentava batalla pel model de primàries, ha acordat amb ell ajornar les diferències per a més endavant i no apartar el focus de la feblesa de Pedro Sánchez, sobretot a causa de les comissions il·legals que s’haurien emportat els seus dos exsecretaris d’Organització, José Luis Ábalos i Santos Cerdán.

No-agressió

La ponència política, que ha sigut elaborada per Juanma Moreno i Alfonso Fernández Mañueco (presidents de la Junta d’Andalusia i de Castella i Lleó), per l’alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, i per l’eurodiputada Alma Ezcurra, ha rebut 888 esmenes. Les idees més importants reflectides negre sobre blanc deixen constància que el PP no es tanca a pactar amb Vox ni tan sols en el Govern central (ja ho havia fet en ajuntaments i autonomies), de l’enduriment davant la immigració i de l’assumpció oficial que hi ha "denúncies falses" quan es parla de violència masclista, un element al qual sempre al·ludeix la ultradreta. Aquests tres elements deixen clar el procés de dretanització que el PP, com han fet altres partits germans a la resta d’Europa, viu des de la consolidació de Vox a Espanya.

En la ponència política, per omissió, també crida l’atenció que els populars no hagin volgut obrir ferides abordant temes com ara l’avortament o l’eutanàsia, sempre espinosos en un partit que inclou liberals, conservadors i també democratacristians.

Garanties per a l’espanyol

Abans d’arribar al congrés, els mateixos ponents s’han autoesmenat unes línies de la ponència política en què abordaven el tema educatiu. "Assegurarem que en la legislació nacional es garanteixi l’aprenentatge complet de l’espanyol", afirmava el text. Després d’anar a una entrevista a EsRadio, amb Federico Jiménez Losantos, que li va demanar per aquest tema i li va suggerir el canvi, Feijóo va acceptar. Va dir que canviaria la preposició "de l’espanyol" per "en espanyol".

Notícies relacionades

La Policia Nacional avisa: "Si reps trucades de números desconeguts, podrien ser robotrucades"

Les noves estratègiesde la galàxia ultra

A falta que es coneguin d’una manera detallada les esmenes, alguns han volgut anunciar-les. Ha sigut el cas d’Alejandro Fernández, que vol que quedi escrit al document que el PP no arribarà "a pactes de govern" amb formacions que busquin "subvertir l’ordre constitucional", amb referència a Junts, que no esmenta.

L’elevat nombre d’immigrants que viuen a Espanya, més de 6,8 milions, ha portat els ponents del text d’estatuts a proposar la creació d’un Consell de Nous Espanyols per "incentivar l’acció electoral entre els col·lectius immigrants residents a Espanya".