Junqueras i Puigdemont no han parlat des del 29 de gener

El ‘telèfon vermell’, el sistema de comunicació directa entre Washington DC i Moscou, va néixer el juny del 1963, en forma de tèlex, no de línia telefònica, pròpiament, per desfer greuges entre, aleshores, les úniques superpotències. Des d’aquell moment, el terme ‘telèfon vermell’ (el color explica la urgència de la comunicació) s’ha convertit en sinònim de fil directe entre bàndols no gaire ben avinguts. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, els dos grans líders, i duelistes, de l’independentisme, els presidents d’ERC i de Junts, forces que negocien aquests dies la formació d’un nou Govern; els ‘primus inter pares’ d’empresonats i ‘exiliats’, ni disposen de ‘telèfon vermell’ ni sembla que ho necessitin: des del 29 de gener no mantenen cap contacte directe.

Aquest va ser el dia en què Junqueras va sortir de la presó de Lledoners en règim de tercer grau i la jornada en què tots dos van mantenir una conversa, de la qual res ha transcendit, però que se suposa que va tenir un marcat to personal. Junqueras segueix fora de la presó de dilluns a dijous, unes 12 hores, i les 24, la resta de dies. Sobre Puigdemont no pesa cap restricció per comunicar-se.

37 dies d’abstinència

En aquests 37 dies transcorreguts, fins ara, sembla que hi ha diversos motius per a un intercanvi d’impressions o una felicitació entre els que van ser president i vicepresident de l’Executiu. Per exemple, i sense citar la campanya electoral, la nit de les eleccions en què els republicans van superar els postconvergents (la llista dels quals encapçalava el mateix Puigdemont), arrogant-se el dret de formar Govern. I evidentment, des d’aquell dia en què les dues forces es troben immerses en unes negociacions el quid de les quals és el futur full de ruta a seguir per l’independentisme.

Et pot interesar

Fonts pròximes als dos líders van reconèixer aquest dilluns que «no hi ha hagut cap contacte directe». És més, aquestes veus no van veure cap necessitat que hi hagués aquesta comunicació: «És de primer de negociació política, aïllar els líders. Ja n’hi ha d’altres negociant i parlant entre ells cada dia». Un manual que, sigui dit de passada, podria haver consultat Artur Mas, per posar un exemple de molts, el 2006, abans de fer els 1.200 quilòmetres amb cotxe, anada i tornada, entre el seu domicili i el palau de La Moncloa, per pactar l’Estatut.

Es pot recordar que, entre moltes altres diferències, Junqueras i Puigdemont mantenen posicions molt enfrontades, llegibles en els seus respectius llibres, sobre què poden fer a partir d’ara. Mentre que el republicà aposta per negociar i sumar punts percentuals a favor del referèndum, el postconvergent opta per una línia més dura amb l’Estat en vista de les nul·les esperances d’acord que l’experiència li facilita.