La fallida coalició

Quan Borràs va poder guanyar les eleccions catalanes

  • Així hauria quedat el Parlament si Junts, PDECat i PNC s’haguessin presentat junts el 14-F

Quan Borràs va poder guanyar les eleccions catalanes
2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

Especialista en Visualització de la informació, dades, mapes, diagrames... Noves narratives

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Junts per Catalunya va patir una doble derrota en les eleccions catalanes del 14-F. Va quedar com a tercera força del Parlament, cosa que significa que ni van guanyar els comicis ni van aconseguir continuar sent el partit independentista més votat. Amb 32 escons i 570.539 vots, la formació encapçalada per Laura Borràs es va veure superada pel PSC (33 diputats i 654.766 sufragis) i per ERC (33 parlamentaris i 605.581 paperetes).

Els puigdemontistes van pagar a les urnes la fractura del seu propi espai polític, ja que la postconvergència es va presentar a les eleccions sense el PDECat, que postulava l’exconsellera Àngels Chacón com a cap de llista, i sense l’escissió d’aquest, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que liderava Marta Pascal. Cap de les dues formacions va aconseguir representació a la Cambra catalana. Chacón va obtenir 77.229 vots i Pascal, 4.560.

En total, entre el PDECat i el PNC es ‘van perdre’ 81.789 vots, cosa que significa que si les tres formacions s’haguessin presentat juntes haurien obtingut 652.328 sufragis, haurien superat ERC com a primera força independentista i s’haurien quedat a just 2.438 paperetes de ser el partit més votat. Ara bé, si apliquem la llei d’Hondt en aquest supòsit, comprovem que Borràs hauria guanyat les eleccions en escons amb quatre diputats més que ERC i cinc més que el PSC.

Cal tenir en compte que aquests càlculs parteixen de la premissa que tots els votants de Chacón i Pascal haurien recolzat Borràs en cas d’haver-se presentat unida tota la postconvergència. Si hagués sigut així, Junts estaria ara liderant les negociacions per formar Govern amb 36 escons (quatre més), mentre que ERC s’hauria quedat amb 32 diputats (un menys). A més, Borràs hauria aconseguit que els socialistes quedessin tercers, amb 31 representants (dos menys). La resta de l’arc parlamentari seria idèntic al que va sortir del 14-F excepte la CUP, que tindria 8 escons, un menys.

Per circumscripcions

¿Com s’haurien repartit territorialment aquests quatre diputats més que hauria aconseguit Junts? Doncs el partit de Carles Puigdemont tindria ara dos escons més a Barcelona, un més a Girona i un més a Lleida. Només a Tarragona s’hauria donat exactament el mateix resultat que el 14-F.

A Barcelona, Borràs hauria restat un diputat al PSC, guanyador en aquesta circumscripció, i un altre a ERC, amb qui hauria empatat a 18 parlamentaris.

A Lleida, on Junts va compartir triomf amb ERC a l’empatar a 5 escons, una coalició amb el PDECat i el PNC li hauria permès imposar-se als republicans i adjudicar-se un sisè diputat, que li trauria al PSC.

Notícies relacionades

I en el ja per si mateix bastió puigdemontista de Girona, Junts hauria aconseguit una victòria encara més àmplia, amb 8 representants. La damnificada en aquest cas hauria sigut la CUP, que hauria perdut un dels 2 parlamentaris obtinguts i s’hauria quedat amb la mateixa representació que Vox.

El bloc independentista

Òbviament, una altra conseqüència d’aquesta hipotètica (però fallida) unitat electoral postconvergent hauria sigut el reforç de la majoria obtinguda pel bloc independentista, que dels 74 escons sumats hauria passat a 76.