Les protestes per Hasél reuneixen col·lectius de joves indignats

Les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél s’han prolongat per setena jornada consecutiva. Aquest dilluns, unes 700 persones s’han reunit per expressar, de diferents maneres, un malestar que va en múltiple direccions: per les càrregues, l’actuació policial, la classe política i per la crisi social i econòmica accentuada per la pandèmia de la Covid-19.

Després de concentrar-se a Arc de Triomf i esperar una hora sota la pluja, la protesta ha posat rumb a la Prefectura Superior de Policia, a Via Laietana. «A mi Pablo Hasél m’és igual, ha dit moltes coses que no m’agraden, però no per això ha d’anar a la presó», diu la Carme, estudiant de filosofia de 20 anys. «Surto per denunciar els abusos de la policia i per com se’ns criminalitza els joves quan critiquem el que no ens agrada».

«Els joves patim l’atur, veiem com serà el nostre futur i hem dit prou», remarca el Joan, de 21 anys, que creu que els mitjans ajuden a «criminalitzar» la protesta enfocant només els disturbis. La taxa d’atur entre els menors de 25 anys ascendeix ja al 40%.

Malestar econòmic i social

Davant la direcció, un petit grup de 20 homes llança objectes a la policia. D’altres recriminen aquestes accions i opten per cridar consignes que evidencien que el seu malestar va més enllà de Hasél. «On sou quan hi ha desnonaments», els etziba un jove, mentre els Mossos d’Esquadra adverteixen que carregaran. «Deixarem de llançar objectes quan deixeu de desnonar-nos», crida un altre.

Et pot interesar

Després de l’avís, la concentració es dilueix pels carrers del Gòtic fins a pujar pel carrer de Girona. El mateix grup que abans llançava objectes ara tomba contenidors per formar barricades. Al veure que el foc es comença a encendre, dos joves l’apaguen amb les vambes. «Volem que les coses canviïn, els que tenen el poder fan olor de franquisme», explica el Marc, de 23 anys. «Allò de Hasél és la punta de l’iceberg, ja ha passat amb els presos polítics o amb Valtònyc», afegeix, el Joan, de 21 anys.

La nit acaba amb marxes a la Gran Via, dispersió i detencions mentre comença a ploure altra vegada. El Pau, estudiant de sociologia de 22 anys, espera que la protesta es transformi en un crit més ampli contra les diverses crisis que colpegen el país. «Espero que això sigui l’espurna que encengui una cosa més gran», assenyala.