Cita amb les urnes

14-F al Priorat, una bombolla de doble tall

  • No són les eleccions en boca dels veïns de la comarca, famosa pels seus vins, sinó la pandèmia. Cansats d’uns polítics que, diuen, no compleixen les promeses, se senten tractats com ciutadans de segona davant la falta d’ajudes i els deficients serveis. Una sensació que els estralls de la Covid i fenòmens climatològics com el ‘Filomena’ o el ‘Gloria’ han accentuat

14-F al Priorat, una bombolla de doble tall
5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una fina pluja cau sobre Falset, capital de la comarca del Priorat, però aquesta aigua que tant beneficia aquesta seca terra no impedeix a la Lola, de 88 anys, anar a comprar el pa a la Fleca Pedret, amb la Carme, que l’ajuda a casa. «Estem preocupades per la pandèmia. Tot es veu molt negre». Un centenar de metres més enllà, una clienta entra a la farmàcia de la plaça de la Quartera. Intranquil·la: «¿Ja sabeu que hi ha hagut un brot a l’institut?». «A la gent li preocupa la Covid, no les eleccions» –confirma la Mireia, la farmacèutica–. Jo no votaré. No entenc que amb tantes prohibicions et deixin anar a mítings i a votar fins i tot si tens el virus, ni que es dediquin tants mitjans a muntar unes eleccions quan aquí, per exemple, hi ha moltes coses per arreglar. Nosaltres també paguem impostos». I desgrana una llista de reclamacions als polítics que coincideixen, gairebé paraula per paraula, amb la de molts veïns d’aquesta comarca de 23 petits pobles que ronden els 200 habitants. Un Priorat amb uns preuats vins amb DOC (denominació d’origen qualificada) que han atret un turisme de qualitat –ara absent amb els confinaments–, que viu majoritàriament de l’agricultura –vinyes i oliveres–, però que segueix, asseguren, molt oblidat per les administracions.

«És trist que quan hi ha situacions com la pandèmia, el temporal ‘Gloria’ de fa un any o la nevada d’aquest gener amb el ‘Filomena’, sembla que siguem ciutadans de segona o de tercera», lamenta Xavier Gràcia, que tampoc veu bé que se celebrin ara aquestes eleccions. Ell es va instal·lar a la comarca, la terra dels seus avis, amb 19 anys, i ara, amb 42, a més de dedicar-se a l’enologia és president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Gratallops (uns 200 habitants i 25 cellers, com el d’Álvaro Palacios).

«Amb el canvi climàtic cada vegada ens afecten més els fenòmens extrems, però hi ha coses bàsiques que fallen contínuament, com l’internet. Amb una mica de vent o pluja n’hi ha prou perquè se’n vagi la llum o el telèfon. Falta una xarxa de fibra», explica Gràcia, que afegeix a la llista el deficient manteniment de les estretes i sinuoses carreteres. Així, la nevada va deixar incomunicats i fins a 20 hores sense subministrament elèctric alguns pobles. Sense una bona xarxa d’internet, el teletreball es complica i dificulta atraure nous veïns per evitar la despoblació d’una zona rural on «el 60% són gent gran; els joves se’n van fora perquè hi ha poques opcions de feina que no estiguin lligades a l’agricultura». Es necessita també, afegeix, «una política de vivenda, perquè l’especulació ha disparat els preus».

Promeses que no es compleixen

A 15 quilòmetres de Falset, a la Vilella Baixa, que Josep Maria Espinàs va batejar com «la Nova York del Priorat» i que Eduard Punset va elegir per passar els seus últims anys, el seu alcalde i lampista, Dani Siuraneta, opina que «la gent aquí està molt cansada de la política i dels polítics, que prometen però no compleixen». Coincideix amb les reclamacions de Gràcia i recorda que van haver de ser els mateixos veïns i els pagesos amb els tractors els que van netejar carrers i carreteres de neu. «Amb el ‘Filomena’, el Govern ens ha promès ajudes, però encara no ha arribat la subvenció que ens van prometre amb el ‘Gloria’. Molts camins necessaris per a l’agricultura segueixen destrossats perquè els ajuntaments no tenim prou diners per arreglar-los».

Polèmic confinament

També Enric Sabaté sent diàriament com parlen del coronavirus, però amb prou feines de les eleccions, els feligresos que acudeixen a Cal Centre, quarta generació del negoci familiar de xarcuteria artesana a la Vilella Baixa, que serveix gènere a restaurants i cases rurals de la zona, «molts tancats o sota mínims pel confinament municipal, i ara comarcal, que aquí ningú entén». Ho recalca, a punt de jubilar-se, Jordi Sabaté (un cognom comú al Priorat): «No té sentit que s’apliquin les mateixes normatives fetes amb mentalitat urbanita a Barcelona que a aquests pobles, que són bombolles per si mateixes. La gent necessita desplaçar-se com a mínim a Falset perquè hi ha molts serveis que els municipis no tenen: gasolina, banc, botigues...». «És absurd. Hi ha gent que té l’hort o la plantació en un altre municipi», assenyala Siuraneta. «No totes les comarques són iguals i aquí la densitat de població és moltíssim m´és baixa», afegeix Gràcia.

Un dels restaurants que s’han vist obligats a tancar aquests dies és el petit i exquisit Brots, a Poboleda, a pocs quilòmetres de la Cartoixa de Scala Dei, albergada sota la serra del Montsant, parc natural. El dirigeix el xef belga Pieter Truyts, que es va instal·lar a la comarca després de transitar per alguns estrelles Michelin. Ara té els tres treballadors en erto. «Jo no puc votar perquè soc estranger, però la meva dona, que és enòloga en un celler de Gratallops, sí que hi anirà. Serveix per donar la teva opinió i valorar la mala gestió que s’ha fet, sobretot des de Salut i Treball. I encara no hem cobrat les ajudes que hem demanat. Només importa la foto amb la primera vacuna».

Xarxa espontània de voluntaris

Notícies relacionades

Vacuna que aquí es pregunten quan arribarà. «Hi ha molts avis i també paguem la Seguretat Social», assenyala Enric Sabaté. Només hi ha un CAP a Falset. Als pobles, un metge va dos dies a la setmana a passar consulta. «Però des de Nadal, i amb la nevada, no ha vingut. Hi ha analítiques demanades fa més d’un mes que s’han fet aquesta setmana», explica al cafè de la Vilella Núria Duran, treballadora social al CAP de Salou, a 50 minuts amb cotxe. Hi ha molta gent gran que necessita ajuda a domicili, però, per sort, revela, «s’ha teixit una xarxa espontània de voluntaris que es presten a ajudar en el que faci falta». Ho confirmen Siuraneta i Gràcia, que des de fa gairebé un any truquen als avis que viuen sols i a persones de risc per controlar que estiguin bé o portar-los menjar i medicines si ho necessiten.

«Torno a casa amb por perquè a la residència de Salou hi ha hagut més de 20 morts per Covid –admet Duran–. I la Vilella és com una bombolla, gairebé no hi ha hagut cap cas». Com a la resta del Priorat, a excepció del brot a la residència de Falset (40 morts). Una bombolla en l’àmbit sanitari, que espera no continuar sent-ho en el socioeconòmic.