El TSJC suspèn cautelarment l’ajornament de les eleccions catalanes

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest dimarts frenar cautelarment l’ajornament de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig, com preveu el decret aprovat divendres pel Govern, contra el qual ja s’han presentat diversos recursos. Els magistrats n’han debatut i estimat dos, el presentat per un ciutadà particular i per la formació extaparlamentaria Esquerra en Positiu, que han reclamat la suspensió urgent del decret de convocatòria, cosa que es denomina en argot judicial mesures cautelaríssimes. Per tant, amb la decisió del tribunal, queda suspès el decret que ajorna els comicis del 14 de febrer fins que s’analitzi el fons de la qüestió.

Junt amb el particular i Esquerra en Positiu, també han impugnat la convocatòria la Lliga Democràtica (ha presentat dos recursos, un dels quals per diferents motius) i el col·lectiu Impuls Ciutadà, presidit per l’exdiputat de Cs al Parlament José Domingo. Així mateix, anunciat que seguiran els mateixos passos Federalistes d’Esquerres.

A l’al·legar el particular la necessitat de resoldre el cas amb urgència, el tribunal s’ha pronunciat en un termini de 24 hores, abans de prendre una decisió definitiva. El TSJC donarà audiència a la Generalitat perquè en el termini de tres dies presentés les seves al·legacions, o bé convocarà les parts a una compareixença que s’hauria de celebrar dins dels tres dies següents a l’adopció de la mesura.

Dubtes sobre el decret

El lletrat del Parlament Antoni Bayona ha qüestionat el decret d’ajornament electoral aprovat divendres passat pel Govern perquè «genera més dubtes i introdueix un precedent perillós». En un article publicat a ‘Eldiario.es’, opina que «no era necessari deixar sense efecte la convocatòria de les eleccions» del 14 de febrer «per tornar a convocar-les de nou com es desprèn del decret, perquè el conflicte es podia solucionar perfectament deixant en suspens el procés electoral en curs i ajornant la data de les eleccions». A més, assegura que la firma del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, «introdueix un element especialment delicat des del punt de vista legal i institucional» perquè estant en funcions no és competent per convocar eleccions.

Els partits ja han anat movent fitxa. El PPC defensa que respectarà qualsevol decisió judicial, mentre el PDECat ha lamentat que les decisions polítiques tornin a caure en mans dels jutges. El PSC, per la seva banda, ha sol·licitat un informe als lletrats de la Cambra catalana per dilucidar com controlar el Govern fins a les eleccions.

La JEC no és competent

En paral·lel, la Junta Electoral Central (JEC) té previst emetre aquest dimarts una nota del president, Miguel Colmenero, en la qual declara que no és competent per pronunciar-se sobre l’ajornament de les eleccions. El motiu, segons fonts d’aquest organisme citades per l’ACN, és que la JEC se’n fa càrrec i arbitra les decisions i els actes que han de veure amb processos electorals, i no sobre les convocatòries. Segons l’àrbitre electoral, qualsevol resposta al decret aprovat per la Generalitat ha de venir de part dels tribunals ordinaris, en aquest cas del TSJC.

Et pot interesar

La Junta Electoral respondrà d’aquesta manera la petició d’informació que li ha enviat la candidatura de Primàries perquè aclareixi la validesa de l’acord per a la suspensió de les eleccions del 14 de febrer. Aquest organisme situa d’aquesta manera la qüestió en mans del TSJC.