ENTREVISTA AMB EL CONSELLER DE JUSTÍCIA DE MADRID

Enrique López: «Sánchez no ens pot obligar a negociar el CGPJ amb Podem»

El negociador del PP justifica el retard en la renovació de l'òrgan de govern dels jutges per les dues eleccions generals i l'estat d'alarma

entrevista-enrique-lopez epc-elperiodico / periodico

5
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Enrique López (Lleó, 1963) no és només el conseller de Justícia, Interior i Víctimes del Terrorisme de la Comunitat de Madrid. S’ha convertit en el portaveu oficiós del Govern d’Isabel Díaz Ayuso, on enfosqueix el veritable (el vicepresident Ignacio Aguado, de Cs), i en un home fort al PP, amb encàrrecs delicats com la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

-Sembla que l’Executiu tem que el bloqueig del CGPJ vagi per llarg i ha presentat una reforma

-El govern del poder judicial ha de ser ple en tot moment, al marge de les vicissituds polítiques. No pot estar en cap moment desassistit del seu òrgan de govern en les competències que tinguin com a fi fonamental protegir la independència dels jutges i magistrats. Però no conec el text. I, quan es parla de bloqueig, dels dos anys cal descomptar més d’un any i mig. El 2018 la renovació va fracassar per la filtració per part de Justícia de la proposta de president, el 2019 va ser impossible per les dues eleccions, aquest any va començar amb el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general i, després, va arribar la pandèmia i l’estat d’alarma. Això ens porta fins al juny del 2020.

-A l’estiu, segons el Govern, es va avançar molt. ¿Per què van trencar les negociacions?

-No es van trencar. No es va arribar a un acord.

-¿Perquè no estaven conformes amb els noms dels vocals?

-No hi va haver noms. No hi va haver un acord al 90% com ha dit Pedro Sánchez. Aquestes negociacions se suspenen a l’agost i una de les raons és el posicionament de Podem respecte a la màxima institució de l’Estat. Estem parlant d’un partit que forma part d’un Govern, però no ens pot obligar a negociar amb ell, tenint en compte que té per objectiu contrariar l’ordre constitucional, reclama alternatives jurídiques per a Catalunya que puguin desembocar en la independència, reclama governs de coalició amb Bildu al País Basc, diu que detenir etarres és qüestió del passat... En definitiva: no volem que Podem sigui a la taula de negociació. És una de les condicions. Una altra és que es retiri la proposta de reforma del quòrum per nomenar els vocals i, la tercera, avançar en la despolitització.

-Quan vostès van bloquejar la renovació del 2006 van brandir també raons jurídiques. Discrepaven sobre els millors candidats. Ara no donen arguments jurídics.

-No, és polític. Els qui renoven el CGPJ són els grups parlamentaris. Tampoc volem que hi siguin Bildu o ERC.

-Si és entre grups, ¿Vox participarà en la negociació?

-Nosaltres no volem que Podem hi sigui.

-Ha dit que tampoc vol que hi siguin Bildu o ERC. ¿Fica en aquesta llista Vox?

-No volem que hi sigui Podem. ERC o Bildu no hi poden ser per raons que no s’han d’explicar. La resta de grups tenen la seva plena legitimació per poder opinar.

-¿Ha parlat amb Vox per arribar a un acord?

-No, no s’ha produït aquesta conversa.  

«Indultar els presos de l’1-O seria una autèntica traïció al poble espanyol. No han demanat mai perdó, no se n’han penedit»

 -¿És necessari reformar el delicte de sedició?

-Tots els tipus penals són perfectibles, però no és necessari. El que sí que caldria reformar és el de rebel·lió perquè hagués pogut ser aplicat a fets tan greus com els ocorreguts a Catalunya. 

-¿Què farà el PP si el Govern concedeix l’indult als presos

-Ho recorrerem davant el Suprem. Seria una autèntica traïció al poble espanyol, seria posar en qüestió el poder judicial. Jo no concebo ni políticament ni jurídicament que condemnats per delictes tan greus, que no han demanat mai perdó, que no se n’han penedit, que la major part han dit que ho tornarien a fer, puguin ser indultats. 

-¿Què li sembla que el PSOE hagi donat a ERC la bandera de l’harmonització fiscal? 

-El debat l’ha obert Gabriel Rufián, malament comencem. Això es discuteix amb totes les autonomies. Madrid compleix la llei. No com Catalunya, que té un president fugit, un expresident condemnat...  

«Amb l’harmonització es vol aturar la locomotora de Madrid perquè la catalana, que s’ha aturat per la bogeria independentista, torni a agafar el tren»

-Ningú ha dit que faci una cosa il·legal.

-Quan es compleix la llei i s’exercita l’autonomia fiscal, no hi ha ni competència deslleial ni dúmping. ¿O existeix competència deslleial de Navarra i el País Basc? ¿Té la culpa Madrid i el seu efecte de capitalitat perquè més de 5.000 empreses hagin abandonat Catalunya des del 2017? ¿Té la culpa Madrid que empreses com CaixaBank o Sabadell se n’hagin anat a València? Gairebé 3.000 empreses d’aquestes 5.000 han vingut a Madrid. ¿Venen per l’efecte de capitalitat o venen fugint de l’infern polític i fiscal de Catalunya? ¿Algú creu que aquestes empreses venen perquè és la capital d’Espanya? El que es vol és aturar la locomotora de Madrid, que és aturar la locomotora d’Espanya, perquè la locomotora catalana, que s’ha aturat per la bogeria independentista, torni a agafar el tren.

-Madrid ha frenat el segon envit de la Covid-19, però la conseqüència de no prendre mesures dràstiques com a Catalunya ha suposat que tardi nou setmanes i no tres

-No comparteixo aquestes dades. Convé no jugar amb el número de morts. Fa molt mal. Aportem més morts perquè el nostre criteri és més ampli. No són només morts amb PCR, sinó morts amb sospita d’haver mort per coronavirus. Comparar dades de morts amb obrir o tancar l’hostaleria, em sembla immoral.

«Si asfixiem l’economia, arribarà un moment en què no puguem salvar la salut pública»

Notícies relacionades

-Es poden analitzar les dades del ministeri i les diferents estratègies autonòmiques per veure’n els efectes. 

-Aquí s’inverteixen bé els impostos. No gastem en independència, gastem en dependència. És semblant, però no és el mateix. Per això Madrid ha respost millor amb incidències molt altes, perquè té una gran xarxa hospitalària, perquè gasta molt en això. És falsa la dicotomia entre economia i salut. Si ens carreguem l’economia i van en detriment de l’economia fins al punt d’asfixiar-la, arribarà un moment en què no puguem salvar la salut pública, perquè ens quedarem sense recursos.