El PSOE i Podem activen la limitació del CGPJ per ficar pressió al PP

Dividits per la manera d’encarar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), defensant temps i maneres diferents d’arribar a aquest objectiu, el PSOE i Podem han optat aquest dimecres per una via intermèdia per pressionar el PP. Els socis del Govern van mantenir aparcada la proposició de llei que rebaixa a la majoria simple l’elecció dels nous membres del Consell, que porta dos anys en funcions, però van activar l’altra pota d’aquesta reforma: limitar les atribucions de l’organisme quan hagi expirat el mandat. Segons la iniciativa plantejada per socialistes i morats, que es debatrà en el ple el pròxim 15 de desembre, el CGPJ ja no podrà nomenar les altes instàncies judicials, com els presidents del Suprem, dels tribunals superiors i de l’Audiència Nacional, fins que no hagi canviat d’integrants.

El PSOE i Podem difereixen sobre la reforma global del Consell. El primer partit considera que la iniciativa per facilitar-ne la renovació, deixant enrere la majoria absoluta del Congrés per no dependre del PP, només s’ha de portar a terme si els conservadors, finalment, es neguen a l’acord i continuen vetant la presència de vocals en el CGPJ proposats pels morats. La formació de Pablo Iglesias, en canvi, defensa que la polèmica reforma, criticada a Europa, s’ha d’aprovar passi el que passi.

Però tots dos estan d’acord  que el pas fet aquest dimecres a la Cambra baixa suposa una manera més d’arrossegar Pablo Casado al pacte. D’una banda, perquè si l’actual CGPJ no pot fer els nomenaments més importants, els populars es quedaran sense incentius per continuar bloquejant. Tot i així, en els últims nomenaments per a les sales del Tribunal Suprem realitzats pel Consell, ja en funcions i amb una composició aclaparadorament conservadora perquè va ser elegit durant la majoria absoluta de Mariano Rajoy, els elegits han sigut sobretot progressistes. D’altra banda, el moviment parlamentari d’aquest dimecres, continuen fonts del PSOE i Podem, llança el missatge que no es quedaran quiets davant el bloqueig del PP. Si els conservadors persisteixen en la seva actitud, activaran la reforma del sistema d’elecció perquè hi pugui haver un nou CGPJ sense la seva participació.

El pes de les eleccions catalanes

Els socialistes, no obstant, esperen que no sigui necessari. Anticipen que finalment Casado segellarà l’acord, així que de moment volen esperar. Els col·laboradors de Pedro Sánchez assenyalen que tret de canvis d’última hora, la proposta de rebaixar la majoria exigida per crear un nou Consell no es registrarà al Congrés fins a l’any que ve. Pot ser que fins i tot després de les eleccions catalanes del 14 de febrer, perquè el PSOE assegura que en el bloqueig del PP pesa molt el temor que Vox exploti aquesta entesa. Els socialistes consideren que passats els comicis, si no hi ha ‘sorpasso’ de la ultradreta, serà més fàcil que cristal·litzi un acord amb els conservadors.

Els morats no comparteixen aquesta visió, i creuen que la reforma del sistema d’elecció s’hauria d’aprovar ja, però estan disposats a cedir per aconseguir l’acord. No és l’únic pols que mantenen amb el PSOE en el terreny judicial. Podem vol reformar el delicte de sedició al més aviat possible, perquè els líders independentistes puguin fer campanya en les catalanes, mentre que els socialistes han deixat clar que la modificació no dependrà del calendari electoral.

En qualsevol cas, el PP es va mostrar en contra de limitar les atribucions del CGPJ. «El govern del Poder Judicial ha de ser ple en tot moment, al marge de les vicissituds polítiques», va assenyalar Enrique López, portaveu de Justícia dels conservadors, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Diversos vocals del Consell consultats per aquest diari, de totes les sensibilitats, també van exterioritzar el seu malestar, al considerar absurd que en lloc de procedir a la renovació, es limitin les seves funcions, informa Ángeles Vázquez. La majoria d’associacions judicials, en el mateix sentit, van criticar la proposta del PSOE i Podem. 

Els riscos

La proposta actual abandona la part més conflictiva de l’anterior, considerada inconstitucional per les principals associacions de jutges, a causa de la sentència del Tribunal Constitucional que als vuitanta va avalar que els vocals d’extracció judicial fossin elegits per les Corts (com ocorre actualment) sempre que es fes per majoria de tres cinquens, no només absoluta, com preveu la reforma aparcada de moment, informa Ángeles Vázquez. En qualsevol cas, això no ha impedit que hagi causat malestar entre els vocals de totes les sensibilitats, que consideren un disbarat que no s’escometi la renovació i, en canvi, es procedeixi a limitar-ne les funcions.

Els consultats per aquest diari coincideixen en criticar que des del Govern sembli que se’ls atribueixi un afany en realitzar nomenaments, quan és l’únic que els va paralitzar mentre va estar en funcions i, per això, no va cobrir cap plaça del Suprem fins a un any després de quedar vacant per jubilació.

La proposició de llei, que com a tal no necessitarà informe del mateix Consell, presenta el risc que un bloqueig en la renovació del CGPJ s’estengui als principals tribunals espanyols, perquè no renovaria les vacants que es produeixen per jubilació o mort i per a la cobertura de les quals fa falta un nomenament discrecional. A més de paralitzar els nomenaments discrecions, des del 2018 l’actual Consell havia renunciat a la seva capacitat reglamentària.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

Només va reprendre els nomenaments davant el fet que les negociacions polítiques han sigut infructuoses. El setembre de forma gairebé unànime va elevar al Suprem diversos magistrats, quatre d’ells progressistes i dos conservadors.

Constitucional 

En una de les renovacions per terços del Tribunal Constitucional, dos dels seus magistrats són nomenats pel CGPJ i els altres dos pel Govern. Si s’aprova la proposició de llei presentada tampoc podria fer-ho en funcions. El retard actual en la renovació del tribunal de garanties correspon a la quota del Congrés, no a la del CGPJ.