La Diada deixa de ser un maldecap per al Govern espanyol

En els últims 10 anys, l’assistència a la manifestació que convoquen les entitats independentistes capitanejades per l’ANC ha anat minvant. Les imatges de la cadena humana de 400 quilòmetres del 2013 o els 1,8 milions de persones que van dibuixar una V de victòria el 2014 van donar la volta al món i fins al 2016 sempre s’havia superat la xifra del milió d’assistents. A partir de llavors, encara van seguir els anys més convulsos del procés amb el referèndum pel mig, l’aplicació del 155, la presó i la diàspora dels líders independentistes i protestes d’alt voltatge, a més dels successius governs amb majoria sobiranista.

Una capacitat d’incidència minvant

Fins al 2020, les manifestacions de la Diada tenien capacitat per marcar l’agenda política catalana –fins i tot les dates electorals i les candidatures– i suposaven un focus de conflicte a escala estatal. Eren un clàssic les disputes per les xifres d’assistència, els dispositius policials o l’estira-i-arronsa verbal amb el Govern espanyol –amb Mariano Rajoy primer i amb Sánchez després– per les reclamacions de referèndum d’autodeterminació o la via unilateral amb Junts i ERC al capdavant.

Però, a partir de la pandèmia i en paral·lel a la guerra sense caserna que es va obrir en el flanc independentista, tant entre partits com entre l’ANC i Òmnium per la falta de rumb compartit, aquelles manifestacions que eren un termòmetre de l’inici del curs polític han anat transitant al terreny del simbolisme fins al punt de no amoïnar ni la Generalitat ni la Moncloa. Dues fotografies il·lustraven el canvi de rasantque es va imposar l’any passat: la de la investidura d’Illa després de guanyar unes eleccions en les quals els independentistes van perdre la majoria i les 70.000 persones que van respondre llavors a la convocatòria de la Diada.

Illa, com a principal prova

El Govern espanyol no oculta la seva satisfacció davant la pèrdua de pulsió separatista de l’11 de setembre. L’arribada a la Generalitat del PSC representa la principal prova que les iniciatives desplegades davant la crisi territorial, a més d’haver sigut indispensables per aconseguir el suport d’ERC i Junts al Congrés dels Diputats i mantenir Sánchez en el poder, «han funcionat».

Lluny de contribuir a alimentar l’independentisme català, com denuncia el PP tots aquests anys, mesures com l’amnistia del procés, els indults i la derogació del delicte de sedició han tingut l’efecte oposat, expliquen els col·laboradors del cap de l’Executiu. «I això es nota al carrer. Dia a dia i sobretot cada 11 de setembre», argumenten fonts de la Moncloa. De fet, ha quedat enterrada la reclamació del referèndum i de la independència, així com la defensa de la via unilateral, i ara les principals demandes pivoten sobre el finançament, la defensa del català o la petició de competències.

Notícies relacionades

Illa programa una cimera per encarar el nou curs polític

Sánchez es prepara per tornar a unir el bloc d’investidura i aïllar el PP i Vox

I és que, davant els escarafalls del PP, des del PSC defensen que justament la via que ha funcionat per desactivar –i dividir– l’independentisme ha sigut la de desescalar judicialment el conflicte i situar el debat en l’autogovern dins del marc de l’Estatut. Amb la paradoxa, això sí, que, mentre ha perdut la majoria a Catalunya, ERC i Junts són partits clau tant per a la governabilitat d’Espanya com per a l’estabilitat de Salvador Illa.

En espera de Puigdemont

Aquesta realitat conviu amb el fet que l’independentisme ja no es mobilitza tant com abans i quan ho fa res té a veure amb la concurrència i l’impacte d’abans. No obstant, els més irredempts tornaran a respondre a la convocatòria de l’ANC i Òmnium del pròxim 11 de setembre, sota el lema ‘Més clar que mai. Independència’, mentre Illa es prepara per encarar el seu segon curs polític com a president i Sánchez atén altres fronts. Amb la incògnita, això sí, de què passarà si Carles Puigdemont pot tornar a Catalunya en els pròxims mesos.