UN MAGISTRAT PERFECCIONISTA I ESTUDIÓS DELS SUMARIS

Alfonso Guevara, el jutge que es fa valer a crits

El president del tribunal que jutja els atemptats del 17-A sempre s'ha caracteritzat per les seves reprimendes als lletrats

Intenta evitar qualsevol retard sense ni tan sols permetre a la defensa preguntes que se surtin del guió que ha previst

alfonsoguevara2014

alfonsoguevara2014 / J.M. Prats

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Els dies previs al començament del judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els advocats habituals de l’Audiència Nacional es preguntaven com portarien la vista els companys que vinguessin de la capital catalana i que de cap manera estaven acostumats a les maneres i formes del president del tribunal, Alfonso Guevara (Salamanca, 1956). Com temien, els seus crits i reprimendes han caracteritzat la primera setmana de sessions, tant que el Consell de l’Advocacia Catalana ha manifestat el «més profund rebuig i indignació pel tracte que dispensa als lletrats» i amenaça de denunciar-lo davant el Consell del Poder Judicial.

Perfeccionista obsessiu, Guevara no ha deixat marge que als testimonis se’ls fessin preguntes pròpies de pèrits o que els lletrats indiquessin que no s’havien estudiat la causa tant com ell que, com acostuma en els judicis que presideix, demostra saber-se de memòria el sumari, fins i tot pel nombre de pàgines on són certes diligències.

Tampoc ha permès una escletxa per a la ironia amb què va voler respondre-li l’advocat dels pares del nen de 3 anys mort a la Rambla, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, quan li va agrair la seva «amabilitat» al declarar impertinents les seves preguntes.

Des de sempre

Guevara té molt mal geni, males maneres, però també és molt intel·ligent. Per això no va dubtar ni un moment que el lletrat mirava de burlar-se d’ell. I li va deixar les coses clares: «La ironia a un altre costat, l’hi adverteixo. «Crec que no he faltat el respecte a ningú; he elevat el to, perquè no em sentien... A mi no se’m contesta d’aquesta manera. A mi personalment, sí, però al que estic representant, no. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten», li va dir sense parar-se un segon a pensar que el judici es retransmet en directe

Tot i que fa temps que ell brega amb judicis mediàtics, perquè fa al voltant de 30 anys va jutjar l’exdirectora general de RTVE Pilar Miró i la cantant Lola Flores. Pocs anys després va arribar a l’Audiència Nacional, on sempre ha fet gala de conduir amb mà de ferro els judicis que presideix. No deixa que se’l qüestioni, ni discuteixi, com tots els presidents de sala, però ell en un to elevat, la majoria de les vegades molt més del necessari.

El magistrat Alfonso Guevara, durant el judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, el 10 de novembre passat. / FERNANDO VILLAR (EFE)

Resulta curiós, perquè diuen que això passa amb els que tenen algun problema d’oïda i la de Guevara és excel·lent, com es comprova en el judici dels atemptats quan repeteix les paraules dels testimonis que els advocats es queixen de no sentir.

Les amenaces de Bilbao

Abans que com a president del judici del 17-A, al pensar en Guevara a l’Audiència se’l recorda pels «set trets» amb què el va amenaçar l’etarra Iñaki Bilbao el 2006. El magistrat va mantenir el to fins que va demanar als policies que entressin a la peixera de vidre blindat on hi havia l’acusat per reduir-lo. «O entre tots no tenen el que s’ha de tenir», se’l sent dir.

Fa temps que brega amb vistes mediàtiques: ja va jutjar Pilar Miró i Lola Flores

Potser per aquesta experiència de dècades a l’Audiència –en la qual només ha faltat el 2015, quan va arribar a pesar 28 quilos i va haver de ser ingressat–, distingeix bé entre lletrats i víctimes. Al ser informat que una d’elles estava plorant, va alterar l’ordre dels testimonis perquè hagués d’esperar menys i va proposar que no se la veiés.

Notícies relacionades

Tot i que en el judici dels atemptats del 17-A no s’ha deslliurat ningú, una de les que més reprimendes de Guevara s’ha emportat ha sigut l’advocada defensora del principal acusat, Mohamed Houli Chemlal. Maria Carmen González va gosar preguntar per una declaració que no existia, i Guevara, en el seu particular estil, li va retreure la relliscada referint-se a lletrats que actuen amb bona o amb mala voluntat al donar una dada inexistent. La dona es va disculpar i va insistir en l’error. Guevara li va respondre que estava segur d’això i, conciliador, va afegir que li volia mostrar el seu respecte.

Una sensibilitat que no sol exhibir, però que també va mostrar amb les conviccions religioses dels acusats, quan va mirar d’impedir que es preguntés per la contrasenya del telèfon de Driss Oukabir, un «Al·là és gran» que va comparar amb un «Déu beneït».