Viure a prop del mar no allarga la vida: a l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la costa

Es tracta d’una de les conclusions exposades en la jornada ‘Anàlisi de la longevitat’, organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), professionals experts en matemàtiques i estadística que han analitzat les dades de gairebé 18 milions de morts ocorreguts a Espanya entre el 1975 i el 2023 a fi de desentranyar els patrons que defineixen com viure més temps.

L’anàlisi detallada dels registres dona que Zamora lidera el rànquing de longevitat, ja que l’edat mitjana de mort el 2023 va ser de 85anys. El segueixen de prop Terol i Sòria, amb una edat mitjana de 84 anys, i Lugo, Orense i Àvila, amb 83 anys de mitjana.

Al costat contrari, se situen Ceuta i Melilla, on l’edat mitjana de defunció és gairebé 10 anys més baixa (75 i 76 anys respectivament). A continuació, a la cua, destaquen Las Palmas (76), Almeria (77) i Màlaga, Cadis, Santa Cruz de Tenerife i Huelva, amb 78.

Clima fred i humit

És a dir, entre viure a la zona interior i nord d’Espanya i a la costa i al sud hi ha gairebé 10 anys de diferència en longevitat de la població, cosa que contradiu , almenys a Espanya , un estudi fet per la Universitat d’Ohio (EUA) que va concloure que viure a prop del mar aporta beneficis que allarguen l’esperança devida, com a conseqüència de les condicions ambientals, socials i econòmiques favorables.

Al nostre país, al contrari, viure a Castella i Lleó, algunes zones d’Aragó i Galícia implica guanyar anys a la vida, malgrat que aquestes regions tenen un clima més fred i humit a l’hivern i àmplies zones més despoblades i, per tant, amb menys serveis públics que a la costa.

De fet, no només es viu més, sinó que, si s’estudia el nombre de morts, també les províncies de l’interior lideren la taxa. «¿Com és que on es viu més també es mor més? La clau no està en el risc individual, sinó en l ’estructura de la població», indica José Von Lücken, del grup d’anàlisi de la longevitat del CAC.

És a dir, en àmplies zones de l’interior d’Espanya, situades més al nord, viu més gent d’ edats avançades que a la costa, on les ciutats solen ser més grans i hi ha més oportunitats laborals. I el resultat és que, «tot i que a les zones rurals de l’interior d’Espanya viu menys gent, hi ha més morts», segons Von Lücken. Així, la taxa de defunció és de l’1,6% a Zamora i 1,4% a Sòria, mentre que a Almeria descendeix a 0,8% i a Cadis i Màlaga a 0,8%.

Evolució temporal

A més, l’anàlisi temporal indica que entre les províncies de l’interior i la costa hi havia menys diferències en esperança de vida el 1980 que el 2020. És a dir, «algunes províncies i autonomies ho han fet millor i d’altres pitjor en les últimes dècades, potser hi influeix el sistema sanitari, potser el clima, no ho sabem exactament», apunta Jaime García Moral, director del grup de treball en longevitat del CAC. Els actuaris desentranyen patrons en les estadístiques, però no estudien les causes i conseqüències que donen les dades.

Tampoc entre els metges hi ha, de moment, una hipòtesi definida. «No sabem amb certesa per què es viu més a l’interior, però pot influir la composició demogràfica, l’ estil de vida, la dieta, factors socioeconòmics i l’accés sanitari, entre altres possibles variables. Caldria portar a terme estudis més detallats», indica el cap del servei de medicina preventiva i epidemiòleg de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que també ha participat en les jornades.

Notícies relacionades

Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky

A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera

Una altra de les conclusions cridaneres que llança l’anàlisi dels gairebé 18 milions de morts ocorreguts en l’últim mig segle és que les vídues, una cosa ja coneguda, són les ‘reines’ de la longevitat. Però, entre els casats i els solters, ‘guanyen’ aquests últims.

Així, el 2023 l’edat mitjana dels morts entre els vidus –col·lectiu en què són majoritàries les dones perquè la població femenina és més longeva– va ser de 89,9 anys, seguida dels solters, 87,2 anys; casats, 84,6 anys i, finalment, se situen els separats o divorciats, amb 82 anys de mitjana. «Però aquestes dades cal ‘agafar-les amb pinces’ perquè les vídues abans van ser casades», avisa García. És a dir, els solters ‘guanyen’ però si no se sumen les vídues als casats.