Al barri de Sant Crist
La Fiscalia actuarà contra l’empresa que va llogar infrahabitatges a una quinzena de famílies de Badalona
L’Ajuntament va precintar fa un any 18 habitacles de 15 m2 que s’arrendaven per 450 euros i va advertir amb sancions milionàries al propietari
CONTEXT | Tancament de 18 ‘zulos’ de Badalona que es llogaven per 450 euros: «Era humiliant»
Imagen de uno de las infraviviendas intervenidas en Badalona /
Eren 18 infrahabitatges de tot just 15 m 2, sense ventilació ni sortides d’emergència i amb una deficient instal·lació elèctrica, habitades per 16 famílies que pagaven una mitjana de 450 euros –tot i que el propietari cobrava diferent en funció de si hi vivia més d’una persona–, i construïdes en el que anteriorment era un local comercial i un magatzem. L’Ajuntament de Badalona va explicar que en va tenir coneixement el 21 octubre del 2024 i, tot just dos dies després, va intervenir: va precintar els infrahabitatges i va iniciar els tràmits per expedientar l’empresari, que fins i tot comercialitzava els habitacles a través d’una immobiliària.
Ara, una mica més d’un any després, la Fiscalia de Barcelona ha obert unes diligències per aclarir la responsabilitat de l’empresa que promocionava el lloguer dels infrahabitatges, en els quals residien famílies amb menors, i que estaven situats al carrer Sant Joan de la Creu del badaloní barri de Sant Crist.
Després de conèixer-se aquesta situació, la fiscal del servei de consum Paloma Pelegrín va començar a indagar sobre l’assumpte i el va posar en coneixement dels organismes públics que podien tenir competència en aquesta matèria, entre ells l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La fiscalia està encara a l’espera de la contestació d’aquesta entitat al seu requeriment.
«Falta d’escrúpols d’un empresari despietat»
L’alcalde, Xavier García Albiol, es va mostrar visiblement irritat durant l’actuació de precinte dels pisos, que va descriure com a «caus». «A Badalona no acceptem els ocupes il·legals i molt menys empresaris despietats que fan explotació habitacional», va sentenciar el regidor a les portes dels infrahabitatges.
També va denunciar l’«alt grau de professionalització» de l’empresari, que havia emprès obres –presumptament sense la llicència preceptiva– al local (una antiga fusteria) per dividir-lo en diminuts pisos. Habitacles que estaven equipats amb electrodomèstics i, fins i tot, portes blindades, cosa que per a l’alcalde demostrava la «falta d’escrúpols» de l’empresari, a qui va descriure com a «despietat». «Fins a quin punt es pot ser tan salvatge de cometre la barbaritat de jugar amb la misèria de la gent», es lamentava llavors l’alcalde popular.
De fet, el mateix dia del precinte Albiol va assegurar que l’Ajuntament expedientaria l’empresari, i fins i tot va arribar a xifrar la quantia de les possibles sancions «entre els 10 i els 12 milions d’euros». «Serem tremendament rigorosos, tot el pes de l’administració i de la llei li caurà a sobre», va sostenir. Fonts municipals consultades per EL PERIÓDICO expliquen que les desenes d’expedients que el consistori va elevar sobre això es troben encara en procés administratiu, tot i que assenyalen que podrien quedar anul·lats si les diligències obertes recentment per la fiscalia se sustenten en un procés judicial que, en tot cas, discorreria per la via civil.
Desallotjament dos mesos després
Notícies relacionadesLa llei espanyolapermet a les administracions locals, és a dir, als ajuntaments, declarar una vivenda com a infrahabitatge o fora d’ús si no compleix les condicions bàsiques perquè pugui ser habitada, com a seguretat estructural, higiene i salut o accessibilitat, entre d’altres. Per tant, els municipis poden ordenar la rehabilitació, el desallotjament o fins i tot la demolició si suposa algun risc. En casos de lloguer, pot anul·lar el contracte o sancionar el propietari si es lloga un immoble no habitable.
Durant el precinte inicial, l’alcalde Albiol va assegurar que l’Ajuntament «pararia el primer cop» i ajudaria els residents que tinguessin problemes per trobar una altra vivenda: «Són «homes, dones i famílies treballadores, sobretot immigrants, no són ocupes», va detallar llavors Albiol. Tot i que el consistori va comunicar als habitants dels cubicles que havien de marxar «per la seva pròpia seguretat» i en va precintar l’entrada, alguns dels veïns es van negar a deixar les seves vivendes. No van durar-hi, no obstant, més de dos mesos, ja que a mitjans de desembre del 2024 van ser desallotjats per ordre judicial. «L’obligació de donar-los allotjament correspondria al propietari que els llogava els pisos», van declarar llavors fonts municipals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- Conflicte a Àsia Occidental Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes
- Xarxes socials Ara només em surten coses de la Rosalía
- Successos Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky
- Apunts polítics de la setmana Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla
- Crisi a la Generalitat Valenciana PP i Vox acosten postures per rellevar Mazón amb Pérez Llorca com a favorit
