El Govern es resisteix a negociar una alarma més curta

L’estat d’alarma es prorrogarà sis mesos. Almenys aquesta és la intenció del Govern, que es resisteix a portar al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació un període més reduït. A la proposta de Pablo Casado i de diversos presidents autonòmics conservadors d’escurçar l’alarma a vuit setmanes a canvi dels seus recolzaments, l’Executiu ha respost aquest dilluns que no és moment de posar condicions, sinó de posar l’espatlla en la lluita contra la Covid. La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, ha insistit públicament que la mesura s’ha d’allargar fins al 9 de maig, tret que l’evolució de la pandèmia permeti retirar-la abans.

Una convicció que els socialistes mantenen, almenys de moment, malgrat que també ERC preferiria una pròrroga més curta i que Cs demanda que sigui el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, qui es comprometi a comparèixer quinzenalment a la Cambra i no només en titular de Sanitat. Es donen les circumstàncies que els dos grups polítics són imprescindibles per tirar endavant una votació de l’estat d’alarma sense el recolzament del PP.

 

«L’estat d’alarma durarà el termini estrictament necessari. [...] Ni un dia més, ni un dia menys», ha sentenciat Darias, després de la conferència de presidents autonòmics, i ha remarcat que el Govern no es planteja cap altra possibilitat que els sis mesos de pròrroga. «El PP ha d’abandonar les seves condicions i substituir-les per les recomanacions dels experts i de la ciència», li ha etzibat a Casado.

L’oferta

Hores abans, el líder del Partit Popular havia allargat la mà a l’Executiu amb una «oferta generosa», segons el seu criteri: recolzar la pròrroga de l’alarma si aquesta es redueix a vuit setmanes, «fins a mitjans de desembre», i si s’aprova un «pla b jurídic» per fer front a la pandèmia, informa Pilar Santos. No obstant, tot i que la relació entre els socialistes i els conservadors ha canviat des del confinament de la primavera –en aquell temps Sánchez i Casado amb prou feines parlaven i ara, després de la moció de censura de Vox i el gir al centre del líder del PP, hi ha línia de comunicació–, fonts socialistes insisteixen que no estan disposats a asseure’s a discutir la durada d’aquesta mesura i que els partits que votin ‘no’ hauran d’explicar la seva posició a la ciutadania, informa Juanma Romero.

 A les propostes de Casado s’hi ha sumat el rebuig de diversos líders autonòmics populars. «Ens estem equivocant», ha sentenciat el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, un dels dirigents conservadors més crítics amb la mesura. Més conciliadors s’han mostrat els seus homòlegs a Múrcia i Castella i Lleó, Fernando López Miras i Alfonso López Mañueco, respectivament, que han defensat la necessitat de declarar l’estat d’alarma, però, no, la seva prolongació durant tants mesos.

La compareixença

Notícies relacionades

Les autonomies executaran el 50% dels fons europeus

El Govern central aprova un estat d'alarma amb toc de queda que vol allargar fins al 9 de maig

Qui podria tenir més sort a l’hora de ser escoltada és la presidenta de Cs, Inés Arrimadas. Almenys, Darias s’ha mostrat més flexible amb la petició que sigui Sánchez qui comparegui cada 15 dies al Congrés per donar compte de la situació. Darias ha obert la porta a aquesta possibilitat: «El Govern decidirà qui compareix i qui ho faci ho farà bé». 

El recolzament o l’abstenció dels taronges podria resultar clau per aprovar la pròrroga. Una votació que, segons els plans del Govern, podria produir-se aquest setmana després que aquest dimarts el Consell de Ministres aprovi la petició d’ampliació i es debati, previsiblement, al Congrés el pròxim dijous.