EPISODIS RACISTES

La Fiscalia de Madrid culpa alguns polítics de l'assetjament als menes

Assegura que determinades declaracions públiques van reforçar la campanya de fustigació física i virtual als menors estrangers no acompanyats

zentauroepp50741396 la presidenta de vox madrid  roc o monasterio  c  atiende a 191104162608

zentauroepp50741396 la presidenta de vox madrid roc o monasterio c atiende a 191104162608 / Maria Jose Lopez

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Fiscalia de Madrid alerta en la seva última memòria de la campanya d’assetjament físic i virtual que han patit els menors estrangers no acompanyats (menes) i denuncia que ha sigut reforçada per manifestacions de determinats grups polítics que han creat un clima «tòxic», segons informa l’agència Efe.

La situació dels menes, un col·lectiu que la Fiscalia considera especialment vulnerable per la seva minoria d’edat, el seu origen estranger i la seva desvinculació familiar, es desgrana en alguns dels apartats de la memòria del Ministeri Públic donada a conèixer aquest diumenge.

A més de l’«hostilitat» envers els menors estrangers no acompanyats detectada a les xarxes socials, la fiscalia recorda que al desembre es va localitzar una granada d’entrenament d’ús militar a l’interior del Centre de Primera Acollida d’Hortaleza, un artefacte d’escassa potència que va ser desactivat sense causar danys.

Encara es desconeix l’autor material dels fets, però l’episodi va donar lloc a una polèmica entre representants polítics i posa de manifest, segons la Fiscalia, la necessitat d’arribar a un gran «compromís interinstitucional» de cara a aquest tema.

«Manada de menes»

La Fiscalia no vincula a un fet concret la campanya d’assetjament físic i virtual contra els menes detectat en el segon semestre del 2019, però no dubta que es va veure reforçada per les declaracions públiques de determinats grups polítics. Va ser el cas, per exemple, de Rocío Monasterio (Vox), que va manifestar a Sevilla: «Nosaltres venim a parlar de l’espanyol corrent, que té dret a caminar amb tranquil·litat pels seus barris sense tenir por de ser atracat o assaltat per una manada de menes».

«El clima que això ha generat, aprofitant-se el context de campanya electoral viscut en aquells mesos, és tan tòxic que múltiples particulars publiquen els seus comentaris a les xarxes, exterioritzant obertament les seves amenaces i absolut menyspreu cap a aquests menors, utilitzant les xarxes socials com a vehicle per compartir aquesta aversió contra els menes», afirma.

Com a exemple, apunta a l’agressió amb pals de rem que van patir el 4 d’octubre del 2019 dos menors del Centre de Primera Acollida d’Hortaleza quan es trobaven en una marquesina d’autobús.

Els autors es tapaven el rostre amb caretes, cosa que n’ha impedit la identificació, i l’agressió, gravada en vídeo, es va difondre aviat per les xarxes socials, amb missatges de recolzament en diversos perfils de Facebook ja denunciats per la Fiscalia per les seves consignes «violentes, amenaçadores, vexatòries, degradants i cosificants contra aquest grup de menors».

Col·lapse del sistema de protecció

D’acord amb les dades del Ministeri Públic, el constant flux d’entrada al territori de la Comunitat de Madrid de menors estrangers no acompanyats ha mantingut la sobreocupació dels centres de primera acollida i el col·lapse del sistema de protecció.

Notícies relacionades

Durant el 2019 es van incoar i van tramitar un total de 318 diligències per determinar l’edat de menes, un 18 % més que a l’exercici anterior i un 75 % més que l’any 2017.

En 70 casos es va determinar una majoria d’edat, mentre que en 248 es va concloure que tenien menys de 18 anys. 

Temes:

Menas