Només un diputat del Congrés renuncia a les dietes de desplaçament i allotjament durant l'estat d'alarma

El Congrés ha confirmat que, durant les setmanes de suspensió de l’activitat parlamentària per l’estat d’alarma decretat contra el coronavirus, només un dels 350 diputats ha renunciat a la indemnització de les dietes de desplaçament i allotjament que cada mes s’abona a ses senyories per a l’exercici de la seva tasca a Madrid. Els grups parlamentaris i els diputats individualment han anunciat durant aquest temps que donarien part dels seus sous a diferents causes que ells decidirien, però a la Cambra baixa només consta el cas d’una persona que ha comunicat formalment la seva renúncia.

Tot i que no l’esmenta, es tracta del diputat del PSOE per Guipúscoa i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, que, dues setmanes després d’entrar en vigor l’estat d’alarma, va traslladar per carta a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la seva renúncia a l’abril dels 1.900 euros de dieta que mensualment rep per ser un diputat de fora de Madrid.

Els diputats perceben una assignació mensual (sou base) de 2.981,86 euros, als quals s’afegeixen complements segons la tasca que duen a terme a la Cambra (representacions o càrrecs de Mesa), però també tenen dret a una indemnització mensual per «afrontar les despeses que els origini l’activitat de la Cambra», una dieta que no tributa a Hisenda i que sí que és compatible, fins i tot, amb el sou de ministre, en el cas els membres del Govern que tenen escó.

Es tracta de 917,03 euros per als diputats electes per Madrid i de 1.921,20 euros per als de les altres circumscripcions. Aquesta és precisament la quantitat que Elorza va demanar a l’abril que no se li abonés ja que, com a conseqüència del confinament, no tindria despeses de desplaçament a Madrid, que és per al que està pensada la indemnització. Ho havia intentat al març, després de decretar-se l’estat d’alarma el dia 14, però no va arribar a temps.

Només un 10% d’assistència

Però va ser l’únic que va optar per aquesta via dels 350 diputats que conformen l’arc parlamentari, malgrat que aquelles setmanes del març i l’abril, amb l’aplicació de les restriccions més dràstiques, l’assistència als plens es va limitar a un 10% dels diputats per cada grup parlamentari, fins a un màxim de mig centenar de diputats a l’hemicicle.

Segons les dades aportades per la Cambra baixa a Europa Press, tampoc consten oficialment casos de diputats que renunciessin a una part o la totalitat de l’assignació constitucional pròxima als 3.000 euros, ni de grups parlamentaris que rebutgessin una part o la totalitat de la subvenció mensual dels mesos de març, abril i maig.

Donació per comprar material mèdic

Al cap de pocs dies d’esclatar la crisi de la Covid-19, a la plataforma Change.org es va fer viral una petició perquè tots els càrrecs públics electes donessin el 15% del sou del març i l’abril i, en el cas dels diputats, senadors i diputats autonòmics, que destinin la indemnització per a les despeses de desplaçament a comprar material mèdic per combatre la pandèmia.

En els primers dies d’abril, Bildu, Junts, la CUP i Compromís van enviar sengles peticions a la presidenta del Congrés demanant que aquell mes no se’ls abonés la indemnització i es dediquessin els diners a fer una donació a la sanitat pública per combatre el coronavirus, si bé ja s’hi havien pronunciat a favor altres formacions com el PRC i Fòrum Astúries. Per la seva banda, Unides Podem va arribar a presentar un escrit demanant retallar el 50% del sou a tots els diputats, també per dedicar aquesta quantitat a la sanitat.

No obstant, la Mesa del Congrés va desestimar totes les propostes per retallar les retribucions als diputats perquè, conforme a l’informe redactat pels lletrats, la Cambra està obligada a garantir els recursos a tots els parlamentaris en igualtat de condicions i en el conjunt de l’any. Una altra cosa és, segons recalcaven els serveis jurídics, que siguin els mateixos diputats que, individualment, renunciïn a cobrar la indemnització per a les despeses o que donin, a títol personal, el que considerin oportú.

Es van imposar, per tant, les aportacions a títol individual, no institucional, i com a tals ja no són fiscalitzables per la Cambra, que tampoc pot intervenir en la destinació final de les donacions. Així, parlamentaris del PSOE, Unides Podem i Ciutadans van anunciar que farien donacions de part del seu sou a entitats que els seus respectius partits decidirien.

Notícies relacionades

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Puigdemont, a Aliança Catalana: "No negociaré mai amb la ultradreta"

El PP, per la seva banda, va dir que crearia un fons comú perquè tots els càrrecs públics donessin una part del seu sou i gestionar des de Génova la destinació d’aquests diners. I Vox va comunicar la seva decisió de donar íntegrament la subvenció institucional del seu grup parlamentari del març i l’abril a associacions de víctimes del coronavirus que el partit seleccionaria.

El Congrés com a institució va acordar, per la seva banda, donar tres milions d’euros a la lluita contra la pandèmia, uns diners que van sortir del seu fons de romanents i que es van transferir al compte que el Ministeri d’Hisenda va obrir al Banc d’Espanya a nom del tresor públic per centralitzar les aportacions de persones físiques i jurídiques, i de diferents administracions.