L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

El dia més brillant i lluminós que Roma ha regalat fins ara al seu Masters 1000 va acabar en una victòria grisa (6-3 i 7-6 en 2 hores i 3 minuts) de Carlos Alcaraz (3r del món). Ara bé, aquest gris no s’ha d’interpretar com un adjectiu pejoratiu. Al contrari. "Era el dia idoni per jugar un tennis intel·ligent", va resumir ell, res més difícil que treure el millor de tu mateix quan les circumstàncies són adverses. I Alcaraz, davant un Lorenzo Musetti (9) també fluix en el tennístic però sobretot calamitós en l’emocional, va mostrar la seva versió més cerebral per allistar-se a la seva quarta final de la temporada.

Demà es veurà amb Jannik Sinner (1), el seu antagonista natural, que en el seu primer torneig després de la seva sanció per dopatge ha arribat a la final. Per algun motiu continua sent el número u del món. L’italià, a casa, va rematar la missió ahir a la nit (1-6, 6-0 i 6-3 en 1 hora 43 minuts) guanyant a Tommy Paul (12) després de no fer quasi ni acte de presència en el primer set, arrasar en el segon i assegurar-se el tercer després de notar unes molèsties a la cuixa, l’evolució de la qual pot determinar el desenllaç de la final.

Primera final Masters 1000

Alcaraz i Sinner jugaran la seva primera final de Masters 1000 en un partit en el qual el murcià buscarà el seu primer entorxat en el Foro Italico, el tercer del curs després de guanyar a Rotterdam i a Montecarlo. I en el que Alcaraz haurà de confirmar el que s’intueix: que la seva preparació per a Roland Garros, que va incloure renunciar a Madrid per lesió, va vent en popa.

La part bona d’Alcaraz, potser fins i tot la millor encara que de vegades sembli la pitjor, és que és molts tennistes en un de sol. Hi influeixen la pista, l’adversari i el moment físic en el qual es trobi, però el que més defineix el Carlos que el món observa cada dia sobre la pista és el seu estat d’ànim. I al murcià, ahir, se’l notava una mica incòmode en la Centrale del Foro Italico. No tant com Musetti, però incòmode, al cap i a la fi. El vent, rebel i intens, que aixecava la pols de maó, es preveia causa principal del malestar d’un Alcaraz que no exterioritzava les seves frustracions.

A ningú li agrada trepitjar un terra inestable, tocar una vegada i una altra una pilota que fa estranys. Però Alcaraz, aprofundint en el seu natural procés de maduresa emocional, va encarar la situació amb la temperància requerida. A Musetti, en canvi, pressionat també per jugar davant els seus compatriotes, el partit el va treure de polleguera.

El "sòlid" tennis de Carlos

"Avui no era un dia per jugar un tennis brillant, sinó per jugar un tennis intel·ligent, sòlid. Anar a buscar el punt quan es podia. Ho he fet bé, crec. He estat fort mentalment quan les coses no anaven tan bé", va resumir després.

Notícies relacionades

L’angoixa sense fi d’Ansu Fati: de nou amb les maletes a la mà

Piqué i Andorra, parella feliç

L’italià no va suportar la dinàmica del set inaugural, en el qual va perdre dos dels tres primers serveis. De res li va servir disminuir el desavantatge en el 4-2, mentre tots dos aprenien a domar els ventosos vaivens de les pilotes. Un altre break, just després que Musetti trenqués la raqueta contra l’argila, va donar la mànega a Alcaraz.

L’italià va ressuscitar al principi del segon set, que va començar amb tres ruptures seguides, dues d’elles al seu favor. Va intentar treure de polleguera Alcaraz buscant les costures del seu cervell, però no n’hi havia. El murcià s’havia abraçat a la temperància i no se’n separaria. Va esperar el seu moment per recuperar el servei i el va acabar ajusticiant en el tie-break. Sinner és ara l’amenaça per a l’espanyol, que serà número dos del món dilluns, passi el que passi en la final.