Fantàstica victòria d’Ayuso al Giro

Des dels temps d’Alberto Contador –i ja han passat 10 anys– no hi havia un ciclista espanyol que il·lusionés en el Giro, una carrera ciclista que no es pot veure en obert, només per subscripció, cosa que implica més problemes i fins i tot més èpica per als mateixos seguidors d’aquest esport per entusiasmar-se amb un corredor de veritat, Juan Ayuso, que de mica en mica es guanya el dret a entrar en el club d’intocables del ciclisme i que ahir va aconseguir una victòria de coratge, de fúria i sobretot d’esperança. Vol i pot ser el tercer corredor espanyol que guanya el Giro després de Miguel Induráin i el mateix Contador.

Ayuso ho va demostrar a tots. I primer de tot a Primoz Roglic, nou líder de la carrera, gairebé per accident i perquè li van faltar alguns metres de duresa per a més lluïment del corredor espanyol al port dels Abruços, les muntanyes més complicades dels Apenins, al sud-oest de Roma, on es va acabar la setena etapa, a Tagliacozzo, un ascens d’11 quilòmetres que, de fet, era una autopista excepte en els 3.000 metres finals.

La confirmació

Necessitava la victòria. Primer per reivindicar-se davant Roglic, perquè el càstig sofert a la Volta, a Montjuïc, a Barcelona, encara és fresc. Segon perquè el seu equip, l’UAE, competeix en el Giro carregat de figures. És a dir, si ell falla hi ha personal de sobres per agafar el relleu. I tercer, per si n’hi havia cap dubte, perquè el món ciclista confirmés una vegada més –no sobren mai les ocasions– que aquest corredor de 22 anys nascut a Barcelona, criat als Estats Units, resident a Andorra i d’ànima alacantina, no està per bromes. Ja és una figura i la gran aposta del ciclisme espanyol per a un bon grapat d’anys.

Per totes aquestes raons, la victòria d’Ayuso en el Giro va ser importantíssima. Va ser un atac sec, a la zona de tanques, és veritat, però tant és. Va ser en l’últim quilòmetre. Però tan eficaç que ningú, ni el mateix Roglic, que no es va veure tan fresc com altres vegades, va poder respondre a l’augment de ritme tan viu i demolidor del corredor alacantí. Es va presentar tot sol a la meta, sense que l’assetgés ningú, per alçar els braços i perquè, des de la distància, amb subscripció televisiva, sense tele oberta, els pocs afortunats que van presenciar en directe la seva exhibició confirmessin que hi ha corredor, que hi ha Giro i, sobretot, que hi ha successor d’Induráin i Contador.

Queda tot el Giro, per començar una etapa dominical complicadíssima plena de vies no pavimentades –sterrato o gravel, com es prefereixi anomenar– que pot fer posar els pèls de punta i que, inicialment, no afavoreix ni Ayuso ni Roglic i en què caldrà patir, mantenir-se ferm a sobre de la bicicleta, resar per no punxar i a veure què passa en els bonics paratges toscans de Siena.

El recel de Pogacar

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

Ayuso havia estat camuflat en les etapes planes amb què Itàlia havia rebut el Giro des del viatge per Albània. Es tractava de seguir les consignes que sempre va rebre Induráin del seu director, José Miguel Echávarri, en el Giro i el Tour. S’ha de mirar de no caure i no perdre la carrera abans d’hora, cosa que per desgràcia li va passar a Mikel Landa, en l’estrena de Tirana, un accident amb fractura de vèrtebra que el pot impedir competir el que queda de temporada. Adeu no només a la ronda italiana sinó també al Tour.

Ayuso sap que ja té la confiança de l’UAE. "Era important guanyar avui", va repetir després d’aconseguir la victòria als Abruços. L’UAE és l’equip més potent de l’univers ciclista i no entreguen la direcció a qualsevol perquè qui més mana es diu Tadej Pogacar i, encara que no sigui al Giro, no li agrada deixar el combinat en mans d’un estrany. Tan bo és Ayuso que Pogacar no el vol ni amb un llaç al Tour, una desgràcia per al ciclisme espanyol. Per això, Ayuso ha de pitjar fort en aquest Giro i no deixar passar l’ocasió si pot guanyar-lo després dels passos d’Induráin i de Contador. Està només a quatre segons de Roglic en la classificació general. I això no és res amb el que queda per competir.