Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

El seu discurs va començar amb una defensa a ultrança de l’humanisme i la proximitat com a principis fonamentals d’entendre la política, davant de visions "mercantilistes" o allunyades de la ciutadania. Illa va destacar, així mateix, que "quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix".

El líder del PSC va posar en valor el compromís de Catalunya amb una Espanya "plural, moderna i pròspera", així com amb una Europa "autònoma i federal". El president va cridar a exercir un lideratge basat en la "lleialtat institucional", la "cooperació entre administracions" i la "prosperitat compartida". I va remarcar que Catalunya parla "des de la solidaritat, la fraternitat, la implicació i el rigor". Així, va esbossar tres claus d’actuació davant el nou escenari global: obertura a Espanya i a Europa amb ambició; liderar unes institucions públiques transformadores; no gestionar merament el poder, i exercir amb sentit de país, solidaritat i capacitat de forjar un compromís col·lectiu.

"Pensar en gran"

Illa també va tenir temps per reflexionar sobre la creixent fragmentació del sistema internacional, amb "una divisió de grans potències" que requereix "nous plantejaments i nous horitzons", i va cridar a "pensar en gran en moltes polítiques" des d’Europa. Malgrat les turbulències que marquen el moment geopolític, va manifestar l’optimisme "amb un protagonisme creixent d’Espanya", que "està reaccionant", va afirmar, "i ha pres consciència de tot el seu potencial".

El mandatari català va demanar tenir "altura de mires". "L’Estat som tots, també les comunitats autònomes", va remarcar. Per això, va prometre que Catalunya "serà al costat d’Europa, del Govern d’Espanya i de les necessitats que compartim amb la resta de comunitats". "Ens hi juguem massa", va avisar, igual com va cridar a evitar "confrontacions ermes". "Està en joc el nostre model de vida, el nostre model de prosperitat i els nostres valors fundacionals", va apuntar.

En l’àmbit econòmic, va reafirmar la voluntat que Catalunya torni a liderar Espanya "amb un model de prosperitat compartida" i sigui "un dels principals motors econòmics d’Europa". "Els dos compromisos són sinònims. No és possible fer front als grans reptes actuals sense compartir els plantejaments amb Espanya i Europa", va dir.

El president va destacar, així mateix, que la Generalitat aposta per una fiscalitat justa, serveis públics forts i una vivenda accessible com a condicions indispensables per garantir el dinamisme econòmic. "Una societat desigual no és econòmicament competitiva", va assegurar, mentre va expressar que tampoc ho és "una Espanya desigual". I va rebutjar que Catalunya busqui "cap privilegi". Illa va tenir també paraules per a la mobilitat sostenible. Va posar en valor l’acord amb els governs de Navarra i la Comunitat Valenciana per impulsar el vehicle elèctric, amb una inversió prevista de 1.400 milions d’euros. Un pla, va explicar, que té per objectiu matricular 150.000 vehicles electrificats en cinc anys i pretén "garantir la viabilitat de les plantes de producció que el grup Volkswagen té a Catalunya i a Navarra".

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

L’Audiència de Madrid prohibeix investigar el rescat d’Air Europa

En una conversa amb el director de Diario de Noticias, Joseba Santamaria, Illa va remarcar que defensar el català és una obligació: "La fortalesa del castellà és molta, és un patrimoni de tots, però una de les funcions del president és arbitrar mecanismes de suport al català". Això no és anar contra el castellà, va dir, sinó "preservar un patrimoni de tots, com són el català, el gallec, l’eusquera". "De vegades s’utilitzen com a element de confrontació. A mi em dol a l’ànima que hi hagi gent que vegi que els avenços en aquestes llengües són un atac al castellà", va lamentar.

En el col·loqui, Illa també es va referir a l’amnistia de l’expresident Carles Puigdemont, que es troba pendent de la decisió del Tribunal Constitucional. I va rematar: "Espero que ben aviat l’amnistia es pugui fer efectiva. No entenc que encara hi hagi gent que no vegi que això ha sigut un pas positiu".