26 maig 2020

Anar al contingut

DIVISIÓ A LA MONCLOA

El Govern defensa pactar amb Bildu: «Hem de resetejar posicions»

L'Executiu justifica l'acord amb els abertzales davant de l'actitud de rebuig del PP i ERC a l'estat d'alarma

Montero elogia el «patriotisme» de la CEOE perquè torni a negociar després de la polèmica de la reforma laboral

Juan Ruiz Sierra

El Govern defensa pactar amb Bildu: «Hem de resetejar posicions»

Juan Carlos Hidalgo

El Govern defensa que es pacti amb EH Bildu. Un dia després de provocar un amplíssim malestar (entre els empresaris, els sindicats, aliats com el PNB i Cs, el PSOE i fins i tot diversos ministres), l’Executiu s’ha allunyat del contingut del seu acord amb els abertzales, que prometia que la reforma laboral estaria derogada de forma «íntegra» abans de les vacances d’estiu, però s’ha reafirmat en la necessitat d’assolir, arribat el cas, enteses amb el partit basc, hereu de Batasuna. «Els vetos contraposats fan inviable qualsevol tipus d’acord. Hem de resetejar moltes posicions adoptades per endavant», ha dit aquest divendres la portaveu del Govern, María Jesús Montero.

La coalició del PSOE i Unides Podem va pactar dimecres passat amb EH Bildu aquest canvi legal a canvi que els seus cinc diputats s’abstinguessin en la pròrroga de l’estat d’alarma. El partit basc no era necessari per tirar endavant aquesta iniciativa, però la Moncloa, davant del perill que alguns partits amb els quals estaven negociant (com el PNB i Cs) es despengessin (cosa que no van acabar fent), i tenint clar que el PP hi votaria en contra, va voler assegurar-se que els abertzales no bloquejaven. Més enllà de la conveniència d’incorporar EH Bildu com un interlocutor, l’acord casava malament amb la doctrina de l’Executiu, sobretot la dels socialistes, que sempre ha mantingut que s’havien de derogar només els aspectes «més lesius» de la reforma del PP, que desposseïa de drets els treballadors i abaratia l’acomiadament, perquè altrament s’entraria en un «buit legal».

L’entesa, anunciada per EH Bildu a les vuit de la tarda, quan ja s’havia produït la votació de l’alarma, va causar un enorme desconcert, dins i fora de l’Executiu. Diversos ministres desconeixien en què consistia el pacte, com Yolanda Díaz, de Treball, i Nadia Calviño, la vicepresidenta econòmica. Calviño va manar parar. Gairebé a les 12 de la nit, el PSOE va rectificar, aclarint que la derogació (sense cap etiqueta) es faria de forma «urgent» (sense cap data): exactament el mateix que deia el pacte de coalició entre socialistes i morats, que mai han acabat de posar-se d’acord sobre aquest assumpte.

Però ja era tard. Els sindicats i els empresaris es van queixar de no haver sigut consultats. La patronal CEOE va anunciar que s’aixecava de la taula del diàleg social, malgrat que el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, va trucar al seu president, Antonio Garamendi, per rebaixar la tensió.   

Montero també s’ha esforçat aquest divendres a reduir el malestar dels agents socials. «El diàleg amb empresaris i sindicats és més important que mai. Només des del diàleg social arribarem a acords. Tornem a traslladar que la intenció del Govern és negociar en el marc del diàleg social», ha explicat la també ministra d’Hisenda, allunyant-se per complet d’allò pactat amb EH Bildu, que en cap moment parlava de la negociació amb les centrals i els empresaris. La portaveu ha dit que «entén» que Garamendi «s’hagi vist sorprès» per l’acord parlamentari, però ha confiat que la CEOE es torni a asseure, perquè el seu president «no és un patriota només de boca».

Tensions internes

Però la posició expressada per Montero no és compartida per tot l’Executiu. Dijous al matí, Pablo Iglesias, vicepresident segon i líder d’Unides Podem, va assenyalar que el pacte amb Bildu s’havia de complir en tots els seus extrems. Hores després, Calviño argumentava tot el contrari. «Seria absurd i contraproduent obrir un debat d’aquesta naturalesa i generar la més mínima inseguretat jurídica en aquest moment», va dir sobre la derogació de la reforma laboral, endinsant-se en la imatge de divisió dins de l’Executiu, que cada vegada es troba més sol a l’hora de prorrogar l’estat d’alarma i ha aconseguit enutjar tots els seus socis tradicionals, d’ERC al PNB, passant per Compromís i Més País, que es queixen de la falta d’interlocució amb la Moncloa.

Alguns membres del mateix Govern es lamenten també del mateix. Les decisions, assenyalen, es prenen en un grup reduït de persones, el nucli dur de Sánchez, mentre que molts ministres són mers espectadors: s’assabenten de les iniciatives quan aquestes són anunciades. Va ocórrer amb l’última pròrroga, que va passar de 30 a 15 dies sense que es debatés en el Consell de Ministres, i ha tornat a ocórrer amb el pacte amb EH Bildu.

«En aquest Govern hi pot haver diferents sensibilitats, però anem tots a l’una», ha dit sobre les diferències internes Montero, que ha justificat el pacte amb EH Bildu en el rebuig del PP i d’ERC a recolzar l’estat d’alarma. La portaveu ha acusat els conservadors de «dimitir de la seva responsabilitat»; els republicans, d’estar immersos en «una dinàmica impossible».  

«Aquest Govern està fent la seva obligació: amarrar els seus suports per a l’estat d’alarma –ha assenyalat tot just començar la seva compareixença al costat del titular de Sanitat, Salvador Illa, sense que existís cap pregunta–. L’aritmètica parlamentària necessita altura política. Tornarem a estendre la mà a tothom per arribar a acords amb els diferents grups polítics, les institucions i els agents socials».

És a dir, el calvari de buscar suports per a la pròrroga tornarà a produir-se, tret de sorpreses, d’aquí a dues setmanes. Perquè l’Executiu continua creient que l’estat d’alarma s’ha de mantenir fins a finals de juny.