MISSATGES CONTRADICTORIS

El Govern converteix la derogació de la reforma laboral en un nou embolic intern

Calviño considera «absurd» realitzar canvis ara i Iglesias afirma que tota la norma s'anul·larà ben aviat

La incomprensió s'estén en les files socialistes per la manera en què es va gestar l'acord amb els 'abertzales'

zentauroepp53476963 madrid  20 05 2020   la vicepresidenta de asuntos econ micos200522093506

zentauroepp53476963 madrid 20 05 2020 la vicepresidenta de asuntos econ micos200522093506 / Kiko Huesca

8
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

El Govern té una enorme capacitat per convertir els seus anuncis estrella en embolics interns. Va passar recentment amb l’autorització perquè els nens poguessin trepitjar el carrer, després de gairebé un mes i mig de confinament estricte, quan l’Executiu va dir primer que els menors només podrien anar a fer les compres amb els seus pares i després va rectificar i va permetre que passegessin amb les seves joguines. Ara ha tornat a passar amb la derogació de la reforma laboral, només que aquest nou embolic té unes conseqüències polítiques i socials molt més grans, començant pel xoc entre Pablo Iglesias, partidari de derogar la llei al més aviat possible, i la vicepresidenta d’Economia, Nadia Calviño, que, en un intent per concloure la polèmica, va sentenciar aquest dimecres que és «absurd i contraproduent» obrir aquest debat ateses les circumstàncies actuals. Segons la titular d’Economia uns canvis així no es farien sense el consens dels agents socials. 

Però abans del cop de puny de Calviño sobre la taula, l’embolic dins el Govern ja havia provocat malestar en els sindicats i els partits aliats de l’Executiu (com el PNB), un cop de porta de la patronal i incomprensió a les files socialistes.   

A última hora de dimecres a la tarda, el PSOE i Unides Podem van arribar a un acord amb EH Bildu per derogar de «manera íntegra», i abans que decaiguin les mesures socials i econòmiques pel coronavirus, la legislació que el PP va aprovar el 2012, que desposseïa els treballadors de drets i abaratia l’acomiadament. L’anunci, a canvi que els ‘abertzales’ no votessin en contra de la pròrroga de l’alarma fins al 7 de juny, va causar sorpresa. No només pel concurs d’EH Bildu (l’abstenció del qual no va ser indispensable per estendre el règim excepcional), sinó també per l’abast i els terminis per a la modificació legislativa. Els socialistes han mantingut tradicionalment que la derogació no podria ser total, sinó només dels seus aspectes més lesius, perquè altrament s’entraria en un buit legal. Així va quedar reflectit, tot i que amb una fórmula vaga, en l’acord firmat per Pedro Sánchez Pablo Iglesias per al Govern de coalició.

Gairebé quatre hores després de l’anunci explosiu del pacte, al punt de la mitjanit, va arribar la rectificació per part del PSOE. En un comunicat, el partit de Sánchez va aclarir que quedava anul·lada la part del pacte amb Bildu i Podem que prometia la derogació «íntegra», i era substituïda per un enunciat més ambigu, que parla de tombar (sense etiquetes ni terminis temporals) la reforma i en concret de deixar sense efecte al més aviat possible els seus aspectes més lesius: l’acomiadament per baixa mèdica (que, d’altra banda, ja no està en vigor), les limitacions temporals dels convenis col·lectius i la prioritat dels convenis d’empresa sobre els sectorials. En realitat, el nou enunciat obeïa a un ‘copia i enganxa’ d’un dels paràgrafs de l’acord de coalició entre el PSOE i UP.

La rectificació

Fonts de la direcció socialista justifiquen el canvi així: «Vam acceptar incloure el terme ‘derogació íntegra’ perquè enteníem que era el que deia el nostre pacte amb Podem: els aspectes més lesius. Després, però, ens vam adonar que estava donant lloc a equívocs. Per això ho vam matisar». Equívocs, entre d’altres, del PNB, un aliat fonamental per al Govern. També, dels sindicats i de la patronal CEOE que exigeixen que la negociació de la contrareforma torni al diàleg social. «La derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral ha de ser pactada amb els empresaris i sindicats», ha intentant tranquil·litzar la portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra, a La Sexta.  El seu missatge no ha tingut cap èxit. Poc després, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha decidit suspendre el diàleg social. «Que no continuïn comptant amb nosaltres», ha dit a RNE. 

Fonts pròximes a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ofereixen una altra versió sobre els fets, informa Rosa Sánchez. Va ser Calviño qui va forçar la «matisació» al conèixer el pacte. Aquest dijous, en la 36a Reunió del Cercle d’Economia, ha provat de posar negre sobre blanc. «Seria absurd i contraproduent obrir un debat d’aquesta naturalesa i generar la més mínima inseguretat jurídica en aquest moment», ha recalcat. A més, ha fet referència a què les circumstàncies actuals no són les mateixes que al gener, quan es va firmar l’acord de coalició amb els morats i que qualsevol modificació requerirà l’aval dels agents socials.  

Les diferències

No obstant, unes hores abans, el vicepresident segon ha tornat a la casella de sortida, desmentint el PSOE: la derogació serà «íntegra», perquè el que és vàlid és el que s’ha firmat amb Bildu, no l’aclariment dels socialistes. «‘Pacta sunt servanda’ [expressió en llatí per deixar clar que el pactat obliga]. En l’acord d’Unides Podem amb el PSOE per a la legislatura i la investidura i el Govern de coalició no es parla de derogació parcial. Es parla de la derogació de la reforma laboral, i això és un acord de Govern de coalició. En el pacte que es va firmar ahir, que firmen els màxims responsables dels tres grups parlamentaris, aquest és l’acord», ha assenyalat Iglesias a Catalunya Ràdio.

Les seves paraules contrasten amb la posició que ha mantingut fins al moment la ministra de Treball, Yolanda Díaz, integrant d’Unides Podem i molt pròxima al vicepresident segon. «Tècnicament no és derogable tota la reforma laboral. Seria irresponsable fer-ho», va dir Díaz a finals de gener en una entrevista amb ‘El País’. Però, sobretot, les manifestacions d’Iglesias xoquen amb la part socialista del Govern, començant pel mateix president.

Gairebé a la mateixa hora en què el líder morat assegurava que la derogació seria íntegra, el ministre de Transport i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, un dels dirigents amb més pes polític dins de l’Executiu, deia el contrari. L’acord aconseguit amb EH Bildu, ha explicat a Onda Cero, és només per tombar els «aspectes més lesius» de la reforma laboral.

Els ‘abertzales’, finalment, han restat importància a la polèmica. El pacte, ha dit a RNE la seva portaveu parlamentària, Mertxe Aizpurua, «continua vigent», perquè la rectificació del PSOE és només una «matisació terminològica».

La confusió

Mentrestant, la incomprensió per com s’ha gestat aquest anunci creix dins de les files del PSOE: en el grup parlamentari i entre els barons.  «La sorpresa és generalitzada», reconeix un important diputat. «No sé a què obeeix ara aquest acord innecessari i inconvenient amb Bildu», assenyala un membre de l’executiva socialista. Fonts pròximes al president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, expliquen que aquest se sent «dolgut i perplex» davant el que ha passat.   

El desconcert entre els socialistes no només té a veure amb el fet que en el pacte entre els morats i els ‘abertzales’ aparegués la paraula ‘íntegra’, que s’allunya de la doctrina del partit. També inclou la presumpta necessitat de pactar amb Bildu. No tant pel passat de la formació basca (hereva de Batasuna), tot i que l’acord servís perquè Pablo Casado, líder del PP, acusés dimecres Sánchez de «convertir l’estat d’alarma en una subhasta amb separatistes i proetarres». La confusió es dirigeix en especial a motius de pura aritmètica parlamentària.

La pròrroga de l’alarma hauria sigut aprovada pel Congrés tot i que els cinc diputats de Bildu hi haguessin votat en contra. Va obtenir 177 suports, 162 rebutjos i 11 abstencions. I, d’altra banda, si el que es pretenia era accelerar la derogació de la reforma laboral en els termes subscrits per Sánchez i Iglesias quan van segellar la coalició, el Govern n’hauria tingut prou de portar la iniciativa a la Cambra baixa. «Hauria tirat endavant sense problemes, amb els mateixos vots de la investidura. Fins i tot amb algun més, perquè ERC i Bildu, que es van abstenir llavors, hi haurien votat a favor», reflexiona un altre parlamentari.

‘Coronavirus avui’

Ábalos ha lligat el pacte amb els ‘abertzales’ a l’actitud de Casado, que va rebutjar la pròrroga. «Si el PP s’instal·la en la negació, haurem de recórrer a les altres formacions polítiques apel·lant a més responsabilitat», ha dit el ministre de Transport. En el mateix sentit, fonts de la cúpula del PSOE expliquen que van començar a buscar suports quan els conservadors van anunciar que hi votarien en contra, i que es va segellar aquest pacte amb Bildu davant el risc que altres possibles aliats (com Cs i el PNB, que van acabar donant el seu suport) es despengessin. 

Notícies relacionades

També Unides Podem ha situat l’acord amb Bildu en els termes de la negociació per estendre l’estat d’alarma. Intentant dissipar la tempesta, fonts del seu grup parlamentari han explicat que la «relació personal» d’Adriana Lastra i Pablo Echenique (portaveus al Congrés dels dos partits que formen la coalició i signants del pacte de la discòrdia) és «excel·lent» i que l’entesa amb Bildu va obeir a la necessitat d’aprovar la pròrroga. Sense entrar en si la derogació serà total o parcial, els morats expliquen que l’entesa amb Bildu «aclareix els terminis» d’aquesta iniciativa, perquè assenyala que s’haurà de dur a terme «abans de l’acabament de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern davant la crisi originada per la Covid-19».

El calendari

Aquí hi ha discrepàncies entre els calendaris de la política i del diàleg social. En principi, les «mesures extraordinàries» de què parla l’acord s’acaben el 30 de juny, precisament la data pactada per empresaris i sindicats per reprendre la negociació sobre la reforma laboral, suspesa pel coronavirus. El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, no ha ocultat el seu malestar. «No teníem coneixement del text de l’acord, si se li pot dir text a aquests tres paràgrafs –ha dit a Radiocable–. En els temes que tenen a veure amb la reforma laboral, el Parlament decideix en última instància, però crec que ja hi ha massa promeses incomplertes com per fer-ne cap més».