26 d’oct 2020

Anar al contingut

DES DE MADRID

Els taüts i la independència

El Govern veu llunyana la reactivació de la taula de diàleg amb la Generalitat per la seva «brutal» oposició durant la pandèmia

ERC va tardar «massa» a desmarcar-se de l'afirmació que una Catalunya independent tindria menys morts i contagiats

José Antonio Zarzalejos

Els taüts i la independència

Segons un membre del Govern, el comportament opositor de la Generalitat està sent «brutal» durant aquesta pandèmia. Aquest responsable ministerial considera que Laura Borràs va tenir l’oportunitat d’«edulcorar, distanciar-se o matisar» les declaracions de Meritxell Budó, segons les quals en una Catalunya independent hi hauria «menys morts i menys contagiats». El mateix president de l’Executiu va demanar en el ple del Congrés de dimecres a la portaveu de JxCat que rectifiqués la portaveu del Govern català, però lluny d’atendre el suggeriment de Pedro Sánchez, el va ignorar i va afegir que «el virus sí que té fronteres», adduint el bon control del Covid-19 a «Portugal i Andorra» i reivindicant la gestió dels «estats petits». I l’autodeterminació.

Però la decepció governamental amb l’apel·lació als taüts com a argument per reivindicar la independència va augmentar amb el discurs de Gabriel Rufián, que va dir estar «més a prop del ‘no’ a la pròrroga de l’estat d’alarma que de l’abstenció», però, sobretot, perquè no va posar distància amb la tesi necròfila de la portaveu del Govern català i de Laura Borràs. El portaveu republicà va apressar l’Executiu a restablir les reunions de la taula de diàleg pactada entre el seu partit i el PSOE, però va ser advertit que «ni remotament» es donen les condicions per fer-ho.

Desmarcatge tardà

Per això, 24 hores després del ple del Congrés, Rufián va sortir a la palestra per considerar «nefastes» les paraules de Meritxell Budó i de Joan Canadell per recolzar la consellera. Segons el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, «Espanya és atur i mort; i Catalunya, vida i futur». El diputat independentista va declarar dijous passat no compartir aquestes apreciacions desmesurades, assegurant que no «em sentiran mai dir res així». No obstant, dins el Govern central, el dríbling del portaveu d’ERC «arriba tard» i la seva petició sobre la taula intergovernamental de diàleg sembla caure en sac foradat per un temps indefinit i, potser, definitivament.

En mitjans socialistes es constata –«és un fet objectiu», diuen– que JxCat, al votar en contra de la pròrroga de l’estat d’alarma i anunciar que abordarà la desescalada que determini la Generalitat, manté el mateix comportament parlamentari que Vox, i que també, com Budó i Borràs, «utiliza els morts», cadascú a la seva manera, «per erosionar» la gestió d’una autoritat única que, si ja és qüestionada en pràcticament totes les comunitats autònomes, a Catalunya està sent «directament vilipendiada». D’altra banda, i sempre segons aquestes fonts, Joaquim Torra «s’hauria de responsabilitzar de la concentració a Perpinyà del 29 de febrer», anterior, recorden, a les manifestacions del 8-M, quan el virus s’estenia per tot Espanya.

Enquestes i estratègies

Des del PSOE s’esgrimeixen enquestes «poc favorables» per al Govern català i la seva gestió. L’última, la tancada dimecres per Metroscopia, en què es reflecteix que, tot i que la meitat dels consultats (48%) valora negativament la coordinació entre el Govern i les autonomies i es puntuen millor les gestions dels executius de les comunitats que la del central, a Catalunya aquest últim és aprovat pel 49% dels enquestats, davant un 40% que opina el contrari. Aquests sondejos fan pensar el Govern i el PSOE que hi ha poca sintonia entre la ciutadania catalana i el «tremendisme» de TorraBudó o Canadell.

Al PP també hi ha discrepància per la línia argumental en la crítica a la gestió de la pandèmia per part del Govern. «Una cosa és destacar que, a Espanya, les xifres de morts i contagiats són desoladores, i una altra de diferent atribuir a Sanitat l’alteració dolosa de les dades». Els sectors conservadors moderats aposten «per no assemblar-nos als independentistes» i «incidir més en els aspectes temporals i materials de la gestió de la pandèmia: el moment de la reacció governamental, el material sanitari disponible, la coordinació amb les comunitats autònomes, la crisi de les llibertats individuals, la desproporció del confinament i les discrepàncies internes en la coalició».

L’equilibri del PNB

Els nacionalistes bascos semblen estar trobant el millor punt d’equilibri, perquè al mateix temps que reivindiquen l’asimetria en la desescalada i la integritat de les facultats autonòmiques, s’han abstingut d’utilitzar discursos «feridors» amb el Govern, malgrat que l’executiva del PNB ha donat un doble i discret ultimàtum a la Moncloa: la indústria basca ha de començar a funcionar «a ple rendiment» i, per tant, segon avís, els seus diputats no secundaran més pròrrogues de l’estat d’alarma, entre altres raons perquè les eleccions al Parlament de Vitòria-Gasteiz se celebraran el juliol vinent.

A la seu del partit a Bilbao, no obstant, estan cuidant el discurs: «Tot i que a Euskadi hem patit molt amb la pandèmia, i en això seguim, no se’ns acudiria reivindicar la sobirania fent servir els morts, ni fer-ho en uns moments que requereixen la solidaritat, no ja de l’Estat en el seu conjunt, sinó la imprescindible de la Unió Europea».

Canvi en el tauler català

La conclusió més generalitzada en els circuits polítics madrilenys és que «els de Torra i Puigdemont han perdut l’oremus», que ERC –responsable de les carteres de Sanitat i d’Afers Socials dins el Govern– no ha sabut jugar les cartes que la diferencien de JxCat, i que Rufián ha reaccionat tard davant el que ell considera declaracions «nefastes» de Budó i Canadell.

I és que la política catalana, observada des de Madrid, ha canviat substancialment: el Parlament de Catalunya ha aprovat el primer pressupost des del 2017, el Tribunal Suprem veu per a molt llarg la sentència de cassació sobre la inhabilitació del president de la Generalitat i s’allunya la perspectiva d’unes eleccions que s’havien de celebrar després d’aprovar els comptes públics. A Madrid i a Barcelona, del que dèiem, res.