La missió de Felip VI: salvar la Corona

L’abdicació, el 2014, va ser en si mateixa la principal assumpció pública del deteriorament de la figura del rei Joan Carles, enfonsada fins a límits insospitats ara, amb l’anunci del seu fill que repudiarà l’herència que li deixi. La missió històrica de Felip VI és intentar salvar la Corona de l’ombra del que durant dècades va ser el seu principal valedor. Demostrar que la monarquia continua sent útil per als espanyols i que la institució «té l’autoritat moral necessària per a l’exercici de les seves funcions». Amb això es va comprometre en el seu discurs de proclamació. 

El 2014, Joan Carles, un dels principals faedors de la transició entre el franquisme i la democràcia, va veure com, en només tres anys, la seva imatge davant els espanyols s’havia enfonsat: l’esclat l’octubre del 2011 del ‘cas Nóos’, protagonitzat pel seu gendre Iñaki Urdangarin, i la cacera de luxe a Botswana, l’abril del 2012, juntament amb la seva amiga Corinna zu Sayn Wittgenstein mentre els espanyols patien les retallades de la crisi, el van empènyer a fer un pas al costat i traspassar la corona a Felip. 

El nou cap de l’Estat, conscient de la debilitat de la institució, va prendre, en els seus primers anys de regnat, diverses decisions per augmentar la transparència de la direcció de l’Estat. El context polític era complicat. El desig d’independència per part de Catalunya havia començat a créixer i havia nascut Podem, que defensava de manera constant la necessitat d’obrir el debat sobre la república. A nivell social, l’impacte de la crisi econòmica havia fet estralls en la població. 

Mesures de regeneració

Felip va instaurar una auditoria externa dels comptes de la Casa del Rei, va prohibir rebre regals cars i va aprovar un codi de conducta per als empleats de la Zarzuela. I, just quan estava a punt de complir un any al tron, va revocar el títol de duquessa de Palma a Cristina. Ja l’havia expulsat de la família al cap d’un mes d’haver arribat al tron, quan va decidir que «família reial» només ho serien la seva dona, Letícia; les seves filles, i els seus pares. Aquest procés de regeneració es va frenar l’estiu del 2015, poc abans que Espanya entrés en un bloqueig polític per la repetició de les eleccions. L’aturada del 2016, amb el Govern en funcions, i l’augment de l’independentisme català van portar Felip a pensar que era millor tenir un perfil baix que només va trencar el 3 d’octubre del 2017, després del referèndum de l’1-O, quan va considerar que estava en perill l’ordre constitucional.

Ara, després de setmanes en les quals s’han publicat informacions a Espanya, Suïssa i el Regne Unit sobre societats opaques que, suposadament, són del seu pare i en les quals ell apareix com a beneficiari, Felip VI ha donat un cop a la taula i ha pres la transcendental decisió, personal i institucional, de renunciar a l’herència que el seu pare li deixi i, a més, li ha retirat l’assignació dels Pressupostos de l’Estat  (194.232 euros, el 2018). En el comunicat de diumenge, el Monarca va assegurar també que no tenia coneixement dels comptes. 

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

En l’actual context, amb Espanya gairebé confinada pel coronavirus, serà difícil mesurar l’impacte en l’opinió pública de la suposada fortuna de Joan Carles i veure la reacció social davant els reis Felip i Letícia en els nombrosos actes als quals (normalment) assisteixen. L’agenda dels Reis és pràcticament buida aquests dies. La mateixa naturalesa de la monarquia, que no pot ser cessada, sancionada o no reelegida, fa que hagi de sotmetre’s a un plebiscit popular diari d’aprovació. I Felip i Letícia l’han superat folgadament als carrers fins ara. El cap de l’Estat haurà de decidir en aquesta nova etapa, després d’haver trencat amb el seu pare, si ha d’abundar en mesures de més regeneració i transparència. 

Fa gairebé cinc anys que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que podria donar una resposta amb rigor a l’assumpte, no pregunta als espanyols sobre la monarquia. El 1994, va vorejar el notable: 7,5. Després, el 2008, va començar a caure (5,5). I va suspendre el 2011 (4,89), el 2013 (3,68) i el 2014 (3,72). L’abril de l’any següent, ja amb Felip al tron, va pujar només unes dècimes, fins al 4,34. Des d’aleshores el CIS no ha tornat a preguntar.