A la caça del vot indecís

L’anunci de Quim Torra, dimecres passat, que les eleccions catalanes se celebraran en els pròxims mesos va posar en marxa les maniobres preparatòries en tots els partits. Però el president de la Generalitat es va reservar una prebenda crucial: premerà el botó de la convocatòria quan ell vulgui, en qualsevol moment després de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

No costa veure darrere d’aquesta decisió la necessitat de JxCat de guanyar mesos per construir un projecte a partir de la desorientació actual de l’espai postconvergent i, sobretot, de trobar un candidat amb garanties. La gestió del temps serà clau perquè, com constata l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), hi ha molts electors indecisos.

El mateix sondeig que pronostica una victòria ajustada d’ERC sobre JxCat, la caiguda de Ciutadans o l’entrada de Vox al Parlament revela la quantitat de votants de tots els partits que ara mateix no saben qui recolzaran en les pròximes eleccions. Totes les formacions tenen feina per davant per convèncer els que els van votar el 2017 que ho tornin a fer quan Torra decideixi convocar els nous comicis.

Els qui tenen més risc de fugues són Ciutadans i el PP. El partit taronja va guanyar contra pronòstic les últimes eleccions catalanes, però ara el 25,5% dels que els van votar el 2017 diuen que estan indecisos. Entre els que no ho estan, destaca el 13,8% que afirma que ara votarà Vox, el 7,8% que se n’anirà al PSC i el 4,8% que en aquesta ocasió escollirà el PP. Els populars també alimenten la formació ultradretana amb un 10,6% dels seus votants en les últimes eleccions, mentre que un 8,9% s’aniria a Ciutadans i més d’un 27% continua en la indefinició.

Dubtes a JxCat

També hi ha molts dubtes entre els que el 2017 van votar JxCat, en aquella ocasió amb Carles Puigdemont com a candidat. El 23,3% dels qui ho van fer no sap qui votarà ara; per això és tan decisiva l’elecció d’un nou aspirant. Tot i que l’expresident decidís encapçalar simbòlicament la llista des de Bèlgica, els postconvergents haurien de trobar un candidat efectiu capaç de convèncer de nou aquests ciutadans.

JxCat té fugues significatives cap a la resta de partits independentistes. Destaca el 7,8% que els va votar el 2017 que ara votaria Esquerra, però també el 5,4% que se n’aniria a la CUP. Fins i tot un 1% diu que en les pròximes eleccions recolzarà Vox.

Esquerra manté una fidelitat de vot del 61,2%, però el 19,4% dels seus votants estan també indecisos. Els intercanvis amb JxCat són pràcticament de suma zero: de moment, la promesa d’un independentisme obtús que encapçalen Puigdemont i Torra convenç un 7,2% dels qui el 2017 van escollir la papereta d’ERC.  

Pocs intercanvis entre blocs

El PSC reté ara per ara un 60% dels seus votants. Les fugues cap a Ciutadans, el PP, JxCat o Vox són poc significatives, però un 4,6% dels qui van recolzar els socialistes en les últimes eleccions triarien ara Esquerra –tot i que en general els intercanvis entre el bloc independentista i el no independentista no són de gaire entitat– i un 3,2% se n’aniria a Catalunya En Comú Podem.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Els comuns són els qui mostren una millor salut quant a fidelitat de vot. Gairebé tres quartes parts (un 72,1%) de qui els van votar el 2017 ho farien de nou aquesta vegada. Només tenen fuites d’alguna entitat cap a ERC (4,9%) i al PSC (4,7%), els dos partits amb què els ecologistes van governar entre el 2003 i el 2010 i amb els quals ara també podrien estar en disposició de formar un nou tripartit. Un 13,2% dels seus votants en les últimes eleccions estan, de moment, instal·lats en la indefinició.

D’acord amb el creixement en escons que li pronostica el sondeig (creixeria dels quatre actuals a vuit o nou), la CUP obté la segona millor dada en fidelitat de vot. Els anticapitalistes retindrien el 61,9% dels recolzaments que van obtenir el 2017, mentre que un 6,4% s’aniria als comuns, un 4,7% a JxCat –les tesis del qual han recolzat durant la major part de la legislatura que agonitza– i només un 1,6% elegiria aquesta vegada Esquerra, que fa bandera d’un independentisme que busca el diàleg amb l’Estat.