Sánchez s'acosta a una reelecció tempestuosa

El socialista Pedro Sánchez és més a prop de la seva reelecció com a cap del Govern. Acaricia de nou la presidència i el lideratge de la primera coalició progressista en temps democràtics després de fracassar en la primera votació, només superable amb una majoria absoluta amb què òbviament no compta. Després d’una altra sessió plenària encara més aspra més aspra que l’anterior, amb Bildu, el Rei i retrets i insults gruixuts en el focus presagiant que la tempesta política pot derivar en tsunami, dimarts que ve els diputats tornaran al Congrés. Votaran una altra vegada la investidura de Sánchez i, ja amb la majoria simple que té lligada (167 sí contra 165 no), serà proclamat president aquell dia. Sempre que no hi hagi cap sorpresa.

Aquest és el pla traçat des de les files socialistes que es farà realitat tret que algun problema inesperat o la salut d’algun o alguns parlamentaris ho impedeixin sense donar temps a activar el vot telemàtic o que, contra pronòstic, algú canviï d’opinió in extremis, com encoratja sense parar la dreta en declaracions públiques, correus i campanyes en xarxes. Demanen a «socialistes valents» o aTeruel Existeix que reflexionin sobre l’«aberració» que, sota el seu punt de vista, suposa recolzar un presidenciable que compta amb ERC i «hereus d’ETA». En tot cas, no sembla que aquestes crides al boicot tinguin èxit, tot i que es multiplicaran i prendran un eco estrepitós en les pròximes hores, per més que el líder del PSOE pugés aquest diumenge a la tribuna del Parlament a retreure a Pablo Casado, del PP, i Inés Arrimadas, de Ciutadans, aquests «assetjaments».

Sánchez, sense perdre el somriure però amb més decibels dels utilitzats fins aquell moment per donar les seves rèpliques, va augurar a populars i taronges que fracassaran en el seu objectiu i que, a més, acabaran pagant les conseqüències de deixar-se portar per estratègies pròpies de l’extrema dreta. Peròl’ajustat dels avals que ha negociat Sánchez –han caigut a última hora el vot del Partit Regionalista de Cantàbria i el d’Ana Oramas, de Coalició Canària– no evita que tant la seva organització com aquelles que estan disposades a donar-li recolzament per activa o per passiva es mostrin, com a mínim, inquietes.

«Govern dimarts... tret que hi hagi un ‘tamayazo’», va afirmar Gabriel Rufián, d’ERC, als passadissos de la Cambra. El grup socialista, d’altra banda, va enviar un missatge intern a tots els seus diputats perquè dormin la nit del dia 6 de gener a Madrid, evitant badades amb un cost polític que resultaria elevadíssim. Encara així l’escenari que contempla el PSOE és una investidura imminent i la designació del Govern bicolor en els pròxims dies, de manera que divendres es reuneixi per primera vegada el nou Consell de ministres, amb feina per fer:l’actualització de les pensions o el sou dels funcionaris, per exemple, estan esperant al calaix de les coses urgents al següent Executiu.   

‘Prendre el cel’ amb cinc carteres

Unides Podem també es prepara per al que ve. Pablo Iglesias i els seus no han pogut ocultar en les últimes jornades la il·lusió i, alhora, el nerviosisme amb què afronten la seva gairebé segura entrada a La Moncloa. És l’arribada al cel de poder que buscaven, tot i que no ha sigut per assalt, sinó per acord amb els socialistes que abans somiaven substituir. Pel camí, en aquests anys, els morats s’han deixat part del seu projecte i un bon grapat dels fundadors. Han estat a punt de trontollar perillosament, han perdut recolzaments i les seves baralles amb el PSOE –que tampoc va sortir ben parat en urnes de l’última batalla fratricida de l’esquerra–, els han fet ferida. Però els podemistes, que van aplaudir cada una de les intervencions d’un Sánchez que, públicament, els ha rendit homenatge, ja no hi pensen. Dissenyen contra el rellotge els seus possibles equips governamentals i elegeixen quins projectes de llei seran els primers que posin sobre la taula.

D’entrada ja es coneix que Iglesias serà un dels tres vicepresidents, el de l’àrea social, que tindrà Sánchez, que completarà la terna amb Carmen Calvo a política i Nadia Calviño a economia. Així mateix tenen garantides carteres morades Irene Montero, a Igualtat; Yolanda Díaz a Treball, Manuel Castells a Universitats i Alberto Garzón, a Consum.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Qui està cridat a ser el seu cap, Pedro Sánchez, aquest diumenge es va permetre donar-los consells, «des de la humilitat»: els va receptar moderació i progressisme per fer front a l’oposició i les crítiques que surten a l’horitzó, que no seran menors, segons el que s’ha vist i sentit en les últimes hores al Congrés. La memòria remunta a l’agonia de les legislatures de Felipe González o José María Aznar, o a la primera de José Luis Rodríguez Zapatero, la de la proposta de la reforma de l’Estatut; els mantres d’«Espanya es trenca», el tripartit català i el pacte del Tinell.

No obstant hi ha dues diferències notables per les quals es pressenten emocions (i crispació) fortes. Qui sap si massa: la primera, que a Catalunya ja s’ha experimentat amb un succedani de DUI, cosa que ha incrementat la desconfiança d’una part notable d’Espanya cap als independentistes. També cap a ERC, ara cridada a intentar bastir ponts, recuperar el diàleg i buscar una solució al «conflicte polític» amb el PSOE i l’ajuda de Podem. La segona, l’arribada i vertiginós ascens de la ultradreta a Espanya, present ja en nombroses institucions i marcant, sens dubte, el pas, el missatge i el to d’altres formacions com el PP i Ciutadans.