CITA AMB LES URNES

Llistes electorals en femení i singular

Les dones lideren quatre de cada 10 candidatures dels sis principals partits que es presenten al 10-N

Unides Podem té el percentatge de dones caps més gran (46,2%) i el més baix l'ostenta Vox (23,1%)

abertran46159224 graf2621  madrid  06 12 2018   vista general del hemiciclo d181218084633

abertran46159224 graf2621 madrid 06 12 2018 vista general del hemiciclo d181218084633 / Zipi

3
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro

Aquesta repetició electoral s’enduu el que havia sigut el Congrés amb més dones de la democràcia,Congrés amb més dones 166 davant 184 homes. Aquest Parlament, nascut de les generals de l’abril passat, també va ser el primer que va veure com quatre dels cinc principals partits posaven una dona al capdavant de la seva representació. La política ha començat a canviar de gènere i el poder legislatiu, que es va estrenar amb només un 5% de dones en els escons de la Cambra baixa, ha vorejat per primera vegada la igualtat. Per a aquest 10-N, tot i que es repeteixen eleccions, hi ha canvis en les llistes i en expectatives d’escons d’uns i d’altres, cosa que acabarà per configurar unes Corts previsiblement diferents. 

La presència de dones en les candidatures és imperatiu legal des del 2007, any en què la llei d’igualtat va obligar a situar dues o tres candidates per cada tram de cinc aspirants. Però que elles assoleixin o no els escons no només depèn que siguin presents en les candidatures, sinó també delsllocs  en els quals van: hi ha províncies per les quals un partit no aspira a aconseguir més d’un seient, així que de res serveix allà que les dones copin la llista si una no va situada en primer lloc.

Ara quatre de cada 10 llistes dels sis principals partits tenen una dona que les lidera. El resultat és paritari, però no igualitari. És Vox el que estira la mitjana cap a baix: només el 23,1% dels seus caps de llista són dones. En l’altre extrem hi ha Unides Podem, que voreja la igualtat amb el 46,2%.

Tradició madrilenya

La novetat d’aquesta repetició electoral, Més País, suma un 44,4% de dones caps de llista, i el PP (39,2%) i el PSOE (38,5%) se situen lleugerament per sota de la mitjana. Però si hi ha una cosa en la qual tots els partits coincideixen és a col·locar un home com a referent per Madrid, el lloc tradicional del candidat a la presidència del Govern.

En els partits catalans la cosa és dispar. Les dones lideren tres de les quatre candidatures de JxCat; en les de la CUP són igualitàries (dues dones i dos homes) i en ERC només una de les quatre llistes té una dona com a número u.

Després dels comicis de l’abril, Unides Podem, el PSOE i el PP van asseure al Congrésmés dones que homes. Que els dos partits que van intentar negociar un Govern lideressin en quota femenina no és casualitat, sinó més aviat la conseqüència que aposten per elaborar llistes cremallera, que alternen dones i homes i fan que aquestes es col·loquin en llocs de sortida.

Els taronges defensen les primàries sense necessitat d’aplicar cap criteri corrector de gènere i el resultat els converteix gairebé en el menys paritari dels grans partits, amb un 38,6%, seguit molt de prop per Vox, amb un 37,5%.

Menys al Senat

Al Senat, la situació és diferent. Les llistes són obertes i són els electors els que poden marcar lliurement els candidats, de manera que la composició de les llistes passa a un segon pla. Cada partit, per complir amb la llei d’igualtat, ha d’incloure entre els tres candidats de cada província almenys una dona i un home. El tercer pot variar.

El 28 d’abril es van elegir 208 senadors, dels quals només 82 van ser dones. Els ciutadans van marcar a la papereta salmó un 39,4% de candidates: ni tan sols es va assolir la paritat, una cosa que sí que va passa en la legislatura fallida del 2016, que només va durar uns quants mesos, amb un 41,3%.

Notícies relacionades

Almenys sí que hi va haver una bona notícia l’abril passat: els cinc més votats van ser dones, tenint en compte el percentatge de vot. També en termes absoluts, va ser una política la que va aconseguir més recolzament: la socialista Cristina Narbona, que va superar per primera vegada des del 2008 Pío García Escudero, del PP.

En qualsevol cas, continuen sent homes els que lideren les llistes dels partits amb més possibilitats d’arribar a la Moncloa o de negociar el futur Govern. En aquest context, EL PERIÓDICO ha decidit apostar per posar en primer pla les dones en campanya aquest 10-N, de manera que posarà en el focus fins al dia del tancament candidates de totes les organitzacions.